Vaga a les biblioteques, molt més que préstec de llibres

Article d’opinió escrit per un bibliotecari anònim de Nou Barris, en vaga per unes condicions laborals dignes i per un model cultural no orientat al mercantilisme sinó a les necessitats i els interessos de les persones.

Avui el senyor José no podrà anar a llegir el diari. Ni l’Encarna podrà anar a fer petar la xerrada amb la Dolores, mentre fa mitja a les còmodes butaques de la biblioteca. La Laia i el Dani no podran portar la canalla a l’activitat infantil programada per fomentar la lectura a través del joc. El Carlos no podrà anar a refer el seu currículum vitae per intentar buscar feina. El Jesús no podrà anar a treure el volant del padró de convivència per tramitar la beca menjador de l’escola per a la seva filla. L’Adrià i la Lidia no podran connectar-se a internet i entrar a l’espai virtual de la universitat per a entregar els seus TFG. La Manuela no podrà passar a que li expliquin com funciona l’smartphone que li han regalat les seves filles, i què coi és això de les videotrucades. El Diego no entrarà a aprofitar l’aire condicionat, ara que la calor s’intensifica, com fa amb la calefacció quan arriba el fred. La Salma no podrà anar a recollir aquella novel·la que li han portat d’una altra biblioteca. El Lluís no podrà entrar a pixar, camí de casa, quan torna del casal. La Noor i el Fazal no podran passar la tarda a la biblioteca escoltant en tauletes en préstec els seus cantants favorits. El Vicente no podrà deixar passar les hores llegint còmics fins que tanqui la biblioteca i hagi de tornar a la fosca habitació que té rellogada quatre carrers més enllà. La Montse avui no tindrà sessió de Club de Lectura, un espai on a banda de comentar llibres, socialitza amb gent de totes les edats. El Mauro, que viu al carrer, no podrà entrar a fer la higiene més bàsica en un espai amb certa intimitat. La Jimena, escriptora aficionada, no podrà anar a presentar la novel·la que ha escrit i s’ha editat ella mateixa. La classe de Les Oques no podrà anar a visitar la biblioteca, on descobreixen àlbums il·lustrats. El 2n d’ESO de l’Institut tampoc podran anar a fer el taller de recerca crítica d’informació per internet. La Camila no podrà passar a recollir el certificat que acredita la data en que es va fer el carnet de la biblioteca, que amuntegarà a la resta de paperassa per demostrar l’arrelament a la ciutat i el vincle amb el barri, en el kafkià procés de regularització. El Centre de Dia no podrà anar a fer l’activitat d’estimulació cognitiva que han preparat. El Nelson no podrà anar a buscar un llibre de receptes catalanes amb el que cuinar per a la iaia Pepita, de la que té cura. La Paula no podrà prestar-se uns jocs de taula per aquest cap de setmana jugar en família. La Judith, l’Àlex, el Toni i la Jessica no tindran on anar a estudiar plegades mentre s’expliquen confidències juvenils. L’Eduardo, l’Alejandra i el Rodrigo no podran assistir a l’espai de conversa en català; ni la Rashida, l’Abdul, el Khalid i l’Amina podran anar al Club de Lectura Fàcil en castellà. L’Agustí no podrà passar a que l’ajudin a demanar cita prèvia per fer la declaració de la renda. L’Amparo no rebrà la trucada de la biblioteca per fer-li lectura de contes i poemes per telèfon. Avui no es presentaran novetats, no es faran exposicions temàtiques, no s’atendran les sol·licituds de compra de documents que proposen les persones usuàries, no s’ordenarà el fons, ni es faran préstecs, ni retorns, ni reserves, ni recomanacions de lectures. Ni es dirà bon dia, ni bona tarda, ni bona nit, ni com estàs, ni com va tot, ni si t’ha agradat el llibre, ni tingues en compte que també tenim la peli, quan per algunes persones són les úniques converses que tindran en tot el dia. Avui la biblioteca estarà tancada. Tancada per vaga. Vaga indefinida.

Diguem-ho clar: en una ciutat on l’Ajuntament veu la cultura com una oportunitat econòmica per millorar el seu posicionament internacional i les possibilitats estratègiques com a marca a nivell comercial i turístic; on des dels despatxos es promou un model cultural basat en els grans esdeveniments que afavoreixin els interessos econòmics privats; on s’imposa la lògica depredadora de la iniciativa immobiliària, la indústria turística i la constant planificació de nous edificis culturals com artefactes arquitectònics, inspirant-se en el procés higienitzador i regenerador que va definir el ‘Model Barcelona’; la biblioteca pública només serveix com a aparador, com a decorat fictici d’una cultura homogeneïtzada, asèptica, acrítica, neutral.

La biblioteca, com a espai públic accessible a tothom, fora d’aquesta lògica mercantilista, com a òrgan orientat a les necessitats i interessos de les persones, obstinada a posar en el seu centre el reequilibri de l’accés a la lectura, a la informació i, en definitiva, a la cultura, de les classes socials més desafavorides, no interessa. No interessa com a pilar de la lluita de classes, com a eina d’alliberament popular, com a element per a descavalcar les classes dominants, favorables a una acció privada que controla l’imaginari públic i la gestió cultural.

I és per això que durant dècades, els successius governs municipals han anat menystenint el personal de biblioteques, l’han anat sobrecarregant de tasques, aplicant estàndards obsolets davant les transformacions socials, tecnològiques i culturals, multiplicant les seves atribucions, desatenent a les peticions de redimensionament de la plantilla, lligant-lo a horaris que no permeten conciliar la vida laboral amb la personal, precaritzant les condicions laborals, mantenint la bretxa salarial de gènere en un sector altament feminitzat, externalitzant funcions, congelant els salaris, negant complements específics, perseguint les baixes cada cop més nombroses d’una plantilla exhausta, desatenent el manteniment dels edificis i el mobiliari, augmentant els riscos psicosocials, negant la incorporació de nous perfils professionals, renunciant a plans de formació adequats a les funcions a desenvolupar o oferint un nombre de places insuficients… Implantant, de forma progressiva, com un cavall de Troia, la gestió neoliberal a l’administració pública.

La gota que ha fet vessar el got ha estat la coacció per acceptar l’adhesió al nou conveni laboral de l’Ajuntament de Barcelona, signat per CCOO, UGT i CSIF per al període 2025-28. Una adhesió que es basa en l’acceptació que el personal de biblioteques tindrà pitjors condicions que la resta de personal municipal: més dies treballats i menys dies de descans, reducció a jornada de 35 hores no efectiva, eliminació de mecanismes de compensació, jornades maratonianes, estructures horàries que no permeten la conciliació, funcionarització sense concreció, nivell de destinació inferior, negació de la carrera horitzontal a altres àrees del consistori…

Després de gairebé dos mesos de mobilitzacions i vagues els dissabtes del mes d’abril i maig, de l’enrocament obstinat de la gerència de les Biblioteques de Barcelona i de la falta de voluntat negociadora del consistori, el personal de les biblioteques públiques municipals s’ha plantat i ha decidit començar una vaga indefinida fins que els responsables polítics s’avinguin a escoltar una plantilla que ha trencat el silenci!

Per a seguir l’evolució de la vaga, donar suport i col·laborar amb la caixa de resistència podeu accedir a aquest enllaç: Solidaritat amb la vaga a les biblioteques.