El centre social okupat des de fa un quart de segle a la falda de Collserola, que va tenir les flames molt a prop, defensa un model ecològic de cura del bosc per prevenir incendis i exigeix la reobertura del parc natural.
L’incendi del 25 d’agost va aribar fins a escassos metres de l’espai okupat.
Les membres de la Vall de Can Masdeu, que agrupa el Centre Social Okupat, els horts comunitaris, la comunitat de persones que hi viu, i altres projectes, van viure l’incendi del 25 d’agost amb molta por, doncs les flames hi van arribar molt a prop, a escassos metres. “Era molt perillós, el vent era molt fort i ens vam salvar bàsicament per la direcció del vent”, explica Arnau Montserrat, activista agroecològic i membre de Can Masdeu.
Un cop passat l’ensurt, van publicar aquest breu comunicat a les seves xarxes socials:
Gràcies als bombers, a la custòdia comunitaria del bosc i a la direcció del vent per protegir la vall. Un cop més.
En aquests temps trencats, la vida es preserva amb comunitats i veïnes organitzades i amb serveis públics al servei del comú.
Allà on la terra es cuida, les flames avancen més lentes. Els veïns dels barris de muntanya fa temps que reclamen més implicació de les administracions i que els propietaris privats assumeixin la cura i la gestió responsable de les seves parcel·les forestals abandonades.
La terra per qui la regenera.
L’Arnau ens desenvolupa una mica més les idees expressades en el comunicat. El que volen posar en valor és que la presència comunitària a la Vall de Can Masdeu exerceix una forma de custòdia del territori, és a dir, “promou la salut del bosc, la contenció del sotabosc, el manteniment de l’espai obert agrícola i l’alerta primerenca”. Tot això prevé, alenteix i redueix els perills del foc.
“Si hagués vingut cap aquí –continua l’activista de Can Masdeu– és veritat que els boscos de la finca estan més cuidats que els del voltant i aquesta és l’altra part de la reflexió”. En principi la cura del bosc l’hauria de fer o la propietat o el Parc de Collserola o un actor cedit. La propietat, l’Hospital de Sant Pau, no s’en fa càrrec ni dóna permís per fer-ho; i el Parc de Collserola no hi posa recursos. Aleshores, és Can Masdeu qui té cura del bosc, “recollim llenya, fem neteja forestal de perimetre al voltant de la casa, tenim controlats els camins, ara estem fent projecte de recuperació d’oliveres, collim les garrofes, etc”. Tot aixo genera una mínima activitat humana que permet obrir els espais i no tenir tan matoll a sota dels arbres, que és el problema, que hi hagi biomassa a sotabosc, massa gran sota d’arbres. “Si el sotabosc és petit, és més probable que els arbres se salvin, si el sotabosc es dens aleshores crema tot”.
Cal afegir aquí que els bombers també defensen que hi hagi espais oberts per evitar la propagació dels focs i aquesta és l’altre gran aportació que fa Can Masdeu. “El fet de tenir una finca agrícola en funcionament i una cura d’espais perimetrals genera espai obert i l’espai obert és en si mateix un fre al foc”. Així que tenen també aquesta funció de custòdia agroecològica i regenerativa del territori i aquesta funció s’expresa amb la cura del bosc i la recirculació de biomassa, el manteniment dels camins i les infraestructures hídriques, l’acumulació d’humitat a l’ecosistema i el manteniment i cura d’espais oberts, que fan de tallafocs.
Finalment, l’Arnau també explica que el ramat d’ovelles de Montcada fa més de deu anys que hauria d’haver estat pasturant en aquesta zona de Collserola, pels turons de Roquetes, Torre Baró i Canyelles, però que no ho pot fer perquè és un recorregut molt llarg i necessiten tenir abeuradors pel camí per tal que les ovelles no es deshidratin; i mai ningú ha pagat la instal·lació d’aquests abeuradors. “És una llàstima, perquè en aquest cas hagués estat molt útil per parar una part de l’incendi, per aminorar el foc”, conclou l’activista de Can Masdeu.
Aposta per la reobertura de Collserola
D’altra banda, des d’abans de l’estiu Can Masdeu s’ha sumat a les veus que reclamen la reobertura de Collserola, tancada arran de la peste porcina, i clamen contra el control policial a la serra barcelonina.
“El parc de Collserola ha de ser lliure i accessible per a tothom” reivindiquen. Aquestes veus no accepten que “una crisi provocada pel model de la indústria porcina es resolgui amb més control, més restriccions, més violència ambiental i menys drets per a la ciutadania; i defensen el dret de la població a continuar habitant, caminant i cuidant Collserola de manera responsable, comunitària i respectuosa amb el territori”.
En aquest sentit, Can Masdeu informa que s’estan impulsant diverses campanyes per reobrir Collserola a la ciutadania, entre elles una recollida de signatures i la caminada reivindicativa que va tenir lloc el dissabte 6 de juliol a Sant Cugat. Així mateix, el centre social okupat de Nou Barris anuncia que “des del nostre tros de parc volem solidaritzar-nos amb aquestes iniciatives i començar també accions locals de reivindicació, en coordinació amb les entitats i col·lectius del barri que no accepten aquestes mesures autoritàries de prohibició al servei d’una indústria tòxica, i que defensen l’autogestió popular i l’accés als béns comuns. Perquè la solució no pot ser limitar l’accés de les persones al territori mentre es mantenen intactes les causes del problema”.
Per acabar, aquí us deixem el comunicat que va publicar Can Masdeu al mes de juliol:
Per una resposta justa, ecològica i comunitària enfront de la pesta porcina
La irrupció de la pesta porcina a Catalunya està sent utilitzada per a reforçar un model de control del territori basat en la por, l’excepcional i la protecció dels interessos de la indústria porcina intensiva. Mentrestant, es criminalitza a la fauna salvatge, es restringeix l’accés popular a espais naturals com Collserola i es trasllada la responsabilitat de la crisi als senglars i a la ciutadania, evitant assenyalar les causes estructurals del problema.
Aquesta suposada “crisi” revela crisi mes profundes ecològiques, socials i polítiques.
La pesta porcina posa en qüestió un model agro-industrial basat en la massificació ramadera, la concentració empresarial, l’extractivisme territorial i la subordinació del món rural als interessos del mercat global. La ramaderia industrial no sols incrementa els riscos epidemiològics, sinó que contribueix a la despoblació rural, la contaminació dels aqüífers, la deterioració dels ecosistemes i la precarització de la vida pagesa.
Enfront d’aquesta situació, rebutgem les respostes centrades exclusivament en l’extermini massiu de senglars, el tancament de parcs naturals i l’augment de la vigilància i les sancions. Diverses veus científiques, ecologistes i ètiques han advertit que les batudes intensives poden afavorir la dispersió dels animals i agreujar l’expansió del virus. Convertir a la fauna salvatge en enemic públic és una falsa solució que evita afrontar les responsabilitats del model industrial.
Defensem Collserola com a espai comú
Collserola no és només un parc natural: és un espai de salut física i mental, un refugi climàtic, un territori de trobada i un bé comú indispensable per a milers de persones. El seu tancament prolongat representa una vulneració del dret col·lectiu a la naturalesa i a la vida comunitària.
Mentre centres comercials, infraestructures turístiques i espais de consum continuen funcionant sota lògiques econòmiques, es restringeix l’accés a un dels pocs espais que escapen parcialment de les dinàmiques mercantilizadoras. Aquesta contradicció és política i revela una crisi inherent en el nostre sistema actual.
Per això volem:
La fi de la criminalització de les persones usuàries del parc.
La reobertura immediata de Collserola per a usos socials, comunitaris i no extractius.
Transparència científica i participació ciutadana en la gestió de la crisi.
Mesures proporcionades, ètiques i basades en evidència científica.
Ens oposem a una gestió basada en la prohibició i la imposició de multes. Les institucions no poden utilitzar un perill per a la agroindústria per a limitar drets col·lectius ni convertir l’accés a la naturalesa en un privilegi administrat.
Defensem el dret de la població a continuar habitant, caminant i cuidant Collserola de manera responsable i comunitària.
Fem una crida:
A utilitzar el parc de manera conscient i col·lectiva.
A construir xarxes de suport mutu enfront de possibles sancions. Per exemple, organitzar caixes de resistència i equips jurídics populars contra les multes.
A impulsar accions comunitàries, caminades, trobades i activitats que reivindiquin Collserola com un espai viu i compartit.
Creiem que la sortida real a aquesta crisi passa per transformar profundament el model agroalimentari:
Reducció progressiva de la ramaderia industrial.
Suport a la petita agricultura i a la ramaderia a l’aire lliure (extensiu) i sostenible.
Recuperació ecològica dels territoris rurals.
Polítiques de coexistència amb la fauna salvatge.
Gestió democràtica dels espais naturals.
No acceptem que una crisi provocada pel model industrial es resolgui amb més control, més violència ambiental i menys drets.
