Nou Barris en lluita
13J. Inscripcions a la Corredissa Popular de Nou Barris
Ja us hi podeu inscriure entrant en aquest enllaç: Formulari Inscripcions
O escanejant aquest codi QR:
Manifest de Nou Barris en lluita:
Nou Barris en lluita: No és seguretat, és feixisme i racisme!
El feixisme avança quan el barri calla. Per això, el silenci no és una opció. Nou Barris està en lluita. Aquí no acceptem la por com a norma: a Nou Barris ens mantenim juntes davant d’un sistema que cada dia ens vol més pobres i obedients.
Sí, és veritat, en els últims temps el barri ja no és el que era. Ara veiem policies a les sortides del metro identificant la gent per perfil racial; desnonaments amb desplegaments policials desproporcionats que militaritzen el barri; macrobatudes a les places, i cada vegada més multes per passar el nostre temps lliure al carrer. Sabem que aquestes situacions no són noves, però cada dia van a més. No són fets aïllats: formen part del mateix engranatge d’un sistema capitalista en crisi que només se sosté amb el control, el càstig i la por.
El patiment i la incertesa poden arribar a paralitzar-nos i confondre’ns. Sembla difícil analitzar la realitat i donar una resposta col·lectiva, i aquesta és justament la intenció dels qui tenen el poder: despolititzar els fets quotidians perquè acceptem la violència com un mal inevitable, quan, en realitat, és una decisió política. Governar amb la força i la por buida la idea de comunitat, ens fa mirar el veí com a culpable dels nostres problemes i no als qui sostenen el racisme i el feixisme estructural. Buscar “enemics interns” trenca els llaços que ens sostenen a Nou Barris, fractura el territori i enfronta les comunitats que l’habiten. Aquesta és la seva estratègia per tenir-nos distretes i vulnerables a la cultura de l’odi.
En un moment de crisi global, el discurs de l’extrema dreta és assumit per l’agenda pública, es cola per les bretxes i colpeja sempre primer a les perifèries. Ho veiem en les polítiques de fronteres i de persecució racial de la Unió Europa i els Estats Units, i també aquí: en actuacions policials que criminalitzen comunitats senceres, com la batuda denunciada al Turó de la Peira el 27 d’agost del 2025 o les parades als joves del barri, tarda sí i tarda també.
És el mateix sistema: el que saqueja els recursos als pobles, el que sosté guerres i genocidis, el que ens expulsa de les nostres cases i el que es lucra de la nostra precarietat. Moltes veïnes i veïns de Nou Barris sostenen el sistema en condicions precàries: cures, neteja, construcció o serveis. Mentre part del veïnat és expulsat per l’especulació amb l’habitatge i/o perseguit per la llei d’estrangeria, no podem mirar cap a un altre costat: si ataquen una veïna, ataquen tot un barri. Tenim necessitats comunes i una lluita compartida.
Per molt que intentin separar-nos, no ho aconseguiran. La nostra història ens acompanya. Nou Barris es va construir amb lluites veïnals i onades migratòries. Es va aixecar amb treball col·lectiu, resistència i vivències compartides. No acceptarem els discursos que ens diuen que unes veïnes valen menys per haver arribat més tard, per tenir menys o perquè la seva expressió de gènere surti de la norma.
El relat de la seguretat s’ha construït per deshumanitzar-nos i confrontar-nos. La seguretat es construeix amb xarxes de suport mutu i coneixença, no amb ordenances de civisme, violència policial i racisme institucional. Per això, continuarem lluitant per l’accés de totes a l’habitatge, l’educació, la sanitat, la cultura i unes condicions de vida dignes.
A Nou Barris ningú ens ha regalat res. Som el que som gràcies a la comunitat i al suport mutu, a la capacitat de reconèixer-nos i de connectar lluites i barris.
Exercim solidaritat veïnal. És el moment de passar a l’acció.
-Responem a cada atac racista i feixista, perquè ningú es quedi sola a Nou Barris davant de la repressió i la violència.
-Desmuntem els rumors i discursos d’odi allà on apareguin i assenyalem els responsables del racisme i de la violència policial: els governs i les elits econòmiques mundials.
-Ocupem els carrers, defensant les nostres places i barris com a espais de vida comunitària, dignitat i autoorganització davant de la violència racista, feixista i policial.
Perquè només juntes, organitzades i des de baix podrem fer front a l’odi i construir una vida digna per a totes.
Nou Barris en lucha: ¡No es seguridad, es fascismo y racismo!
El fascismo avanza cuando el barrio calla. Por eso, el silencio no es una opción. Nou Barris está en lucha. Aquí no aceptamos el miedo como norma: en Nou Barris nos mantenemos juntas frente a un sistema que cada día nos quiere más pobres y obedientes.
Sí, es verdad, en los últimos tiempos el barrio ya no es lo que era. Ahora vemos policías en las salidas del metro identificando a la gente por perfil racial; desahucios con despliegues policiales desproporcionados que militarizan el barrio; macrorredadas en las plazas, y cada vez más multas por pasar nuestro tiempo libre en la calle. Sabemos que estas situaciones no son nuevas, pero cada día van a más. No son hechos aislados: forman parte del mismo engranaje de un sistema capitalista en crisis que solo se sostiene mediante el control, el castigo y el miedo.
El sufrimiento y la incertidumbre pueden llegar a paralizarnos y confundirnos. Parece difícil analizar la realidad y dar una respuesta colectiva, y esa es precisamente la intención de quienes tienen el poder: despolitizar los hechos cotidianos para que aceptemos la violencia como un mal inevitable, cuando, en realidad, es una decisión política. Gobernar con la fuerza y el miedo vacía la idea de comunidad, nos hace mirar al vecino como culpable de nuestros problemas y no a quienes sostienen el racismo y el fascismo estructural. Buscar “enemigos internos” rompe los lazos que nos sostienen en Nou Barris, fractura el territorio y enfrenta a las comunidades que lo habitan. Esa es su estrategia para mantenernos distraídas y vulnerables ante la cultura del odio.
En un momento de crisis global, el discurso de la extrema derecha es asumido por la agenda pública, se cuela por las grietas y golpea siempre primero a las periferias. Lo vemos en las políticas de fronteras y persecución racial de la Unión Europea y Estados Unidos, y también aquí: en actuaciones policiales que criminalizan comunidades enteras, como la redada denunciada en Turó de la Peira el 27 de agosto de 2025 o las identificaciones constantes a los jóvenes del barrio, tarde sí y tarde también.
Es el mismo sistema: el que saquea los recursos de los pueblos, el que sostiene guerras y genocidios, el que nos expulsa de nuestras casas y el que se lucra de nuestra precariedad. Muchas vecinas y vecinos de Nou Barris sostienen el sistema en condiciones precarias: cuidados, limpieza, construcción o servicios. Mientras parte del vecindario es expulsado por la especulación con la vivienda y/o perseguido por la ley de extranjería, no podemos mirar hacia otro lado: si atacan a una vecina, atacan a todo un barrio. Tenemos necesidades comunes y una lucha compartida.
Por mucho que intenten separarnos, no lo conseguirán. Nuestra historia nos acompaña. Nou Barris se construyó con luchas vecinales y oleadas migratorias. Se levantó con trabajo colectivo, resistencia y vivencias compartidas. No aceptaremos los discursos que nos dicen que unas vecinas valen menos por haber llegado más tarde, por tener menos o porque su expresión de género se salga de la norma.
El relato de la seguridad se ha construido para deshumanizarnos y enfrentarnos. La seguridad se construye con redes de apoyo mutuo y conocimiento entre vecinas, no con ordenanzas cívicas, violencia policial y racismo institucional. Por eso, seguiremos luchando por el acceso de todas a la vivienda, la educación, la sanidad, la cultura y unas condiciones de vida dignas.
En Nou Barris nadie nos ha regalado nada. Somos lo que somos gracias a la comunidad y al apoyo mutuo, a la capacidad de reconocernos y de conectar luchas y barrios.
Ejercemos solidaridad vecinal. Es el momento de pasar a la acción.
Respondemos a cada ataque racista y fascista, para que nadie se quede sola en Nou Barris frente a la represión y la violencia.
Desmontamos los rumores y discursos de odio allí donde aparezcan y señalamos a los responsables del racismo y de la violencia policial: los gobiernos y las élites económicas mundiales.
Ocupamos las calles, defendiendo nuestras plazas y barrios como espacios de vida comunitaria, dignidad y autoorganización frente a la violencia racista, fascista y policial.
Porque solo juntas, organizadas y desde abajo podremos hacer frente al odio y construir una vida digna para todas.
