Acte en record de tres revolucionàries kurdes assassinades el 2013
Diumenge, 12 de gener, gairebé un centenar de persones han participat en una marxa que ha sortit des del metro de Canyelles per recordar a tres lluitadores kurdes assassinades l’any 2013 a París, Sakine Cansiz (Sara), Fidan Dogan (Rojbîn) i Leyla Saylemez (Ronahî).

La marxa s’ha dirigit cap al Camí de Sant Llàtzer, a la serra de Collserola, on s’han repartit entre les assistents diverses banderes de l’Administració autònoma de Rojava, de les Unitats de Protecció Popular (YPG) i de les Unitats de Protecció de les Dones (YPJ). Les YPJ són les milícies revolucionàries de les dones que defensen Rojava, la regió kurda del nord-est de Síria alliberada des de 2012.
Després, la marxa ha prosseguit el seu camí per la muntanya fins al Castell de Torre Baró. Allà s’ha muntat un altar amb fotografies de les tres revolucionàries i també d’altres dones assassinades per la seva significació revolucionària en defensa de la llibertat, com Nagihan Akarsel, revolucionària kurda assassinada el 2022 a l’Iraq; Berta Cáceres, activista ecologista hondurenya; o Marielle Franco, assassinada el 2018 a Rio de Janeiro.
L’acte, solemne i emotiu, ha començat amb un minut de silenci i el càntic del Moviment d’Alliberament de Dones del Kurdistan: “Jin, Jiyan, Azadî” (Dona, Vida, Llibertat). Després s’han llegit diversos textos en record de les companyes caigudes i també amb informacions diverses sobre la situació al nord-est de Síria i sobre les convocatòries en defensa de la revolució kurda que hi haurà a Barcelona en les pròximes setmanes. Actualment, la situació a Síria genera molta incertesa sobre el futur del Kurdistan, perquè l’Estat turc està accelerant la seva ofensiva per tal d’acabar amb la resistència kurda a Rojava i assimilar la població dins el seu projecte imperialista, tal com ho ha fet furant anys amb la població kurda que viu al nord-est de Turquia. Malgrat tots els intents d’esborrar el poble, la cultura i la lluita kurda, la resistència segueix en peu. Per això, l’acte ha acabat amb la lectura d’un poema i amb les diverses ofrenes que les assistents han dipositat a l’altar, connectant les lluites del món, amb un sentiment internacionalista que interpel·la a posicionar-se davant dels atacs i a enviar mostres de solidaritat.
Aquest acte de record ja fa temps que se celebra a Barcelona, habitualment al centre de la ciutat, entre les ambaixades dels estats turc francès, principals responsables dels assassinats. Però en aquesta ocasió, els col·lectius convocants, el Comitè de Jineology de Catalunya i la Màquia-Azadî Jin, l’han volgut traslladar a la serra de Collserola, per tal de descentralitzar l’acte i per la importància que tenen les muntanyes en la resistència històrica del poble kurd. Per aquest motiu, l’acte també ha comptat amb el suport del Grup Excursionista Montnegre i la Unió de Grups Excursionistes Llibertaris (UGEL), que han organitzat la ruta des de Canyelles fins al Castell de Torre Baró. Per sort, el dia ha sigut tan assolellat i càlid com l’energia de les assistents a la marxa.

Assassinat impune en territori francès
La Sara (Sakine Cansız), la Ronahî (Leyla Şaylemez) i la Rojbîn (Fidan Doğan) van ser assassinades el 9 de gener de 2013 d’un tret al cap mentre estaven a les oficines del Centre d’Informació del Kurdistan, a París. Les investigacions van revelar nombrosos indicis que portaven a pensar que el presumpte assassí, Ömer Güney, va actuar a sou del servei d’intel·ligència turc, el MIT. Ömer va ser detingut pocs dies després del crim i més tard va ser declarat «mort a la presó». El 2017, dos agents d’alt rang dels serveis secrets turcs capturats a l’Iraq van declarar que l’assassinat de París havia sigut una decisió del més alt nivell de la institució policial turca, dirigida personalment pel president del país, Recep Tayyip Erdoğan. Així i tot, el cas es troba sota secret de sumari. Això i la paralització de la investigació per part de l’Estat francès, converteixen a aquest en còmplice del triple feminicidi polític.
L’estat francès mai ha exigit responsabilitats als autors d’aquests vils assassinats. Tal com ha declarat el comandament central de la milícia revolucionària de dones de Rojava, la YPJ Star, el divendres 10 de gener a l’agència de notícies kurda Firat: «Si l’estat francès no vol ser considerat culpable en la història, té el deure d’esclarir amb transparència aquestes massacres i castigar als seus autors». En la mateixa declaració, la YPJ Star apunta que «aquesta massacre es va dur a terme com a part d’una conspiració internacional orquestrada mitjançant la col·laboració entre el MIT turc i les forces internacionals». Els fets que van portar a la mort de les tres revolucionàries kurdes mai han estat aclarits.
Les dones revolucionàries de Rojava
Sakine Cansiz va ser una de les fundadores del Moviment d’alliberament del Kurdistan i del Moviment d’alliberament de dones del Kurdistan. Per aquest motiu es va convertir en font d’inspiració per a tota la resistència de dones a escala mundial. La Ronahî i la Rojbîn eren també dues grans revolucionàries kurdes, molt implicades en el moviment de joventut, on duien a terme tasques de comunicació i cultura.
L’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria, coneguda popularment com el Kurdistan sirià o Rojava, és una regió autònoma de facto ubicada dintre de l’Estat de Síria. Rojava va obtenir la seva autonomia durant la guerra civil siriana, establint i expandint gradualment una administració autònoma basada en els principis del Confederalisme Democràtic. El buit de poder que va deixar la guerra i la defensa armada dels moviments polítics i de la població de la regió va permetre aquest alt grau d’autonomia. Els canvis polítics i socials que tenen lloc a tot el Kurdistan estan inspirats, en gran part, per la política socialista llibertària del líder kurd Abdullah Öcalan; i són possibles gràcies a més de quaranta anys de lluita del Moviment d’alliberament kurd, que té els seus inicis en la fundació del Partit dels Treballadors del Kurdistan.
