Nafra records, Sergi Estella i Meltem al Temple del Gos de RSK
NAFRA RECORDS, el do it yourself fet segell
Que el Marçal Itarte (baixista de Maragda i Golíat, i baterista de Bóveda del Sol) és una mena de músic del renaixement tripolar ja ho sabíem, però és clar, que a més es dediqui a editar i planxar discos de bandes amigues i del rotllo el col·loca en el nivell de “tio, però tu quan dorms”?. I d’això va el programa d’avui, de Nafra Records, del Marçal i del seu soci Dani Luna que han vingut avui a la ràdio i que des del 2020 i des de l’atalaia de Cal Gravat (masia, hub artístic, estudi, sala d’assajos i punt de trobada recurrent de fauna diversa) han fet vinils de ben bé una dotzena de bandes que van des del Doom metal a la psicodèlia, fent del Vallès Oriental un d’aquells llocs que descentralitzen el mite de que tot passa per la Barcelona capital. Nafra Records ha editat bandes top que ja han passat pel Temple del Gos com Udol, Santacreu o els propis Maragda a banda d’altres propostes que si no les coneixeu valen molt i molt la pena com els Gyoza, Buridan, Bóveda del Sol o el recent estrenat Mare Nostrum, el darrer treball del llegendari Pep Caravante amb els seus Meltem. La feina de Nafra té un mèrit impressionant perquè des d’un afany no de lucre i amb l’amor d’un artesà per la música, el Marçal i el Dani permeten que vegin la llum treballs extraordinaris que ves a saber quan de temps es podrien haver quedat en un trist calaix. 1. Gyoza – In My Room 2. Maragda – The Hermit 3. Udol – Ombres 4. Vereda – La Derrota 5. Golíat – Llostre 6. Santacreu – La Sequera 7. Bóveda del Sol – Heliosphere 8. Buridan – Sus Señorías 9. Vidres a la Sang – Capricis de l’Atzar 10. Meltem – Oasi 11. Ulls – Cap de llop, cos de serp 12. Maragda – The Reckless
Sergi Estella, un one man band d’orfebreria musical
Per tancar l’any al Temple del Gos hem rebut la visita a Ràdio RSK del gran Sergi Estella, one man band rubinenc i promesa emergent del pàdel vallesà. El bo d’en Sergi ens ha posat al dia de tot el seu món creatiu que el converteix en una persona polifacètica com poques i en un músic, lletrista i quasi lutier extraordinaris. Assegut al seu tamburet amb el bombo i la caixa a un peu, el charles a l’altra i guitarres inversemblants a les mans de la seva pròpia creació el Sergi construeix, igual que amb els seus instruments, com un autèntic artesà, cançons d’un imaginari blues, folk i americana com si enlloc de néixer a la Mútua de Terrassa s’hagués passat la vida com un redneck caçant llúdrigues en un bayou de Lousiana. Dos treballs per ara, el primer en català el 2017, Ho Superes i et Fots, i el darrer en anglès, Blood Like Wine (2021), col·loquen el Sergi Estella en un nivell que al Temple del Gos no entenem per què no va més enllà de l’underground en aquest puto país… El tercer treball ja ens avisa l’Estella que no trigarà a veure la llum (creuem els dits). Que sí, que molt “com ho veus” i molt sentit de l’humor en unes lletres que parlen de lo més profund des de lo més senzill i quotidià, però que les risses no us enganyin, perquè si aneu a un dels més de 50 bolos a l’any que fa al Sergi Estella apreciareu temons, però temons temons d’un artista que porta el do it your self a la màxima expressió.
MELTEM presenten MARE NOSTRUM
Aquest dissabte 11 de gener a la sala Razz 3 els barcelonins MELTEM presenten el seu primer llarga duració, MARE NOSTRUM i al Temple del Gos estem honrats de què hagin volgut passar primer per la nostra cova. Defugint l’etiqueta de l’orientalisme perquè per a ells els sons mediterranis no són exòtics sinó intrínsecs, és una evidència que el power trio (al principi duo) fundat per Dani Pozuelo (amb una Demo prèvia el 2022) navega amb un vaixell de plom per les aigües de Tartessos fins a Constantinoble. Que el seu treball s’anomenés Mare Nostrum era una qüestió de sumar 2+2… i si a sobre li afegeixes l’entrada a la formació fa dos anys del mític Pep Carabante, tant a la veu com a la bateria i percussions vàries, el que et trobes és precisament això, una banda metall, o stonner dooom o no sé què però plena d’atmòsferes trianeres al més pur estil Atavismo o de la psicodèlia Anatòlica. “Tretze” evoca la invasió otomana de Menorca el segle XVI amb una èpica sonora que firmarien els mateixos Udol o Santacreu, “Cúrcuna” no és un jenjibre, no, és una sonoritat per si mateixa, un ritme, un patró de l’orient mitjà i un tema instrumental ple de percussions hipnòtiques, un trance sufí a base de repeticions girovagues fins al revolt final en una clatellada que et deixa pentinat. “Mandrágora” és una swift de més de 14 minuts amb la lògica de diversos temes en un, musculosa, delicada i elegant a parts iguals. Mare Nostrum es tanca amb “Oasi” que no enganya i que resulta una remans de pau després d’un llarg viatge per l’Egeu fugint de ciclops o monstres de tres caps a l’estret d’Escil·la i Caribdis. MELTEM en resum és una banda honesta en aquesta emergent escena barcelonina del rock diguem-ne gruixut, que com ens agrada dir al Temple, treballen les seves cançons i les seves sonoritats amb el carinyo d’un artesà. Les cançons de Mare Nostrum són peces d’orfebreria pesada que el dissabte vinent, a Razz, no us podeu perdre de cap de les maneres.