El Temple de Gos de Ràdio RSK
ALTA VESTAL, tanca els ulls, somia
Al Pol Ros el vam conèixer el dia que Alexandre Sánchez ens va presentar a la ràdio el seu The Escape, en el que en Pol tocava la bateria, el cas és que ja aquella vegada ens vam quedar amb la mosca darrera l’orella quan descobríem que aquest marrec que no arriba a la trentena és d’aquests músics tot terreny amb dos o fins i tot 3 projectes paral·lels. Això, a banda de ser un artista multidisciplinari que tant t’escriu una cançó, com et pinta un quadre o et munta una performance audiovisual. I sí, teníem pendent que el Pol vingués un dia d’aquests al Temple amb els Sloths (al tiempo), una excel·lent banda de la nostra corda en la línia de la ja coneguda escena psych barcelonina, però la sorpresa ha estat nostra quan se’ns ha presentat l’oportunitat de què vingui primer acompanyat del soci Gerard Cucó per presentar-nos el primer treball de la seva “altra banda”, els Alta Vestal. Un duet, si senyor, un duet amb un A Birch Tree Crossed by An Electric Pole que enganxa i descol·loca per igual a l’oient en la primera escolta. Que què és Alta Vestal?, doncs de ciència certa no som capaços de desxifrar-ho, perquè es tracta d’una proposta que encara no sabem si juga a la lliga del rock progressiu, del jazz o de l’electrònica trip hop… o de totes tres. El que si sabem és que al darrere hi ha dos músics excel·lents que mimen fins al mínim detall el que fan. Amb unes atmosferes oníriques que van des dels Pink floyd de Syd Barrett o els Beatles més psicodèlics, al Mezzanine de Massive Attack, passant per sonoritats que naveguen des del jazz i el soul brasilers fins als Balcans. Ras i curt, una meravella d’àlbum… que no és música fàcil?, que requereix escoltes i assaborir-se a poc a poc?, és cert, però al Temple ens congratula que avui en dia i tal com està el pati hi hagi músics capaços d’anar tant per lliure i de posar-li tanta passió al que fan i amb tant de talent.
Cosecha 2024, mezclita buena
Dedicamos el programa de hoy a la cosecha de los trabajos publicados este pasado 2024 que más nos han gustado, 15 temas de 15 álbumes de 15 bandas de aquí y de allá que en el Temple nos llaman la atención por h o por b. Vaya por delante que una lista de 15 es poca cosa y cabe disculparse por el hecho de que no aparezcan hoy trabajos también de este 2024 como el Children of the Moon de Dorian Sorriaux, el Lady Mecedora, segundo single de los Pata Liebre, Balrog, el single de King Buffalo que precede al que será su nuevo álbum de 2025, el Norte de Händ, o gente que como Dopemancer, Alta Vestal o Meltem que hoy no sonarán o bien porque ya lo han hecho en el Temple recientemente o porque están al caer. Sea como sea, al final pensamos que nos ha quedado una mezclita guapa. 1. Kanaan&Aevestaden – Habbor or Signe – Langt, Langt Vekk 2. Magick Potion – Never Change – Magick Potion 3. Sacri Monti – Intermediate Death – Retrieval 4. Movimiento – Atormentado 5. Saturna – A way to reset – Reset 6. Santacreu – L’Absència – Cançons d’amor, dol i enyorança. 7. Mothercrow – Doin’it for the thrill – Foraneo 8. Maragda – Tyrants – Tyrants 9. Ulls – Cap de llop, cos de serp – Cripta Nau 10. King Gizzard and the Lizzard Wizard – Le Risque – Flight B741 11. Fuzz Sagrado – Snowchild – Cold Remains 12. Blues Pills – Birthday – Birthday 13. Greenleaf – Breath, Breath Out – The Head and the Habit 14. Sotomonte – The Nothing – Decadence and Renaissance 15. Moura – Contra os males da aireada – Fume do Santo Loureiro
Make America Psych Again
Existe un fenómeno que llamamos generación espontánea que puede circunscribirse a diversos ámbitos de la realidad que nos rodea. Sería una forma más o menos apropiada con la que explicaríamos la coincidencia y concatenación de músicos en el mismo espacio y tiempo que se retroalimentan y dan forma a un momento de creación artística musical. Son reconocidos ampliamente los casos del movimiento grunge a principio de los años 90 en Seattle, el glam un par de décadas antes en Los Ángeles sería otro claro ejemplo o el punk, coetáneo del glam, pero surgido, sin embargo, al otro lado del charco en Inglaterra. En el programa de hoy visitamos la ciudad californiana de San Diego y queremos descubrir el resurgimiento de la psicodelia más diversa en lo que llevamos de siglo XXI por parte de una serie de bandazas de primer nivel, extintas algunas de ellas ya, pero que por generación espontánea y retroalimentándose unas a otras han llevado el heavy psych rock al siguiente nivel. Cierto es que no todas pertenecen a la ciudad de San Diego, pero sí que podemos ubicar el génesis de muchas de ellas en la costa del Pacífico, al sur del estado de California. Disfrutaremos del rock space progresivo de Astra, el virtuosismo instrumental de Earthless, la psicodelia más clásica de Radio Moscow o la neo-psicodelia más actual de All Them Witches. En total serán 14 grupos de lo más variopinto con un denominador musical común como guía por un viaje repleto de atmósferas envolventes, jams eternas, desarrollos infinitos, vaivenes oníricos y la mayor amalgama de talento musical proveniente allende los mares. Para finalizar deciros que nos hemos tomado la licencia de plagiar el socorrido eslogan político del 47º primer mandatario de los EEUU en el título del programa. Make America Psych Again. 1. ASTRA _ The Weirding 2. RADIO MOSCOW – 250 Miles 3. EARTHLESS – Uluru Rock 4. DEAD MEADOW – Sleepy Silver Door 5. ALL THEM WITCHES – Workhorse 6. KING BUFFALO – Hours 7. BIRTH _ Descendig Us 8. EL PERRO – Take Me Away 9. SACRI MONTI – FEAR AND FIRE 10. CRYPT TRIP – HARD TIMES 11. THE FLYING EYES – SING PRAISE 12. ELDER – Illusory Motion 13. BUFFALO KILLERS – Let it Ride 14. MAGICK POTION – Pagan
We Are Impala, East Coast Prog, d’aquí
Després de més de cinc anys des del seu aclamat Visions, els mataronins We Are Impala publicaven aquest febrer el seu tercer treball, Les Efímeres (Jetglow Recordings) i ens l’han vingut a presentar en persona a Ràdio RSK a El Temple del Gos. Proposta estrictament instrumental ple d’atmosferes oníriques que col·loquen aquesta banda en la sonoritat space i progressiva dels Elder, Kanaan, Motorpsycho, els Naxatras o els Samsara Blues Experiment, i en la lliga de bandes locals d’aquesta coloritat com Maragda, Ulls, Händ, Alta Vestal o fins i tot Esperanto o Atavismo. Ens expliquen que el single Contra la Tirania del Domèstic és una declaració d’intencions per lo sonor, llargs desarrollos, anades i vingudes, 2 i 3 temes en un, amb densitats diverses, però també per lo conceptual, perquè treure un disc underground a Barcelona avui en dia és un autèntic part que dura anys. Les Efímeres és un àlbum amb temes elegants i musculosos, en el que les dues guitarres (Albert Martínez i Xevi Strings) i els teclats s’enfilen en amalgames màgiques que les bases rítmiques d’Ander Soto i Mauro Pinto aterrissen al món dels vius. El dia 14 de març els We Are Impala presenten aquest Les Efímeres a la sala Vol. Aneu-hi.
DOPEMANCER, elèctrica màgia negra a Barcelona
Quan Pepo Villena, baterista dels Electric Monolith va venir fa uns mesos al Temple del Gos per portar-nos la seva cinta de casset no ens deixava indiferents escollint bandes del rollo doom com Raptore, Danava Orchid o Lucifers Friend. Textualment ens deia, “me estoy tirando hacia el lado oscuro, Marc”… i és que a banda de la psicodèlia setantera que com el valor al soldat, “se le presupone”, el bo d’en Pepo ens avisava que acabava d’entrar a formar part d’una banda anomenada Dopemancer, un combo fundat com a power trio el 2022 a mig camí de Black Sabbath i els Electric Wizard, i que aquest estiu passat publicaven el magnífic “Satanic Psychotropic Influences,” un títol que en si mateix ja és una declaració d’intencions. Doncs bé, avui el Pepo ens ha portat a l’estudi al Litus, la Natàlia i el Diego per presentar-nos aquest treball que el dia 3 de maig a la Sala Laut veurà la llum. Sembla un fet que l’escena Doom Metal a Barcelona està guanyant adeptes els últims temps i a les ja clàssiques propostes dels Udol, Zarza, Avern o Santacreu cal afegir les recents dels Meltem (que també han trepitjat RSK) i ara aquests Dopemancer. Trances de ritmes foscos i pesats, riffs densos, solos panejats i ocults deliberadament, pedals fuzz i distorsions psicotròpiques amb ecos vocals al més pur estil Ozzy del Cornucòpia. Tot revestit amb estètica i lírica fantasmagòriques, d’aquella Serie B dels ’60 en la que la societat burgesa s’obsessionava en què els seus fills poguessin ser captats per sectes satàniques fumadores d’una sweet devil’s leef. Buit, bogeria, maria, paranoia, crims de guerra i iniciació, això és Dopemancer… benvinguts a l’infern.
The Elven, Solstice
Las mascarillas cubrían las caras de toda la población y vivíamos una etapa inédita para todos nosotros hará unos 5 años cuando el azar quiso unir los caminos del virtuoso músico estadounidense Isaiah Mitchell con los de Rod Tirado y James Vieco, bajista y cantante de la banda hard-rock barcelonesa Saturna. La pandemia fue algo horrible que nos tocó vivir a todos los habitantes del planeta, pero a su vez supuso también un periodo de alta creatividad e inspiración que llenó el vacío generado por el distanciamiento obligatorio de la ciudadanía. Fue la casualidad la que trajo a pasar parte de la pandemia en Barcelona al guitarrista de Earthless y Black Crowes y, cuando también por casualidad nuestros amigos Rodrigo y Jimy coincidieron con él por amistades en común, no dudaron en aprovechar la ocasión que se les brindaba para proponerle hacer algo de manera conjunta. Previamente habían “jameado” juntos en un local de ensayo de la ciudad condal dónde se fraguó realmente el interés de Isaiah en la propuesta. “Solstice”, el nombre del trabajo que os presentamos hoy, empezaba a tomar forma inmediatamente tras el aporte de ideas de los miembros de Saturna y se creaba una banda circunstancial que recibiría el nombre de The Elven. A los tres ya mencionados se sumaban Tabhata Puig en los teclados y Javi Gómez en la batería. Ha tenido que pasar bastante tiempo desde entonces para que este álbum de colaboración haya visto la luz y en El Temple del Gos nos llenó de satisfacción presentarlo en primicia apenas 24 horas después de su lanzamiento el pasado jueves 3 de abril en compañía de los mismísimos Rod Tirado y James Vieco. Ciertamente fue un lujazo desgranar cada uno de los 8 temas de este capricho, según nos confesaban ellos mismos, los cuáles vieron la luz gracias al sello discográfico Spinda Records (en colaboración con Clostridium Records y Echodelik Records), que ha lanzado a la venta una edición en vinilo de 300 copias. Por cierto, el artwork de este disco también es espectacular, integrando en su portada 2 rostros femeninos con circulares formas planetarias y motivos de culturas pre-colombinas; creado gracias a la combinación del talento de Jondix con otro amigo del programa como es el gran Jalón de Aquiles. ¿Y qué podemos escuchar en este “Solstice”?. Pues según nos explicaron sus propios creadores en la emisora de RSK, vamos a poder deleitarnos con una amplia variedad de géneros fruto de las diferentes influencias e inquietudes de estos 5 fantásticos músicos. Rock sureño, psicodelia, funk y blues aderezados con mucho groove y mágicos momentos de epicidad “jamística” si se nos permite tal definición conceptual. Un trabajo de alta calidad y con la inestimable aportación musical del genio de San Diego que estamos seguros os encantará y no os dejará indiferentes. A nosotros desde luego nos ha dejado con ganas de más.