Rafa Juncadella i Boris Vega, els orígens sandinistes del ‘Mercadet’
El ‘Mercadet’ va néixer com una forma de finançar projectes al barri nicaragüenc Boris Vega, barri sorgit el 1986 arran de la revolució sandinista i agermanat amb Nou Barris a través del Comitè de Solidaritat amb Nicaragua de Nou Barris.
El 20 de juliol de 1979, les columnes guerrilleres del Frente Sandinista de Liberación Nacional (FSLN) van entrar a la capital, Managua, amb un ampli suport popular, consumant així la derrota d’Anastasio Somoza Debayle, darrer dictador de la nissaga familiar que governava Nicaragua amb mà de ferro des de 1937. Convé recordar els orígens gallecs de la nissaga Somoza, quan el capitán de lanceros Francisco Somoza va abandonar la seva Galícia natal, al segle XVIII, per establir-se a la colònia espanyola de Nicaragua.
La Revolució Sandinista, de caràcter marxista i molt influenciada per la teologia de l’alliberament, va enlluernar tot el món. Però l’any 1981 el govern de Ronald Reagan hi va imposar sancions econòmiques i va començar a finançar els grups armats antisandinistes, coneguts com la «Contra». Aquesta oposició armada, organitzada pels Estats Units, va enfonsar el país en una guerra civil i va provocar una greu crisi econòmica i social.
L’any 1986, en una zona pantanosa prop de la ciutat d’Estelí, al nord-oest del país, va néixer el barri Boris Vega, anomenat així en homenatge a un comandant del FSLN mort en aquesta zona mentre lluitava contra la «Contra». El barri es va formar amb camperoles provinents de les zones muntanyoses del nord, que fugien de la guerra i la misèria. La majoria dels nuclis familiars estaven formats per dones i infants en situació d’extrema pobresa. Aquesta situació de precarietat i marginació va derivar en violència, donant pas a grups «pandilleros». Mentrestant, moltes veïnes lluitaven dia a dia per aconseguir un barri més digne.
El mateix any 1986, el mestre, excura i activista veïnal de Roquetes, Rafa Juncadella, va viatjar per primer cop a Nicaragua i es va quedar un any a Boris Vega fent de professor d’alfabetització per a adultes, seguint el mètode Freire. Dos anys abans, ell i altres activistes veïnals del districte, entusiasmades per la gran conquesta del poble nicaragüenc, havien creat el Comitè de Solidaritat amb Nicaragua de Nou Barris, per donar suport a la revolució sandinista i ajudar en la campanya d’alfabetització del país.
Agermanament amb Boris Vega
Després d’aquesta visita, en Rafa hi va tornar fins a vint vegades més i els llaços es van fer tan estrets que l’any 1991 es va oficialitzar l’agermanament de Nou Barris amb Boris Vega. Des d’aleshores, cada estiu una brigada solidària de joves de Nou Barris viatjava a Boris Vega i s’estaven un mes a cases de veïnes d’aquest barri per conèixer la revolució en marxa i fer tasques comunals. El projecte va arribar a comptar amb més de 200 agermanades a Nou Barris. Tots els serveis de què disposa avui dia Boris Vega són fruit d’aquesta estreta relació entre els dos veïnats, des de latrines als habitatges, llum i aigua corrents, voreres als carrers i una escola, fins a una Casa Comunal, un servei de preescolar, una biblioteca, una ludoteca i, com no podia ser d’una altra manera venint de Nou Barris, un Casal de Joves.
Moltes entitats i veïnes de Nou Barris es van bolcar amb aquest agermanament –també pagant quotes– i es van tirar endavant moltes iniciatives per treure diners per finançar els projectes a Boris Vega, com per exemple sopars de solidaritat a Roquetes o barres de bar a les festes majors de Roquetes i Prosperitat. De totes aquestes iniciatives, la que es va convertir en principal i va perdurar en el temps va ser, des de 1988, el ‘Mercadet de Nicaragua’, que al principi es feia el primer diumenge de mes i després es va canviar al segon per motius de logística.
Durant més de trenta anys el ‘Mercadet’ va finançar projectes a Boris Vega, fins que, després de la pandèmia, es va convertir en ‘Mercadet Solidari’ i va passar a finançar projectes de qualsevol part del món. Ara, el pròxim 8 de setembre, podeu passar per la Via Júlia a portar les coses que ja no feu servir perquè tinguin una segona vida en comptes d’acabar a la brossa; a buscar entre les caixes de llibres de segona mà, a veure si trobeu alguna joia, que n’hi ha; a fer una convocatòria des del micròfon; o a proposar algun projecte al qual fer una donació.
