Reactivació del moviment antifeixista a Nou Barris

En el marc de les trobades de ‘Nou Barris Territori Antifeixista’, el 28 de novembre es va presentar, al Casal Popular Tres Voltes Rebel, un informe de l’Institut Novact de Noviolència sobre l’auge del feixisme a Nou Barris.

Abans de l’estiu, en mig de festes i reivindicacions, alguns equipaments, col·lectius i persones de Nou Barris van valorar la necessitat de fomentar, de nou, trobades de coordinació centrades en l’antifeixisme i l’antiracisme.

És en aquest context que, un cop iniciat el curs, van convocar un seguit de reunions que van fer possible l’impuls d’un programa d’accions i actes reivindicatius en motiu del dotze d’octubre, sota la signatura de Nou Barris Territori Antifeixista. Del treball en xarxa i de la voluntat de cooperar va sorgir la proposta de reactivar aquesta plataforma de coordinació d’entitats, col·lectius, equipaments i persones de Nou Barris.

Actualment, aquesta plataforma està treballant un procés de diagnosi de la realitat de Nou Barris, atenent que és el districte de la ciutat de Barcelona on més suport han rebut els partits d’extrema dreta, tant a les eleccions municipals del 2023, com a les eleccions al parlament de Catalunya.

Els discursos d’odi presents de forma quotidiana a les xarxes i mitjans de comunicació, i la violència cap a persones i col·lectius racialitzats, LGBTIQ+ o d’esquerres, i minories religioses, sumat a les campanyes dels partits d’extrema dreta i als resultats de les eleccions, ha alertat a una part del teixit associatiu i comunitari del fet que l’extrema dreta cada cop té una presència més important a Nou Barris; tot i que no estigui organitzada en espais formals.

En aquest sentit, el dijous 28 de novembre, al Casal Popular Tres Voltes Rebel, projecte que forma part de Nou Barris Territori Antifeixista, es va presentar l’informe “Com es filtra l’extrema dreta a Nou Barris? La cohesió veïnal, el mecanisme de contenció de l’extrema dreta a Torre Baró, Ciutat Meridiana i Trinitat Nova”, fet per l’Institut Novact de Noviolència, on s’analitza la situació actual. Després de la presentació es va generar un debat entre les participants, que provenien de diferents entitats juvenils, veïnals i comunitàries de Nou Barris, que va evidenciar la voluntat del teixit associatiu de reforçar la lluita antifeixista i antiracista per saber actuar davant les expressions del feixisme i l’extrema dreta.

Aquest procés de diagnosi que analitza la infiltració de l’extrema dreta als diferents barris del districte no finalitza amb aquesta presentació. Des del Casal Popular Tres Voltes Rebel informen que l’objectiu és traslladar els resultats a Nou Barris Territori Antifeixista, que torna a reunir-se el dijous 12 de desembre, per continuar construint una organització antifeixista i antiracista des dels espais veïnals i populars presents al districte.

L’informe de Novact: precarietat i segregació

L’extrema dreta ha experimentat darrerament un augment significatiu a Nou Barris, almenys a nivell electoral el 2023 i 2024, especialment als barris de Torre Baró, Ciutat Meridiana i Trinitat Nova. Aquest fenomen resulta especialment inquietant en un districte amb una marcada herència de lluites veïnals i obreres. L’informe de Novact, basat en entrevistes en profunditat amb actors clau d’aquests barris, activistes, associacions veïnals i entitats socials, intenta comprendre com s’ha arribat a aquest punt.

El moviment associatiu apunta a diverses causes interrelacionades, que poc tenen a veure amb les dinàmiques dels partits polítics. En primer lloc, aquests tres barris són els que presenten l’índex de participació electoral més baix de tota la ciutat de Barcelona. A aquesta abstenció, cal sumar-hi que gran part de la població que hi viu tenen negat el seu dret a vot. La Llei d’Estrangeria segrega les veïnes en funció del seu lloc d’origen, negant així a pràcticament la meitat del veïnat un dret tant elemental com el d’anar a votar.

Aquests tres barris tenen les taxes d’atur més altes de Barcelona i també la renda més baixa. La problemàtica de l’accés a l’habitatge que escanya el conjunt de la ciutat, s’acarnissa particularment en barris com Ciutat Meridiana, on els desnonaments per part dels Mossos d’Esquadra formen part del paisatge més quotidià. La desesperança envers el futur i la manca de perspectives, en un context global d’emergència climàtica i d’augment de les guerres, crea un caldo de cultiu per a l’assentament de les narratives del col·lapse que propaga l’extrema dreta. Discursos que proposen “solucions” simplistes i esbiaixades, basades en la competència pels drets entre la classe treballadora. En definitiva, apunten a un boc expiatori que sempre és el primer en rebre: les persones migrades.

D’altra banda, més enllà de l’orografia de Collserola, l’aïllament social i urbanístic en què es troben alguns d’aquests barris s’agreuja per la manca de transport públic, comerços, oportunitats laborals i d’oci i un greuge endèmic d’infraestructures i inversió pública. Barcelona té fronteres dins la pròpia capital: barris dormitori i l’ombra d’un estigma que ha marcat els marges de la ciutat.

El moviment veïnal duu una motxilla molt pesada: després d’anys i panys de lluites, només un grapat de victòries que es poden comptar amb els dits d’una mà, en els darrers anys. Un procès de desgast, provocat en part també per les pròpies institucions: falses promeses, clientelisme, cooptació, paternalisme i infantilització.

L’extrema dreta explota aquests malestars, i lluny d’impulsar uns barris cohesionats, sembra la desinformació i els discursos d’odi entre el veïnat. Les xarxes socials radicalitzen els més joves i les tertúlies de la tele ho fan amb els més grans. Tot i la frustració, desenes d’entitats i organitzacions batallen dia a dia als seus barris, i es pregunten com poden teixir una comunitat resilient, diversa i forta en aquest context, mentre la pel·lícula del 47 fa taquilla a tots els cinemes.

La manca de cohesió social és el factor clau que facilita l’encaix de l’extrema dreta. Una bona política pública de prevenció hauria de resoldre tres elements fonamentals. En primer lloc, mesures encaminades a revertir la manca continuada d’inversió i recursos. En segon terme, una cosa aparentment tan bàsica com garantir els drets i la igualtat per a totes; tant se val d’on venim, si del sud o del nord. I per últim, donar suport als moviments socials i veïnals, però reforçant-ne la seva autonomia i capacitat de decisió. Perquè només un barri cohesionat pot plantar cara a l’extrema dreta. Els moviments socials i veïnals han de continuar organitzant-se i potenciant les xarxes comunitàries per poder plantar cara.