Vox i la instrumentalització política dels conflictes

L’ofensiva de l’extrema dreta contra el teixit veïnal

A Nou Barris fa dècades que el veïnat parla de què vol dir lluitar per viure amb dignitat. Sempre s’assenyala que el districte s’ha construït des de baix, amb associacions veïnals, entitats culturals, xarxes de suport mutu i lluites compartides per l’habitatge, els serveis públics i la cohesió social. Precisament per això no és casual que l’extrema dreta vulgui fer-se un forat entre el teixit veïnal, perquè allà on hi ha problemàtiques socials intenten sembrar divisió.

Des de la coordinadora veïnal Nou Barris Territori Antifeixista s’assenyala que Vox està intentant convertir el Consell de Districte de Nou Barris en l’escenari de la seva agenda política, moltes vegades arrossegant a la resta de partits i al mateix consistori a un marc de debat i d’acció centrat en la desinformació i la magnificació de problemàtiques, com és el cas de la seguretat ciutadana.

La Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) també ho va denunciar amb claredat l’agost de 2025. Persones vinculades a l’extrema dreta difonen missatges per “provocar enfrontaments entre veïns i veïnes”, ho fan culpabilitzant persones sense llar i col·lectius migrants amb pocs recursos, en comptes d’assenyalar les causes estructurals dels problemes als barris.

Seguint l’acció política de Vox a l’Ajuntament de Nou Barris es pot comprovar que, el juliol de 2024, el grup va demanar a l’Ajuntament que “retire inmediatamente todos los materiales de adoctrinamiento sexual e ideológico” de les biblioteques del districte, acusant aquests llibres de promoure la “degeneración moral” i de “robar la inocencia a nuestros infantes”. No és una proposta sobre biblioteques, és una acció de censura i de guerra cultural contra els llibres, l’educació sexual, el feminisme i la la diversitat.

El desembre de 2024, Vox reclamava traslladar el CAS de Nou Barris, el Centre d’Atenció i Seguiment a Drogodependències, perquè estigués “lejos de menores y ancianos” i no “perturbe la convivencia y bienestar de los entornos”. La formulació de Vox converteix un servei sanitari i social en una amenaça per al barri, reforçant l’estigma sobre persones amb addiccions i en situació de vulnerabilitat.

El juliol de 2025, amb María José Ibáñez incorporada com a consellera i portaveu del partit al Districte, Vox va proposar “que el Ayuntamiento de Barcelona cierre el Centro de Primera Acogida de Nou Barris”, justificant-ho “como garantía de la dignidad de nuestro barrio y de nuestra juventud”. Aquest és, probablement, el nucli del seu marc polític local: vincular acollida i convivència amb degradació, inseguretat i pèrdua de dignitat. És a dir, convertir un equipament destinat a atendre les necessitats de persones migrades sense recursos en símbol del problema.

La mateixa lògica reapareix en matèria d’habitatge. El desembre de 2025, Vox va reclamar que un 30% dels habitatges protegits de Trinitat Nova es reservessin a persones que acreditessin “poseer DNI” i portar divuit anys empadronades al barri. El text parla explícitament de “prioridad nacional”. Aquesta és la traducció municipal d’una idea clau de l’extrema dreta, fer competir pobres contra pobres, convertir els drets socials en privilegis nacionals i assenyalar el veí migrant com a obstacle per a l’accés a recursos bàsics.

La connexió entre l’augment de la presència de Vox als entorns veïnals, per una banda, i la creació de comunitats veïnals mobilitzades contra la inseguretat, per l’altra, és directa; i, podríem dir, estratègica. Vox utilitza la seva presència pública i política per amplificar, legitimar i instrumentalitzar el malestar veïnal, mentre que perfils a les xarxes socials, com la Comunidad Vecinal de Nou Barris, o altres grups a aplicacions de missatgeria mòbil, actuen com a plataforma pantalla per blanquejar els discursos d’odi i arrossegar més veïnat cap al seu relat per, finalment, mobilitzar-lo a favor dels interessos del partit. Aquest clima veïnal provoca un efecte crida a d’altres agrupacions d’extrema dreta, com Aliança Catalana o S’ha Acabat, que observen amb atenció el context de Nou Barris per desplegar la seva estratègia de crispació i odi. Cal destacar la presència de Víctor Alonso, fundador de S’ha Acabat, entre el públic de l’Audiència de Nou Barris celebrada el dilluns 23 de març de 2026.

A Barcelona aquest clima també ha trobat altaveus en mobilitzacions centrades en la “inseguretat”. L’octubre de 2025, Metrópoli Abierta va informar d’una manifestació conjunta a Barcelona i l’Hospitalet amb presència de barris com Nou Barris, sota lemes com “Units per la dignitat i la seguretat” i apel·lacions a veïns “assetjats per la delinqüència i l’incivisme”. El problema no és que el veïnat es mobilitzi —això és legítim—, sinó quin relat intenta capitalitzar aquestes mobilitzacions i cap a on es dirigeix la ràbia, si contra els responsables polítics i econòmics del deteriorament dels barris, o contra els col·lectius més precaris.

El problema és que aquest relat intenta parasitar conflictes reals. Hi ha problemes als barris? Sí. Hi ha tensions per habitatge, brutícia, manca de serveis, salut mental, addiccions o abandonament institucional? També. Però la diferència és política i moral. Mentre el moviment veïnal assenyala causes estructurals —precarietat, especulació, col·lapse de serveis públics, manca de recursos—, l’extrema dreta assenyala persones. La FAVB ho resumeix bé quan afirma que aquests grups “es disfressen de moviment popular reivindicatiu” però fomenten “la por i l’odi contra altres veïns i veïnes”.

A Nou Barris, l’alternativa existeix i té arrels profundes. La Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats, les associacions històriques, els casals i ateneus, i el conjunt del teixit associatiu no han aixecat barris per expulsar ningú, sinó per garantir condicions de vida dignes per a tothom. Aquesta és la gran diferència amb el projecte de Vox a Nou Barris. On el veïnat organitzat defensa serveis i equipaments públics de qualitat, millores en les condicions de vida, drets socials, convivència i comunitat, l’extrema dreta ofereix enemics interns, pànic moral i competència entre els de baix.

La batalla, en el fons, no és només sobre immigració o seguretat. És sobre quin model de barri es vol construir. Un barri cohesionat que afronta els conflictes i el malestar sense deshumanitzar ningú, o un barri fracturat on l’odi i la por es converteixen en programa polític.

I en la pròxima entrega… Qui és María José Ibáñez, la consellera de Vox a Nou Barris?

Ho sabrem el 7 d’abril, en la tercera i última part de la investigació feta per Nou Barris Territori Antifeixista.