Conversatori del poemari “Mares Migrants”de Fàtima Saheb

L’associació Acció Perifèrica va impulsar aquesta activitat, amb una clara aposta per una literatura que pregunta, incomoda i transforma.

Dissabte 21 de març, al Casal Popular 3 Voltes Rebel, un espai reivindicatiu des d’on es genera acció col·lectiva per defensar els drets de les persones oprimides per classe, gènere, orientació sexual o procedència. Un lloc antifeixista, amb un ferm compromís per erradicar els discursos d’odi i les pràctiques discriminatòries, va acollir un conversatori del poemari “Mares Migrants“ de Fàtima Saheb.

Des d’Acció Perifèrica va impulsar aquesta activitat. És una associació cultural sense ànim de lucre que treballa per crear espais de lectura, escriptura i pensament col·lectiu. L’entitat organitza clubs de lectura, tallers d’escriptura, trobades literàries, debats i activitats comunitàries, amb una clara aposta per una literatura que pregunta, incomoda i transforma.

El conversatori va girar entorn del poemari “Mares migrants”, de Fàtima Saheb, escollit en una data significativa: el Dia Mundial de la Poesia i el Dia Internacional per a l’Eliminació del Racisme i la Xenofòbia. Aquesta coincidència no és casual. La poesia, en aquest cas, esdevé una eina de denúncia, memòria i reparació.

El llibre interpel·la directament el lector o la lectora, especialment des del lloc de la “blanquitut”, i posa sobre la taula diferents formes de racisme: social, institucional i estructural. Ho fa amb una veu honesta, que no busca acomodar, sinó incomodar. També qüestiona els límits d’un feminisme blanc que sovint no incorpora les experiències de les dones migrants, i alerta sobre els riscos dels “feminacionalismes”.

“Mares migrants” és també un exercici de memòria i reconeixement. Recupera genealogies i històries que han quedat fora dels relats oficials, i apunta cap a la necessitat de reparació.

Tot plegat des d’una poesia que podríem definir com a tendresa radical: una escriptura que combina afecte, vulnerabilitat i denúncia. El sarcasme hi apareix com a eina per evidenciar les violències del sistema, retorçant el llenguatge per fer visible allò que sovint queda ocult.

El poemari, escrit en català i àrab, se situa dins la tradició literària catalana alhora que la transforma. Manté elements clàssics, però incorpora vers lliure, oralitat i “performativitat”. És una poesia que demana ser dita, escoltada i compartida.

El conversatori va comptar amb la participació d’Aissata M’ballo Diao, coeditora de Jaŋde Editorial, juntament amb la Diana Rahmouni Audenis, una cooperativa que neix entre Barcelona, Vic i Mataró amb la voluntat d’“obrir espai a una literatura que moltes sentíem que faltava”.

La trobada va culminar amb un conversatori obert sota el lema “Polititzem la lectura”, on les assistents van poder compartir reflexions a partir de diverses temàtiques presents al llibre.

Una de les línies de debat va ser la identitat en disputa. A través de situacions quotidianes, el poemari mostra què espera la societat catalana de les persones migrants i en quines condicions les reconeix com a subjectes de ple dret.

També es va abordar la infància migrant i el dol migratori. Migrar no és només un desplaçament físic, sinó també emocional: implica deixar enrere vincles, cultura i identitat. Es va reflexionar sobre què significa marxar, com viuen aquesta partida les persones que es queden i què vol dir pertànyer quan ja no s’és del tot d’enlloc.

El conversatori va evidenciar que la lectura pot ser molt més que una pràctica individual. Pot esdevenir un espai col·lectiu de pensament crític, de qüestionament i de construcció de resistències.

Per això, des de l’associació es va escollir aquest llibre. Perquè incomoda i commou. Perquè ens convida a escoltar altres veus. I perquè ens recorda que la poesia pot ser també un espai de memòria, de lluita i d’esperança.