“Quan jo escric, penso i em focalitzo sempre en millorar el món”

Sergi No, nascut a Llançà l’any 1977, va deixar ben aviat el seu poble natal per a començar un itinerari de vida que el va portar pels camins de la filologia i la docència de la llengua francesa. Les paraules a la butxaca i el món al seu abast, sol o en companyia, viatger impenitent, coneixedor de diverses cultures. Experiències i molta vida acumulada –sempre el material de les seves novel·les– revelen un home sensible, imaginatiu i divertit que valora l’amistat com el regal més preuat de cada dia. Ara viu a Nou Barris i des de la Biblioteca Comunitària “José Bretones”, el 8 de maig hem tingut la sort de poder compartir una estona amb ell i parlar de la seva última creació, Mudanzas cruzadas.

Ens pots fer cinc cèntims de la teva trajectòria literària? Des de quan escrius?

He escrit des de sempre, però de manera irregular. Vaig començar a l’adolescència, la primera novel·la la vaig escriure als divuit anys. Després ho vaig deixar per un temps, vaig tornar-hi i així fins ara.

Vas néixer a Llançà, però no t’hi vas quedar. Explica’ns el teu recorregut vital en quatre paraules.

(Riu) Mudanzas! Mudanzas, mudanzas, mudanzas… Jo tenia clar que marxaria de Llançà molt aviat, necessitava l’estímul de la ciutat. Me’n vaig anar als divuit a estudiar Filologia Francesa i vaig acabar l’últim curs a Montpeller. Després a Saint-Étienne, fent classes d’espanyol, Lyon, Madrid i una altra vegada a Saint-Étienne, on vaig fer oposicions de professor de francès. Amb la plaça de funcionari francès, em van destinar al Nord de França, per uns anys. Després, vaig prendre la decisió de marxar als EUA, a Los Ángeles. Al cap d´un temps, França de nou, Washington, Barcelona… Nou Barris (Bufa).

Amb tants viatges, experiències i aprenentatges, quin tipus de coneixement creus que aporta la literatura en comparació a altres àrees dels sabers?

La Literatura és una disciplina que ho engloba tot, serveix per estar amb tu mateix, per imaginar-nos mons. És un reflex de tu mateix, si tu ets una persona de ciències faràs literatura de ciències, segur.

Com que l’eina de la literatura és la paraula, creus que el llenguatge pot reforçar les diferències socials, ètniques, de gènere…?

El llenguatge t’hi pot allunyar o acostar, pot ser més o menys ofensiu depenent de com l’utilitzis. Per exemple, això del llenguatge inclusiu és una cosa que a mi em costa una mica, perquè ho tenim tan dins, que hem de ser conscients, voler canviar, canviar i després aplicar-ho per ser més inclusius.

Tu creus que l’artista té una responsabilitat ètica amb les seves obres cap al món? Tu sents responsabilitat ètica amb les teves obres envers la societat?

Jo crec que sí…de fet penso en el cine, en Mel Gibson, per exemple, a mi m’agradava força, però vaig deixar de veure les seves pel·lícules pels comentaris homòfobs que hi feia. A nivell ètic, jo penso que, de vegades, algunes obres es poden malinterpretar. Tinc clar que quan jo escric, penso i em focalitzo sempre en millorar el món, que ja la vida és massa difícil i no cal que la literatura l’enredi més.

Penses que la literatura pot ser immoral?

Pot ser immoral, però no va amb mi. Però, clar, què significa “immoral” perquè abans ser gai era immoral i ara no. Si hagués de tractar temes “immorals” ho faria bé, no seria cru, sempre des de l’optimisme.

Llavors, Sergi, quin paper té per tu l’ús de l’humor com a recurs literari dins de la teva obra?

Ja, ja, ja… l’humor ho és tot. De fet, Mudanzas Cruzadas és una novel·la humorística, es parla de valors LGTBI+ d’una forma humorística, amb l’humor es transmet tot millor i serveix també per criticar.

Per què el títol de la teva última novel·la?

Perquè la “mudanza” del protagonista és molt important, no és només un desplaçament físic, sinó un canvi interior que comporta conseqüències i adaptacions a la nova ciutat… jo penso que si vius a Los Ángeles, ets de Los Ángeles: ciutadà del món.

Ens podries parlar, breument, sobre les altres teves novel·les?

La primera novel·la que vaig publicar (no la primera que vaig escriure), Las cuatro estaciones del Camino tracta sobre una amiga que es va morir de càncer, és com un homenatge per ella, però hi ha d’altres temes. Després, La magia de dar, la primera que vaig escriure parla d’una dona que veient la pel·lícula Amélie se li acut una idea per millorar la vida del seu poble, Llançà. I per últim, Mudanzas Cruzadas, el protagonista de la qual, David Díaz, li passa un fet important al Nord de França i decideix marxar a viure a Los Ángeles, és un home que sap escoltar i guardar secrets, una mica “patosillo” en un ambient semblant a Friends amb temàtica LGTBI+, migració, xocs culturals…

Fins a quin punt la nostra configuració cultural influeix en les nostres creacions?

Escrivim allò que som. Per exemple, a mi se’m nota que soc professor de francès en paraules, expressions, gal·licismes…

Per a què escrius?

Per a estar bé amb mi mateix, necessito escriure. En principi era només per a mi, però ara ja penso també en els lectors, per tal de fer una mica millor el seu món.

Ens acomiadem així d’en Sergi No, agraint-li el seu temps i la seva disposició. Li donem la benvinguda al grup “Nou Barris Literari” i esperem que s’arreli al barri, per fer-lo una mica millor amb les seves paraules.