L’auge del vot a l’extrema dreta: un perill per als barris obrers
En els últims anys, hem vist un augment alarmant del vot a l’extrema dreta a Nou Barris, un districte històricament conegut pel seu caràcter obrer i combatiu. Aquest fenomen no és només un reflex de tendències globals, sinó una amenaça directa contra els valors de solidaritat, comunitat i justícia social que han definit el nostre barri des de fa dècades. És moment de plantar cara, perquè el creixement de l’extrema dreta no és només una qüestió electoral: és un atac frontal a la convivència i a la dignitat de la classe treballadora.

Nou Barris ha estat, des dels seus inicis, un exemple de resistència popular. Des de la lluita per l’habitatge digne fins a les batalles per millorar els serveis públics, la història del nostre districte està marcada per la mobilització col·lectiva. En aquest context, resulta especialment dolorós veure com una part del nostre veïnat es deixa seduir pels discursos xenòfobs, racistes i classistes de l’extrema dreta.
Aquesta realitat ens obliga a reflexionar: ¿com és possible que un districte, en què tantes famílies migrants van trobar refugi i oportunitats, sigui ara focus d’un vot que promou la divisió i l’odi? La resposta és complexa, però no es pot deslligar de les polítiques neoliberals que han precaritzat la vida de la classe treballadora, fent-la més vulnerable a les falses promeses d’un feixisme renovat que presenta solucions simples a problemes estructurals.
Aquestes forces reaccionàries s’amaguen sota un discurs de protecció del “ciutadà de bé”, però darrere d’aquesta façana s’amaguen polítiques que només beneficien a les elits econòmiques. Pretenen dividir-nos, enfrontar-nos les unes amb les altres, mentre ells mateixos mantenen els privilegis dels de sempre. En realitat, la seva agenda només agreuja els problemes estructurals que pateix Nou Barris, com per exemple la precarietat laboral i l’especulació immobiliària.
Davant aquest auge de l’extrema dreta, la resposta no pot ser la resignació. Els barris obrers com el nostre tenen una llarga tradició d’organització i lluita. És precisament ara quan més necessitem recuperar l’esperit combatiu de les nostres veïnes i veïns que van fer de Nou Barris un exemple de resistència. Cal que ens organitzem, que fem xarxa, que defensem els nostres carrers i places dels discursos d’odi i, sobretot, que treballem per construir alternatives reals que donin resposta a les necessitats del nostre veïnat.
El feixisme no es combat només des de les institucions, sinó també des de les bases. Cal fer pedagogia, cal tornar a les assemblees de barri, cal activar el teixit social i comunitari. Hem de construir espais on la solidaritat entre veïnes sigui el motor de canvi. Si deixem que l’extrema dreta guanyi terreny, posarem en risc els drets que tant ens ha costat aconseguir i la convivència que ens defineix.
El creixement de l’extrema dreta no és inevitable. Depèn de nosaltres, de la nostra capacitat de mobilització i d’organització, impedir que aquests discursos arrelin en el nostre districte. Hem de recordar que la classe treballadora, quan està unida, és capaç de transformar la realitat. I això passa per no caure en el parany de l’odi, sinó per lluitar colze a colze per a millorar les condicions de vida de tothom, independentment del seu origen o color de pell.
Nou Barris sempre ha estat i ha de continuar sent un lloc de resistència. Només des de la solidaritat, la justícia social i la lluita col·lectiva podrem construir un futur digne per a totes i tots. És l’hora de dir-ho ben clar: feixisme mai més!
El nostre districte no pot cedir davant els que volen dividir-nos i sembrar odi. Amb organització popular, solidaritat i acció directa, tenim la força per derrotar l’extrema dreta i continuar sent un exemple de resistència obrera i comunitària. Nou Barris, avui més que mai, necessita veïns i veïnes compromeses amb la lluita. El futur del nostre barri està a les nostres mans.
Contra el poder colonial i capitalista, resistencia!