‘L’edat imminent’, la realitat que supera els tòpics
La pel·lícula rodada a Nou Barris que dona veu a històries menys mediatitzades

L’edat Imminent, originalment un treball de fi de grau, és un llargmetratge de 74 minuts de duració. El Col·lectiu Vigília, format per un grup d’estudiants del grau universitari de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra, ha representat la realitat d’un jove perifèric entre els carrers de Nou Barris, la qual ha arribat als cinemes gràcies a la productora Ringo Media.
En aquesta pel·lícula s’explica com en Bruno, un noi de Nou Barris, viu la seva joventut. Però l’experiència de joventut que es mostra en aquest llargmetratge no introdueix els tòpics que marquen les indústries del cinema i la televisió actuals. El protagonista no és un adolescent adinerat que comparteix un pis de l’Eixample, on en comptes d’estudiar s’organitzen macrofestes plenes d’alcohol i sexe. La realitat d’en Bruno és bastant diferent: un parell de birres a un mirador amb els seus amics i alguna festa de barri, com el Sant Xibeco del barri de la Prosperitat, a Nou Barris. En aquest districte és on viu el jove, en un humil pis de la perifèria de Barcelona, on la seva única companyia és la seva àvia, la Nativitat, la qual depèn del seu net per a tots els aspectes del seu dia a dia. Aquesta senyora necessita l’atenció del Bruno les 24 hores del dia: no pot llevar-se sola, no pot cuinar, la seva memòria és cada cop més limitada… cosa que comença a desgastar al protagonista del llargmetratge, el qual intenta buscar un equilibri entre la feina, cuidar la seva àvia i gaudir de la joventut. Però la perspectiva d’en Bruno canvia quan rep una trucada d’una residència que ofereix una plaça pública per a la Nativitat, és en aquell moment quan s’adona que no vol deixar a l’única família que li queda, per molt que la situació sigui insostenible.


La trama d’aquest llargmetratge ha resultat commovedora per al públic. Fins i tot ha rebut nominacions com “Millor direcció Novella” als Premis Gaudí i una menció especial a “Millor Guió” al Cork International Film Festival. A més, ha estat guardonat amb el premi DAMA millor guió pel·lícula espanyola al Gijón International Film Fest. Aquests reconeixements han estat gràcies al missatge que aquest guió transmet, el qual ens fa reflexionar sobre com una relació amb una persona pot estar marcada per l’antítesi d’amor i desgast.
