Concentració per denunciar el suïcidi d’un jove sense llar

Un centenar de persones s’han concentrat dimecres 25 de setembre a la plaça Roja de Ciutat Meridiana per denunciar la mort d’un jove sense llar al barri. El jove migrant, que tenia 28 anys i vivia en una tenda de campanya a la vora de la muntanya, es va suïcidar el dissabte 14 de setembre. Pocs mesos abans ja s’havia suïcidat una altra persona sense llar que també malvivia als carrers del barri.

El creixement del sensellarisme se suma a les problemàtiques que ja fa temps que viu la zona, com per exemple els desnonaments. Precisament demà, 27 de setembre, hi ha convocada una concentració per intentar evitar un nou desnonament, en aquest cas a les 10:45h a l’Avinguda Rasos de Peguera número 2. Com passa sovint, el propietari que vol desnonar aquesta família és un gran tenidor, en aquest cas el Banc Sabadell.

Des de fa uns anys, a Ciutat Meridiana s’han creat petits assentaments de joves sense llar, la majoria amb complexes històries de migració i en situació de màxima vulnerabilitat. Quan són majors d’edat, les migrants no tenen cap opció, sense document d’identitat no se’ls permet inscriure’s al Servei d’Ocupació de Catalunya i, si no els convaliden els estudis del seu país d’origen, tampoc poden seguir estudiant aquí. Actualment hi ha entre 20 i 25 joves que viuen en aquesta situació a Ciutat Meridiana, moltes venen del Raval, d’on venen fugint per por, buscant un lloc més segur.

Aquesta nova problemàtica ve a sumar-se a les que ja hi havia al barri més empobrit de la ciutat, afectat des de ja fa massa per la greu problemàtica dels desnonaments. Un recent informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona denuncia que una de cada deu dones de Torre Baró, Vallbona i Ciutat Meridiana ha intentat suïcidar-se alguna vegada, el triple que a la resta de la ciutat. En un altre informe, de 2021, la mateixa entitat denuncia que els infants que viuen casos de desnonament tenen uns nivells alarmants de mala salut mental que multipliquen per 10 els de la resta d’infants de la ciutat.

El noi que s’ha suïcidat ara havia estat atès per diferents agents socials del barri, però tot i així no s’havia pogut aconseguir que tingués suport psicològic ni una solució habitacional. Una d’aquestes entitats és la Plataforma d’Educació Social (PES) Cruïlla, que ja fa temps que deixa dormir al seu local a joves sense llar. També els ofereix dutxa, espais d’oci, cursos de català i castellà i altres orientacions. Mariano Hernando, educador d’aquest entitat, ha denunciat a la premsa que “ens en falta un, de veí, volem dir. Simplement això. Volem començar per aquí”.

També hi ha mediadores de carrer, que s’apropen a les persones sense llar i els expliquen les opcions que tenen i els equipaments als que poden acudir, però denuncien que les eines i els recursos són totalment insuficients i que els albergs municipals, com el de Nou Barris, no resolen el problema, perquè allà han de conviure amb gent que acumula diverses problemàtiques i sovint és pitjor.

L’associació veïnal de Ciutat Meridiana també s’ha integrat en un primer grup d’acollida que s’està gestant al barri per abordar la situació incerta actual.

Les entitats veïnals i les treballadores socials del barri han denunciat a la concentració la manca de recursos per atendre aquest fenomen de màxima complexitat i reclamen una resposta de l’administració, amb més recursos i acompanyament per a les veïnes amb i sense llar. A la concentració hi ha hagut parlaments de veïnes i de companyes de la víctima. També hi ha estat present el germà del noi suïcidat. «És demolidor veure en ell a un igual, amb encara pitjor sort que tu» reflexiona l’Ángela, veïna del barri. A la concentració també hi han assistit algunes autoritats del Districte, «en cap cas el nombre ni la rellevància de les que van assistir a l’estrena d’El 47», continua l’Ángela, «l’acte no té el glamur mínim ni els interpel·la».

Les reflexions d’aquesta veïna del barri esdevenen una crida d’urgència a prendre part en l’assumpte: «A l’estiu el nombre de persones en situació de sensellarisme augmenta. Diverses persones viuen a l’estructura externa de la biblioteca, on acumulen pertinences i brossa. A la zona més pobre de la ciutat es concentren més persones sense llar. Una marquesina, l’estructura d’una façana, un banc, la porta d’una església tancada, qualsevol lloc es transforma en una residència indigna. No hi ha suficients portes de disseny que puguin contenir aquesta lamentable situació. Sense recursos, les entitats del tercer sector no poden afrontar la sobrecàrrega de treball que els hi ve al damunt, recentment una d’aquestes entitats del districte ha desaparegut per falta de suport institucional. La falta de recursos deixa aquestes joves desemparades i genera problemes de convivència, friccions que són difícils de gestionar. Al barri hi ha hagut actes de vandalisme, s’han trencat vidres de la biblioteca, s’han causat desperfectes a automòbils, fins i tot el faristol amb la història de la creació de la Asociación 9 Barrios ha sigut tirat a terra. Porta a terra més d’un mes, els desperfectes no es reparen. Hi ha hagut robatoris a botigues d’alimentació, les veïnes ho viuen amb por, amb raó o sense, costa diferenciar qui fa què. I sempre hi ha qui aprofita per escombrar cap a casa. Hi ha una cosa que la democràcia no ha canviat, l’utilització de la perifèria com a estora on amagar els problemes que no saben o no volen resoldre. Hem de cercar el lloc on trobar-nos, sense deixar que l’odi o la indiferència ens contamini, tampoc la condescendència. Hem de treballar juntes per canviar el final».