Pla de rescat per assolir l’èxit escolar a Nou Barris

El treball col·lectiu és el principal motor per assolir l’escola pública i inclusiva a la perifèria de Barcelona

Aquest dissabte 5 d’abril ha tingut lloc la primera jornada Per a l’escola pública inclusiva, organitzada per les AFA de Nou Barris. Desenes d’associacions de famílies del districte s’han reunit a la Sala Asfàltica de l’Institut Antaviana, situat al barri de Roquetes, per posar en marxa el Pla de Rescat per l’èxit escolar a la perifèria. A més, van fer referència als dimecres grocs, ja que la gran majoria d’elles portaven la samarreta groga de la iniciativa SOS Educació, per un ensenyament públic de qualitat.

Durant la inauguració, es va explicar a totes les assistents, que aquesta jornada es tractava d’un acte de col·lectiu, en el que totes treballarien conjuntament per identificar les principals dificultats i problemàtiques que contenen els centres educatius d’aquest districte, les quals presentaran el proper dijous 10 d’abril al Consorci d’Educació de Barcelona. L’objectiu és assolir un sistema educatiu igualitari al de la resta de la ciutat i que elimini les desigualtats que existeixen a la perifèria, les quals han augmentat els darrers anys.

Després d’aquesta breu introducció es va donar pas a les quatre expertes que van assistir per explicar els diferents eixos que compliquen l’èxit escolar a la perifèria. Aquestes van estar moderades per Neus González Monfort, de l’AFA Victor Català.

Taula Rodona

Durant aquesta part de la jornada, diverses expertes van explicar a les famílies d’una forma clara i entenedora quines eren les principals desigualtats que interfereixen en l’assoliment de l’èxit educatiu. A través d’això, les assistents podrien decidir quines han de ser les propostes per millorar l’educació de les pròximes generacions.

Lidón Gasull Figueres, directora de l’aFFaC, va ser la primera experta en tenir el torn de paraula, la qual va explicar la segregació escolar. Un dels principals motors que porten a aquesta segregació és la sobre-oferta de places. Retirar el sobrant de places ofertades portarà una escolarització equilibrada. Gasull també ha donat importància a la fuga que hi ha per par de l’alumnat a l’hora de passar a la secundària, ja que la majoria d’instituts públics fan una jornada intensiva i no cobreixen les tardes. Això porta a moltes famílies que no poden permetre tenir als seus fills sense vigilància durant les tardes, a traslladar-los a un sistema educatiu privat-concertat. A més, explica que també hi ha moltíssimes desigualtats en l’horari no lectiu, és a dir, durant les extraescolars.

El segon torn, va ser per en Joan Artigal i Valls, professor a l’Institut Escola Trinitat Nova, que es va encarregar de fer entendre la segregació de barris. Va presentar la realitat estadística de Barcelona, fent comparacions entre la perifèria i els barris més adinerats, com per exemple Sarrià, fent veure que la diferència de competències educatives, prové de les desigualtats econòmiques i culturals de cada districte. Va exemplificar-ho amb l’habitatge, un tema del que últimament se n’està fent molt ressò. A Nou Barris, la immensa majoria d’habitatges està per sota dels 50 metres quadrats, mentre que la mitjana de Sarrià està per sobre dels 200. Les males condicions, com per exemple els desnonaments, renda insuficient, un mal ambient familiar… afecten al rendiment dels infants, complicant l’èxit escolar.

Tot seguit, el psicòleg del CSMIJ, Àlex Rodríguez Quero, va explicar l’eix de vulnerabilitat i salut. “El conjunt de la resposta col·lectiva és molt més gran que la suma de les parts”, va dir l’expert , el qual va donar especial importància al treball col·lectiu de les entitats i a arribar a respostes conjuntes, en comptes d’anar derivant a l’infant entre especialistes. Per tant, caldrien també unes reformes de les polítiques en l’àmbit de salut dels infants escolaritzats.

L’últim torn va ser per Edu Arnau Lázaro, professor de l’institut Martí Pous. Aquest va explicar quin era el concepte d’èxit escolar, actualment mesurat a través de les proves PISA. Després dels resultats que es van publicar l’any passat, es va atacar a l’escola pública mediàticament, especulant que els seus eren més baixos que els de l’educació privada-concertada, per les seves noves metodologies. El professor va explicar que el baix rendiment no era a causa de les noves metodologies, sinó per l’augment de la pobresa.

Totes les expertes van coincidir en una part del seu discurs: per aconseguir l’èxit escolar s’ha de crear una xarxa comunitària. Les escoles han de deixar enrere el marketing individual i treballar de manera col·lectiva per a que tots els centres puguin oferir una millor educació.

Treballs en grup

Després dels descans, les assistents es van dividir en diferents grups de treballs separats en diferents aules. Així van poder concretar diferents propostes dels eixos desenvolupats durant la taula rodona: segregació escolar, segregació residencial, vulnerabilitat i salut, i èxit escolar.

Després d’això, tots els grups es van tornar a ajuntar a la Sala Asfàltica per posar en comú les seves propostes. Entre totes, van decidir que les principals propostes que es portarien al Consorci d’Educació aquest pròxim dijous serien: eliminar la sobreoferta de places a l’educació privada-concertada, la reducció de ratios a través de mantenir els grups a l’educació pública, crear equips multidisciplinaris que actuïn als centres amb una visió transversal i integrada, reduir les derivacions i la dispersió en l’atenció d’infants i joves, crear una figura de gestora de casos la qual coordini les accions, millorar l’accés a les activitats de lleure educatiu que s’efectuen al districte i altres.

Com a conclusió final, totes les assistents van coincidir en que assolir l’eix de l’èxit escolar és la conseqüència de millorar i rectificar la situació actual dels altres eixos esmentats. Les famílies esperen que aquest Pla de Rescat ajudi a equilibrar tots aquests eixos i a millorar l’educació dels infants i adolescents de la perifèria. La Coordinador d’AFAs de Nou Barris posa èmfasi en que treballar en una educació igualitària és una inversió i no una despesa, ja que portarà com a conseqüència una societat més cohesionada.