“Tot el que hem construït pivota al voltant del llenguatge i la novel·la de ficció n’és un exemple”

“La literatura és la prova de què la vida no és suficient.” (F. Pessoa)

Una tarda de finals de març ens hem reunit a la Biblioteca José Bretones amb l’escriptor Bill Jiménez, veí de Porta i membre del grup Nou Barris Literari. Activista de la cultura, sempre amb nous projectes i disposat a participar en qualsevol tasca que reclami reflexió, pensament crític i creativitat. Volem donar a conèixer, mitjançant algunes preguntes, la seva trajectòria literària i, en especial, l’última novel·la titulada Doce pequeños misterios previos a la muerte.

Quin tipus de coneixement creus que ens aporta la literatura?

Jo veig la literatura com una intersecció i a més és una tradició que ve de lluny. La literatura és com un contenidor que admet múltiples reflexions, historiogràfiques, filosòfiques. L’aport és total, és una disciplina de llarg recorregut i ens complementa com a éssers humans. Treballa amb una de les eines més poderoses que tenim: la paraula, el llenguatge… i, per tant, construeix la realitat.

Llavors, en quina mesura creus que el llenguatge dels personatges de la teva novel·la pot reforçar la diferència social, de gènere, ètnica?

Penso que el llenguatge és el més important que té la humanitat, com a tal. Tot el que hem construït pivota al voltant del llenguatge i la novel·la de ficció n’és un exemple. Crec que els personatges de la meva novel·la reforcen totalment les diferències de classe, de gènere. El protagonista és un home heterosexual parit en una societat patriarcal i al seu voltant hi ha moltes dones que el confronten amb una realitat diferent amb tots els constructes que ell ha heretat. Arturo Sánchez, el protagonista de Doce pequeños misterios previos a la muerte, també ha d’adaptar la seva forma de parlar quan surt de la seva “zona de confort” i ha de conviure amb d’altres estrats socials, altres escenaris. És una mica camaleònic i obre les portes a d’altres llenguatges.

Com va nèixer la novel·la Doce pequeños misterios previos a la muerte?

Doncs, va néixer fa uns nou anys i la tenia descansant en un calaix, però com que penso que hem de desterrar aquesta idea romàntica que l’escriptor té molts fulls guardats sense publicar, vaig pensar que li havia de donar energia i treure-la a la llum, ara que havia sentit l’impuls de fer-ho. Així també reforçava la idea del text on l’energia, l’impuls, l’atzar i el tarot tenen força importància.

Ens podries parlar d’alguna clau de la teva novel·la?

Una de les claus de la novel·la gira al voltant del tarot, a part d’envoltar-la amb tota la mística del tarot, té també la idea del “sesgo cognitivo” que es produeix quan algú mira l’horòscop i se sent interpel·lat, però en el fons són idees generals i vagues que qualsevol pot fer seves. La novel·la juga una mica, en aquest sentit, perquè està oberta a les interpretacions, inclús de la forma d’evolucionar d’alguns personatges.

Què ens podries dir de l’estructura de la novel·la?

L’estructura està basada també en el tarot, ja que els “doce pequeños misterios previos a la muerte” fan referència a les dotze cartes del tarot que venen abans de la carta de la mort. I cada capítol està dedicat a una d’aquestes dotze cartes. El primer capítol està dedicat a la carta del Mag, que és una de les meves preferides.

Wolfgang Iser, un dels principals pensadors de la “teoria de la recepció” deia que la comprensió d’un text és una activitat col·laborativa entre la lectora i l’escriptora. Fins a quin punt estàs d´acord amb aquesta premissa?

Estic molt d’acord amb aquesta idea perquè considero que el text ha de dialogar amb el lector o lectora. Fa deu anys vaig escriure una novel·la adreçada a unes persones lectores que, segurament, avui han canviat la seva forma de llegir. Hem de tenir en compte el context de recepció. Els escriptors som una mica egocèntrics i ens pensem que nosaltres som l’eix de la creació.

Bill Jiménez, què ens pots dir de la teva trajectòria literària?

Primer vaig començar com a lector, després va ser una fase terapèutica, després d’aillament i amb el temps la relaciono més amb la part social. Vaig començar amb microrelats i la síntesi. Després cinc novel·les, em fascina les possibilitats que té aquest gènere.

Quin to té la teva literatura?

Té un to crític i de denúncia, sobretot crític amb la classe mitjana, que és una invenció perquè al cap i a la fi, tot aquest grup social pertanyen a la classe obrera, són pobres. Per exemple, el protagonista de Doce pequeños misterios previos a la muerte transita des del seu barri perifèric, és un “quinqui” de carrer, malgrat el seu ascens social.

Mario Vargas Llosa, a Carta a un joven novelista, diu que “muchas veces se sintió tentado de escribir una carta a los autores que lo habían deslumbrado”. A quines autores escriuries tu una carta?

Uf…! A mi m’agrada molt Bolaño, el trobo molt vigent. També a Chandler m’encanta el seu to irònic.

Quina importància té per a tu pertànyer a un grup de persones com és Nou Barris Literari?

Quan vaig conèixer aquest grup de persones jo estava virant la meva escriptura cap a un to més social, llavors trobar gent que tenia les mateixes idees i des de diferents perspectives, em va fer sentir molt agraït i content.

Moltes gràcies, Bill Jiménez pel teu temps i les teves paraules. Ens acomiadem des de la Biblioteca José Bretones i ens quedem amb un exemplar de Doce pequeños misterios previos a la muerte, per a gaudi de les lectores.