‘¡Sabotaje, rebelión, desobediencia, agitación!’
Noubarris.info vam ser convidades, junt amb A les barriades!, a participar en l’aquelarre antifeixista de Fermin Muguruza al Palau Sant Jordi, el 24 de gener d’enguany. Aquí va la crònica del nostre enviat especial, en Zeju, publicada conjuntament amb la revista del Casal de Barri de Prosperitat, i amb il·lustracions del gran Toni Pagès.
¡Sospechosos!
Recordem algunes l’actuació de Kortatu a la Plaça Soller –allà pel 1987– quan Iñigo Muguruza va haver d’agafar el seu baix i sortir corrent perquè algunes “fans” molt excitades es van enfilar a l’escenari, suposadament per ballar un pogo. D’altres segurament haureu vist Fermín Muguruza a l’Ateneu de 9 Barris, quan vingué amb Kontrabanda, o en l’11è aniversari de La Directa. Algunes recordaran el seu concert a l’andreuenc Ateneu L’Harmonia, quan Fermín Muguruza va estar uns quants mesos vivint a Sant Andreu, mentre posava música al seu projecte “Black is beltza”. Per cert, ja que Fermín Muguruza s’expressa en un català molt acceptable i fluid, farem el mateix en aquest article.
Aprofitem que el polifacètic artista basc ha tornat als escenaris amb una gira internacional per celebrar el 40è aniversari de la seva primera actuació amb Kortatu, per comentar-vos com vàrem viure el concert del passat 24 gener 2025 al Palau Sant Jordi de Barcelona, ja que Noubarris.info va ser convidat com a mitjà, per narrar el que ja es coneix com el més gran Akelarre antifeixista ocorregut una nit que durarà anys, com així va ser!! Endavant les atxes!!
Mañana sol y buen tiempo
Vàrem entrar al Sant Jordi quan estava pràcticament buit, amb unes mil persones; després en vam ser 14.000. En una gran pantalla que hi havia al fons de l’escenari hi havia el logo de la gira, Muguruza FM 1984-2024. Personalment, a causa de la meva deformació comiquera, aquest anagrama em recordava el Capità Amèrica, ho sento… Sé que a Fermin Muguruza també se’l coneix com a Komandante, però no van per aquí els trets, no…
Mentre ens acostàvem a una de les barres, a l’escenari actuava el trio basc Gailu, teloneres, que curiosament van acabar la seva participació en l’akelarre amb una versió de “Don Vito y la Revuelta en el Frenopático”, clàssic ska festiu dels Kortatu.
Van passar el testimoni musical als col·lectius The Morning Sounds, i Desgavell Selectors, que es van dedicar a punxar música ska/reggae sense gaire gràcia. Crec que qualsevol de les Dj de Nou Barris els hauria donat més canya i hauria animat molt més a la penya que ja començava a omplir el Palau.
Hay algo aquí que va mal
Començà la banda el concert, amb el tema “Maputxe”, sense Fermin Muguruza, que apareixeria, en finalitzar la cançó, saludant i dirigint-se al públic. Curiosament, observo que totes les músiques porten vestuari amb el logo de la gira; vesteixen amb diferents estils, però totes de negre i amb una uniformitat corporativa. No sé, em va resultar curiós… És una cosa totalment estudiada. Com quan Fermin Muguruza es va canviar diverses vegades de samarreta, en una de les ocasions va aparèixer amb la de la selecció palestina de futbol.
El concert va continuar amb “Urrun” i ja a la gegant pantalla situada al fons de l’escenari van aparèixer imatges significatives. De fet, ho faria durant tot el concert i variaria segons la cançó que estiguessin interpretant en aquell moment. És una cosa que em va agradar molt, la part lumínica i vídeo visual de l’espectacle.
La penya es va anar escalfant amb cançons com “Hay algo aquí que va mal” i “La línea del frente” de Kortatu. Crec que ja es començava a visualitzar l’akelarre festiu reivindicatiu com ens agrada a Nou Barris.
Més tard van sonar “Berlin-Ulrike Meinhof” i “In-komunikazioa”, que van donar pas a una “Desmond Tutu”, de Kortatu, amb un dub que va agradar molt a la gent, que va començar a saltar-se pel folre sud-africà la prohibició de fumar en recintes tancats.
Despierta, dispara, un gringo en tu casa
Quan va arribar el torn a la cançó “A la calle”, i abans d’arribar a “La Família Iskariote”, es van escoltar crits d’Independència!, i es van onejar banderes estelades independentistes, però les esquerranes, no ens confonguem.
Després va arribar el que per a mi va ser el moment més emotiu del concert: un record per al desaparegut Iñigo Muguruza, artífex de Kortatu i Negu Gorriak al costat de Fermin, mentre sonava “Bizitza Zein Laburra Den” (Que curta és la vida) que va finalitzar amb molts aplaudiments com a homenatge. Reconec que hauríem volgut tenir Iñigo a l’escenari, però cert és que el so del baixista cubà Victor Navarrete va ser espectacular. També hauria molat tenir el seu germà Jabier Muguruza a la trikitixa, sense desmerèixer –per descomptat– les interpretacions (inclosa “La Internacional”) de Xabi Solano. I ja per demanar, m’hauria agradat veure Fermin Muguruza amb la seva guitarra, hauria estat la canya, encara que només fos en un tema, o en dos, o…
Seguim amb l’akelarre, quan va sonar “Nicaragua Sandinista” tot el Palau va reprendre la senda del ball, una constant durant tot el concert. Després sonaria “Black Is Beltza” i veuríem imatges de la pel·lícula a la pantalla gegant.
Aunque esté todo perdido, siempre queda molestar
Fermin Muguruza va recolzar la lluita de la Casa Órsola en un dels seus parlaments i tot seguit va passar, al costat de la seva gran banda amb l’enorme guitarrista Lide Hernando, a interpretar diversos temes com “After Boltxebike”, “Hiri Gerrillaren Dantza” o “Bidasoa Fundamentalista”. Més tard, per cantar “B.S.O.” i “Itxoiten” va comptar amb Mikel BAP a la percussió com a artista convidat. Crec que si hagués convidat Manu Chao o Albert Pla per al concert de Barcelona, la penya hauria flipat un munt, tot i que les coses són com són i com les vol el Komandante.
Van continuar tocant diversos temes més, ja amb Gerard Chalart 58 a la percussió, fins que va aparèixer un altre convidat: Carlos, dels madrilenys Non Servium, per cantar al costat de Fermin Muguruza la brutal “Zu Atrapatu Arte”, de Kortatu, tema amb el qual molts joves vàrem aprendre les primeres paraules en euskera, i que té un missatge demolidor: Mai entendràs res/Ez duzu inoiz ezer ulertuko, Tot el que succeeixi al carrer per a tu/Zuretzat kalean gertazen dena, Són els problemes dels altres/Besteen arazoak dira. Quan va acabar el tema, el cantant madrileny es va acomiadar amb un “Visca Catalunya!” que va ressonar per tot Montjuïc. La banda i Fermin Muguruza van seguir interpretant alguns temes de Negu Gorriak i després de “FM 99.00 Dub Manifest” van marxar de l’escenari.
Deja de beber tanta cerveza y lucha
Van tornar més tard després d’un merescut descans (espero que tinguessin uns lavabos més nets que els del públic de pista, mare meva) i van seguir interpretant temes, ara un “Respect” d’Otis Redding en euskera, “Errespetua”, per començar a presentar i agrair a les membres de la banda la seva entrega, i acabar ballant amb “El Último Ska de Manolo Rastaman” i “Yalah Yalah Ramalah”; en aquells instants tot el públic va mostrar a l’aire les banderes del Líban i Palestina que els havien entregat a l’entrada del recinte, un moment espectacular perquè la penya tragués els mòbils i bombardegés les xarxes socials.
I es va acabar l’akelarre (sí…) amb un parell de temes interpretats per Xabi Solano, qui va donar pas a tota la banda de Fermin Muguruza i així arribar a la fi de festa amb “Gora Herria” i amb l’esperadíssima “Sarri, Sarri”, himne festiu, autèntica fuetada antifeixista sempre vigent, encara que, segons he escoltat per aquí, “caldria diferenciar entre feixisme de dretes i feixisme d’esquerres” (¿¿???) O tots feixistes o ningú feixista… Per flipar!!
No hace falta que nos lo diga nadie, ya sabemos que es un pataleo gratis, no cambiará nunca esta situación
Una nit que durarà anys, un enorme èxit de Fermin Muguruza!! Un so perfecte, encara que en els primers temes no se sentís gaire bé el cantant, una banda a l’altura de l’akelarre, vídeos i llums molt encertades, trenta-i-algú temes interpretats (molts ballables) alguns pogos, ball i reivindicació… 40 anys en la línia del front, Komandante Muguruza, irundarra internacionalista i polifacètic, andreuenc i català d’adopció. També hauríem de dir que “jugava a casa” i que a Catalunya va estar molt arrapat. Esperem concerts en altres camps de batalla més compromesos, com a Madrid, “el cor de la bèstia” com la coneix Fermin Muguruza, on va ser el passat 15 de febrer amb enorme èxit, o el proper concert a Buenos Aires, on les destrals basques lluitaran contra la motoserra de Milei, el 24 de maig. Una altra plaça per conquerir seria València, a veure si és possible muntar un akelarre antifeixista, una cosa difícil malgrat que l’expresidenta del PP valencià, Isabel Bonig, es va declarar fan de Kortatu en la seua joventut; ara veta l’actuació del coautor de “Sarri Sarri” que en la seva època tant va cantar i ballar.
Però sabem que Fermin Muguruza aconseguirà actuar a València i on es proposi; cultura, compromís, honestedat, diversió i lluita mai no li faltaran!!
Hurrengora arte, Fermín!
