A la Fira Literal li falta teoria: la identitat de Torre Baró en temps convulsos
Article d’opinió de Jose Antonio Martínez Vicario, veí de Torre Baró i membre de l’Associació Cultural Acció Perifèrica.
El cap de setmana del 23 i 24 de maig s’ha celebrat la dotzena edició de la Fira Literal d’Idees i llibres radicals de Barcelona, al recinte de la Fabra i Coats, a Sant Andreu. Entre llibres i editorials, hi ha hagut espais de converses per reflexionar sobre el temps sociopolític actual sota el lema del vers de Vicent Andrés Estellés “Fem el temps i que el temps no ens faça”.
Una de les converses programades va ser: Carnets de catalanitat? El subjecte “poble” avui, moderada per Andreu Paneque, amb Luz Helena Ramírez Hache, Noel Huget Sabà, Mariona Lladonosa i Karim Sabni. L’Escola de formació Guillem Agulló ha col·laborat en aquesta conversa com a programació de la Fira Literal.
Dintre d’aquesta conversa, Noel Huguet Sabà assenyala el següent, fent referència al barri de Torre Baró: “Hi ha la pel·lícula que es va treure fa dos anys, d’El 47, en la qual obrers extremenys del barri de Torre Baró segrestaven un bus i portaven un servei públic allà i, per tant, a través de la lluita veïnal esdevenien catalans, una mica era el missatge d’això. Clar, avui en dia, si anem a Torre Baró, veiem que es parla majoritàriament castellà, que es vota en determinats partits, PSC majoritàriament, però el 2017 és Ciutadans, perquè hi ha un vot nacionalista espanyol allà molt fort…”.
Més endavant el mateix Noel fa la següent pregunta: “Què és la identitat: essencialista o excloent?”. Segons ell a Torre Baró no estem integrades ni tenim agència pròpia.
Aquí la meva resposta a Noel Huget i a la Fira Literal d’Idees (no) radicals: A la vostra conversa li falten:
- A la vostra teoria li falta carrer.
- Per parlar del meu barri, Torre Baró, primer s’han de trepitjar els seus carrers i parlar amb el veïnat.
- Estem integrades en aquesta societat i tenim agència pròpia.
Abans de donar algunes anàlisis dels resultats polítics de les eleccions catalanes cal remarcar diverses coses importants. A l’hora de parlar de carnet de catalanitat, identitat, etc, no assenyalar l’origen migrant i agrupar-ho en un sol grup “castellans” és erroni. El nostre veïnat provenia d’Andalusia o Extremadura. On van néixer les nostres familiars durant el franquisme els hi van treure la seva dignitat per ser republicans. Van fugir de la seva terra i van arribar a Catalunya. Les primeres onades migratòries a Torre Baró comencen a aparèixer a la dècada dels cinquanta i no és fins a la dècada dels setanta, amb el segrest del bus, que el barri no va tenir identitat. I el més important, les seves veïnes no van poder recuperar la seva identitat. Per tant, Noel Huguet, no van esdevenir catalans com tu assenyalaves. Van recuperar la seva identitat fent barri i xarxa (més que res, perquè aleshores si esdevenen catalans en temps del franquisme i la transició democràtica voldria dir que durant el franquisme hi havia identitat catalana i es parlava català, dubto molt que amb la teva afirmació volguessis dir això).
Parlem castellà, perquè moltes vegades quan ens han assenyalat pels nostres orígens, per la nostra forma de votar, ens han fet sentir vergonya per parlar català i no ens han fet sentir part d’un lloc. Massa espanyols per ser catalans, massa catalans per ser espanyols. A final què som? Qui em dona el meu carnet identitari de catalanor? La política o les diferents normatives lingüístiques? El Noel Huguet ha participat en moviments anticapitalistes? La nostra integració a una societat no és pas la nostra forma de votar ni de parlar. Som part d’aquesta terra, perquè l’hem fet nostra. Noel Huguet assegura que participa de moviments assemblearis, però fa afirmacions sense conèixer que gràcies a l’Associació de veïnes de Torre Baró ara hi ha un grup de conversa en català, coorganitzat amb Òmnium Nou Barris; o ser anticapitalista i no conèixer la tasca que realitza Joel León a les xarxes, explicant la nostra realitat en català.
Estic ben segur que tampoc t’agradarà escoltar-nos parlar sobre la nostra “identitat” txarnega. Les persones nascudes als anys noranta, que hem sigut la primera generació nascuda aquí i escolaritzada en català, que hem après a parlar català amb el Club Súper 3, parlem, debatem i reflexionem sobre què vol dir ser txarnegos i sobre les violències invisibles que hem patit quan a classe ens han fet sentir menys, que la nostra opinió per tenir una idiosincràsia cultural o un “deje” no ha sigut valorada ni escoltada o les dificultats que hem tingut per accedir al mercat laboral. I sí, el codi postal i la família on neixes en aquest país determina el teu futur (i no és una qüestió de tenir o no vuit cognoms catalans, perquè de catalans pobres i precaris per haver nascut amb un codi determinat també n’hi ha).
Estic segur que moltes persones redueixen la txarnegor a l’espanyolització de la societat catalana. I parleu de carnet de catalanitat i d’identitat nacional i que som terra d’acollida, però amb teories antigues que no ajuden pas a entendre la realitat d’alguns territoris, que és contextual i microsistèmica, per tant, les afirmacions universalitzadores sobre un barri o un col·lectiu l’assenyalen com a enemic i no el conviden pas a formar part de la catalanor. Potser, qui exclou de forma essencialista és qui assenyala i no pas la pròpia comunitat veïnal.
També cal reflexionar si és això el que volem com a societat, tot i que potser la radicalitat recau en reflexionar sobre els processos d’assimilacionismes culturals, o el significat d’integració o multiculturalisme són més propers a la socialdemocràcia i no pas a l’alliberament de l’individu tal com ens demostren els moviments transfeministes i les teories bordes (teories queers).
La realitat de Torre Baró és polièdrica pels seus orígens, per la realitat orogràfica i per les qüestions estructurals materials que pateixen les seves veïnes. I reduir tot a una qüestió de resultats polítics és treure agència pròpia al barri, perquè aleshores, si la meva llengua mare és el castellà i em publiquen un llibre en català, formaré o no formaré part de la cultura catalana?
A continuació, analitzem els resultats de les eleccions catalanes de 2017 (etapa del procés) i de 2024 (postprocés)*:
| Eleccions 2017 | Total vots |
| Total electors: 1.783 | Total votants: 1.223 |
| Total abstenció: 560 | |
| Partits que van obtenir vots a Torre Baró: | |
| Abstenció | 560 |
| C’s | 488 |
| PSC | 233 |
| ERC | 144 |
| PP | 102 |
| Cat Comú | 101 |
| CUP | 57 |
| Junts | 45 |
| PACMA | 21 |
| Recortes 0 | 4 |
| Vots blancs | 5 |
| Eleccions 2024 | Total vots |
| Total electors: 1.916 | Total votants: 780 |
| Total abstenció: 1.136 | |
| Partits que van obtenir vots a Torre Baró: | |
| Abstenció | 1.136 |
| PSC | 327 |
| VOX | 145 |
| PP | 84 |
| Cat Comú | 63 |
| ERC | 50 |
| Junts | 49 |
| CUP | 22 |
| Aliança catalana | 7 |
| C’s | 6 |
| PACMA | 5 |
| Vot nul | 4 |
| PUM+J | 2 |
| Frente Obrero | 2 |
A la següent taula es recullen dades comparatives del total de vots a partits de dreta populista i extrema dreta (PP, C’s i VOX; a la taula introdueixo a part Aliança Catalana, perquè la identitat nacional canvia), total de vots a partits d’esquerra i federalistes (PSC i Comuns) i total de vots a partits independentistes (Junts, ERC i CUP). Faig aquesta lectura a nivell micro del barri de Torre Baró. Per una banda, hi ha vot tradicional al PSC, per una qüestió sociohistòrica federalista i republicana existent i arrelada al barri (tot i que les noves generacions estan canviant aquest paradigma). Per altra, el vot al PP és un vot en clau nacional espanyola, tot i que el vot a C’s de 2017 va ser pel descontentament contra les polítiques del PP a la crisi econòmica.
Pel que fa a l’aparició de VOX o d’Aliança Catalana, s’ha de llegir en dues direccions. Actualment, ens trobem amb una onada reaccionària d’extrema dreta i el barri també ho pateix. Així i tot, l’abstenció el 2024 és de 1.136 persones, aleshores no es pot extrapolar ni extreure cap conclusió sociopolítica.
| Eleccions | Partits de dreta populista i extrema dreta | Partits d’esquerra i federalistes | Partits independentistes |
| 2017 | 590 | 229 | 246 |
| 2024 | 334 [7 vots d’Aliança Catalana] | 390 | 121 |
Si en el debat de la Fira Literal volien donar resposta a si la identitat és essencialista i excloent, potser sí en alguns barris hi ha persones que no li deixen tenir una identitat sociopolítica, contextual i amb arrelament a un territori. Ens hauríem de preguntar què ha passat. La qüestió seria preguntar a les persones que s’han abstingut el 2024. Ara bé, exclusió no vol dir no tenir agència pròpia.
Així doncs, Noel Huguet, el meu barri no vota en clau nacional espanyola, encara no tenim resolta la nostra identitat ni tenim un arrelament fort, ni sabem quina és la nostra terra, sabem que el nostre barri és el nostre poble a l’estiu, que volem viure i morir aquí. Hem vist com moltes persones han marxat del barri i al cap de pocs anys han tornat, i no és per una qüestió nostàlgica, és per una qüestió identitària no resolta que des de la política i la sociologia no saben explicar, perquè la teoria acadèmica no ha sortit al carrer. La teoria la fem nosaltres i potser no sortirà a cap llibre, ni estarem a cap taula rodona, ni tindrem rellevància, però estarem fent comunitat i barri.
Les veïnes que van migrar del sud de l’Estat Espanyol van construir aquests carrers creant un anarcourbanisme. Moltes sabien i practicaven el comunisme o l’anarquisme, però no sabien de teories acadèmiques, però sí de treballar i de lluitar per un sostre, una feina digna i un futur almenys millor pels seus descendents. Les dones potser no van participar del moviment feminista, però entre elles teixien comunitat i xarxa quan anaven a rentar la roba al riu o a baixaven juntes la muntanya per anar al mercat. Potser sense voler ens van deixar com a herència que l’ajuda mútua i la comunitat és la millor eina, i que la teoria acadèmica no pot explicar la nostra realitat.
He participat durant tres anys a la Fira Literal amb la llibreria Acció Perifèrica i d’ençà del seu desè aniversari on les ponents eren Rita Segato i Angela Davis vaig començar a dubtar de la seva radicalitat, tal com van assenyalar col·lectius antiracistes de la ciutat a les organitzadores i durant les ponències. Queda demostrat amb aquesta ponència sobre la catalanitat que potser és una Fira Literal, però cada vegada menys radical.
* Dades extretes de la web de l’Ajuntament de Barcelona.
