Promeses silenciades, terminis incomplerts i espais limitats: la lluita jove a Zona Nord

El 9 d’octubre de 2024, el regidor de Nou Barris, Xavier Marcè, va dir les següents paraules en relació amb l’autoorganització del Casal de Joves de la Zona Nord, que acull els barris de Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona: “Per què els joves no tenen una activitat creixent i potent al centre cívic? Per què sempre hem de debatre que si no tinc un local, no puc fer res? Aquest districte té una aposta clara per l’autoorganització i l’autogestió, no podem mirar de ser una mica més eficients?”.
Aquestes paraules em fan pensar que, potser, el senyor Marcè necessita una mica de context sobre la realitat que hem viscut les joves d’aquesta zona. Nosaltres, la generació que va créixer als anys noranta i que vam viure la nostra adolescència abans de la crisi del 2008, ja portàvem temps autoorganitzant-nos. Però en aquella època, hi havia dos espais disponibles per a nosaltres: un Casal Centre Obert i el Centre Cívic Zona Nord. El primer no tenia un nom oficial com a tal, però nosaltres l’anomenàvem “Casal de Joves” perquè era un espai on ens acollien. Amb el temps, es va convertir en el Centre Obert de Llops del Taga, un casal que feia una tasca molt important: oferir acompanyament integral als joves que havien abandonat l’escola, proporcionant-los un espai segur on estar, fora dels carrers.
El segon espai era el Centre Cívic Zona Nord. Abans del 2008, aquest lloc era molt diferent de com és avui. Hi havia un espai de trobada per a joves, amb educadores de carrer que treballaven amb nosaltres en diferents projectes. Recordo com passàvem les tardes allà, fent deures, jugant o, simplement parlant, de la vida. De tant en tant, les educadores s’apropaven i ens proposaven participar en activitats com la gimcana de la Mercè, o debats sobre temes filosòfics o artístics. Un cop, fins i tot, vam tenir una xerrada amb una persona de Greenpeace sobre antitauromàquia.
Vam fer una revista juvenil, i encara recordo com un grup d’alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Picasso va organitzar el primer túnel de terror al barri per recaptar fons pel viatge de final de curs. Això va ser l’any 2007 i tot això ho vam fer sense un casal propi, però ja sentíem la necessitat de tenir un espai nostre.
I després va venir la crisi econòmica. Quan Xavier Trias va arribar a l’Ajuntament, les retallades es van emportar moltes coses, inclòs aquell sentiment de pertinença que havíem construït al Centre Cívic. El lloc que ens havia donat un espai segur per estar i créixer va deixar de ser per a nosaltres. Ens van treure aquell espai quan més el necessitàvem i ara ens demanen que tornem a fer activitats allà com si res hagués passat.
Per això, quan sento que ens suggereixen tornar al Centre Cívic per organitzar-nos, em sembla una falta de respecte. Per a nosaltres, aquell lloc ha esdevingut un espai sociocultural intergeneracional, però no és un espai per a l’autoorganització juvenil. Ja no és el mateix i el jovent de la Zona Nord mereix un lloc propi, on puguem construir el nostre futur sense sentir-nos expulsades per un sistema que ja ens va fallar un cop.
Això no va només d’espais físics. Es tracta de reconèixer la importància que tenim com a joves i donar-nos els recursos per créixer, organitzar-nos i canviar el nostre entorn.
El passat 9 d’octubre, el Casal de Joves de Zona Nord vam participar a l’audiència pública del Districte de Nou Barris. Després de tres hores i mitja d’espera, finalment va arribar el nostre torn. Joel León Ortiz, un dels joves més actius del Casal, va alçar la veu per expressar la nostra indignació i fer visible la manca de compromís del govern del Districte amb la joventut de Nou Barris, especialment amb els barris de la Zona Nord.
La nostra intervenció va ser clara: “Si som el futur, perquè no se’ns proporcionen els mitjans per créixer i organitzar-nos?”. Fa més de sis anys que lluitem per un espai permanent i encara estem esperant. Sis anys de promeses buides i reunions que no arriben enlloc. Com pot ser que una cosa tan bàsica com un local per a joves s’hagi retardat tant?
Aquestes preguntes no són només nostres, sinó que també reflecteixen les preocupacions de moltes joves de la Zona Nord i altres barris perifèrics de Barcelona. Ens preguntem si realment som el futur o només una molèstia temporal. Quan vam escoltar la resposta del regidor Xavier Marcè, va quedar clar que el govern no ho veu igual que nosaltres. Ens tracta com si fóssim joves de pas, sense arrels ni pes als nostres propis barris.
Segons el senyor Marcè, sense un local, les joves no som ningú. Però el Casal de Joves és molt més que un espai físic. Som una comunitat organitzada que lluita per un futur digne. Però sense un espai adequat, aquesta força es dilueix. No podem continuar reunint-nos en espais que semblen trasters més que llocs per a joves, en sales sense llum ni ventilació adequades.
Agraïm l’espai que ens ha cedit el Casal de barri de Torre Baró, però el problema és molt més profund. És la manca d’un compromís real amb la joventut. El regidor ens va suggerir que utilitzéssim els centres cívics, però la veritat és que ja hi som, ocupant espais insuficients i en condicions que no són adequades per fer vida comunitària.
Sabem que part del retard es deu a problemes amb l’empresa constructora, però també sabem que el Districte té la seva part de responsabilitat. I les joves no podem esperar més. Necessitem un espai per créixer, per construir una comunitat forta i un moviment que transformi els nostres barris. No podem continuar depenent d’excuses ni de reunions interminables que no porten enlloc.
El 23 d’octubre vam recórrer la Zona Nord amb el Pla de Barris per tractar temes com el futur del nostre local i la cohesió comunitària, una cosa difícil d’aconseguir sense les eines adequades. Cada dia ens enfrontem a problemes reals que afecten les nostres veïnes i les joves dels barris: desnonaments, marginalització i la manca d’espais segurs per a joves LGTBIQ+.
Durant el recorregut, ens van portar a visitar les obres del que hauria de ser el nostre local. La pregunta era la mateixa de sempre: “Quan estarà acabat?”. I, com era d’esperar, la resposta també va ser la mateixa: les obres no estan acabades. Falten tràmits, falten dies, i probablement faltarà alguna altra cosa la pròxima vegada que preguntem. Estem cansades de reunions que no porten enlloc, de promeses que no es compleixen mai.
Les joves de la Zona Nord continuem sense un espai permanent i segur on créixer, organitzar-nos i fer vida comunitària. Ja n’hi ha prou de mirar cap a una altra banda. Si realment som el futur, per què no se’ns donen els mitjans per convertir-nos en la força de canvi que els nostres barris necessiten? Ja no volem més paraules buides, volem fets. Necessitem respostes clares i accions concretes.
Estem fartes. No estem enfadades, estem esgotades. Sabem que la lluita és l’única manera de canviar les coses, perquè tot el que hem aconseguit ha estat gràcies a la constància. Ara és el moment de passar de les paraules als fets. El futur de les joves de Nou Barris no es pot continuar ajornant.
Ah! I una última cosa: el local pot quedar molt bonic, però fins que no tinguem les claus a la mà, no ens farà cap il·lusió.