Més de cinc mil pisos públics buits a Catalunya

La Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC) denuncia que la Sareb manté més de 5.000 pisos buits mentre almenys 3.000 famílies esperen un habitatge social.

El Sindicat d’Habitatge de Nou barris, com a membre de la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC), s’ha sumat a les accions coordinades per exigir el traspàs íntegre i una gestió 100% pública dels pisos de la Sareb. Amb aquestes accions, els sindicats d’habitatge catalans volen denunciar la situació intolerable que suposa que la Sareb mantingui milers d’habitatges buits, molts dels quals agrupats en blocs sencers, mentre milers de famílies continuen atrapades en eternes llistes d’espera de les Meses d’Emergències locals o nacionals per accedir a un habitatge social. Només a Catalunya, la Sareb acumula 5.340 pisos buits, en un context en què almenys 3.000 famílies esperen una adjudicació i el temps mitjà d’espera supera els 522 dies. Aquesta xifra representa un 21% de tots els immobles buits registrats en mans de grans tenidors, convertint la Sareb en el gran tenidor amb més habitatges buits del país.

El Sindicat d’Habitatge de Nou Bararis ho va denunciar ahir, 28 d’abril, des del carrer de Pablo Iglesias 84-88, a la Prosperitat, per explicar el cas de l’Ernesto i la Madeline, a qui la gestoria de la Sareb, “Alquilovers”», va comunicar que aquest any no els hi renovaran el contracte de lloguer. La parella ha viscut en aquest pis més de deu anys i ara, en plena negociació sobre el traspàs dels actius de la Sareb a Casa 47, han rebut pressions per part de la propietat notificant-los l’extinció del contracte degut a que “necessiten el pis per fer lloguers socials”. Alhora que les famílies reben aquestes comunicacions, forçant l’expulsió de casa seva, el Sindicat denuncia que la Sareb té 5.340 pisos buits a Catalunya, un d’ells al mateix edifici on viuen l’Ernesto i la Madelin. Aquesta denúncia s’emmarca en una acció coordinada que han fet desenes de col·lectius integrants de la COSHAC, tots ells amb casos oberts. Concretament, la COSHAC, fins a dia d’avui, ha fet denúncies a 26 blocs de la Sareb.

Des del Sindicat d’Habitatge de Nou Barris insisteixen que els blocs buits de la Sareb són habitatges ja construïts i disponibles, retinguts deliberadament fora d’ús, que podrien reallotjar immediatament centenars de famílies sense accés a un habitatge digne.

Milers de blocs buits i degradats

Aquesta lògica especulativa es fa especialment flagrant als blocs buits, que sovint es troben completament desocupats i degradant-se amb el pas del temps, mentre podrien donar resposta immediata a l’emergència habitacional. No es tracta de casos aïllats, sinó d’edificis sencers fora d’ús que evidencien fins a quin punt l’habitatge continua sent tractat com un actiu financer i no com un dret.

Aquests blocs formen part d’un parc més ampli de 25.405 habitatges buits en mans de grans tenidors. A Nou Barris, aquesta realitat es concreta en 109 pisos, on el veïnat conviu amb edificis sencers buits mentre creix l’exclusió residencial.

Casa 47: un model marcat per la lògica empresarial

L’octubre de 2025, la Generalitat de Catalunya va anunciar un acord amb el govern espanyol per gestionar els 13.000 habitatges de la Sareb a Catalunya. Paral·lelament, el juliol de 2025 es va anunciar la incorporació de més de 40.000 habitatges a la nova empresa pública estatal Casa 47, amb 9.257 pisos a Catalunya.

Tanmateix, a dia d’avui, gran part d’aquest parc –incloent-hi molts blocs buits– continua sense un destí clar. Només s’ha concretat la licitació per externalitzar la gestió de 4.700 habitatges a empreses privades, fet que posa en dubte el caràcter públic del projecte.

El Sindicat es pregunta què passarà amb la resta dels pisos buits i quines garanties hi ha que aquests habitatges es destinaran realment a emergència habitacional.

Les organitzacions del moviment per l’habitatge denuncien que el model de Casa 47 neix marcat per l’externalització i la lògica empresarial. L’anàlisi del procés de licitació revela que es prioritzen criteris econòmics per sobre dels socials, que es facilita l’entrada de grans fons i servicers en la gestió dels immobles, que no es garanteixen drets col·lectius ni participació de les llogateres i que amb l’entrada d’ens privats, es perpetua un model basat en l’especulació.

Assetjament a les famílies que viuen a pisos de la Sareb

A més, des de l’anunci del traspàs, les famílies residents en habitatges de la Sareb, incloent-hi 4.700 amb contractes de lloguer social vigents, denuncien assetjament, pujades de lloguer, manca d’informació i amenaces de desnonament.

En molts casos, els blocs buits conviuen amb altres parcialment habitats, sota pressió constant, evidenciant un procés de “sanejament” que passa per expulsar residents mentre es mantenen habitatges desocupats.

La secció sindical de la Sareb de la COSHAC, que agrupa més de 25 blocs i centenars de famílies, denuncia aquesta situació i reivindica que aquests edificis poden tenir una funció social immediata. Les famílies organitzades ja han demostrat que és possible recuperar i habitar blocs buits, convertint-los en espais de vida i suport mutu. “No acceptarem que els blocs buits continuïn tancats mentre hi ha famílies sense casa –asseguren– aquests habitatges han de passar a mans públiques i posar-se al servei de qui els necessita, no del mercat”.

Traspàs íntegre i amb gestió pública

El Sindicat d’Habitatge de Nou Barris exigeix: el traspàs íntegre i gestió 100% pública de tot el parc de la Sareb a la Generalitat, la mobilització immediata dels pisos i blocs buits per reallotjar famílies, l’aturada de tots els desnonaments i de l’assetjament a les residents, la condonació dels deutes i regularització de totes les famílies, prioritat per a la Mesa d’Emergència en l’assignació dels habitatges, lloguers socials reals vinculats als ingressos, la rehabilitació integral dels blocs i manteniment digne, un accés universal a l’habitatge sense discriminació administrativa, i la participació de les famílies organitzades com a agents negociadors.

“Si els blocs buits de la Sareb no es posen al servei de les famílies que avui esperen una solució, no s’està ampliant el parc públic, s’està perpetuant la injustícia”, afirmen. Perquè “si els habitatges estan buits mentre hi ha famílies esperant, és violència immobiliària; si el parc públic exclou, no és parc públic; si el gestionen fons privats, no és parc públic; i si es manté la lògica especulativa, res no canvia. Els blocs buits han de ser per viure-hi. I han de ser-ho ara”.