Dos anys del desallotjament de la Damm
Analitzem, amb una sèrie de cinc articles, els inicis d’aquest projecte popular i els fets que van portar al seu desallotjament.
El 20 de juny d’enguany s’han complert dos anys del desallotjament forçat del projecte popular que s’ubicava a l’antic camp de futbol de la Damm, al barri de Porta. Aquest projecte va ser impulsat i defensat pel Sindicat d’Habitatge de Nou Barris, amb el suport de les Xarxes de Suport Mutu dels barris de Porta i Prosperitat. Dos anys després, l’espai encara és buit i la projecció que hi té el Districte de Nou Barris es considera paupèrrima, segons fonts del Sindicat d’Habitatge.
Aquest és el començament d’una història de projectes i lluites comunitàries, de joves que lluiten per una vida digna i del malson que poden ser les institucions i les seves pràctiques, moltes vegades allunyades del desig comunitari.
6.000 m2 abandonats des de 2012
L’antic camp de la Damm està situat al carrer Selva, just a sobre del cementiri de Sant Andreu, al barri de Porta. Des de l’any 2012, quan l’equip de futbol que hi jugava –i que té nom de cervesa– va canviar de camp (al barri d’Horta), el terreny del carrer de la Selva va quedar en desús i en situació d’abandonament.
La Damm, propietària dels més de 6.000 metres quadrats que ocupa el terreny en qüestió, va vendre la propietat a la funerària Altima. Aquesta empresa de la mort volia construir-hi un gran tanatori i va presentar un avantprojecte a l’Ajuntament. Cal remarcar que, des dels anys noranta, el veïnat de Porta havia estat lluitant contra els diferents intents de crear un tanatori i un crematori al barri, ja que l’existència de l’antic cementiri de Sant Andreu motivava a les empreses a voler construir aquests equipaments a la zona. L’any 2018 en vista de la promoció d’un macro-tanatori al barri, des de l’Associació de Veïns i Veïnes de Porta es va negociar amb el Districte la possibilitat de permetre la construcció d’un petit tanatori en un altre terreny del barri a canvi de la compra del solar del camp de la Damm per fer-hi equipaments de ciutat, com per exemple va proposar-se la promoció d’habitatges públics de protecció oficial. La sintonia amb el consistori d’aquell moment, liderat per la regidora Janet Sanz, de Barcelona en Comú, va fer possible el fet d’obrir un seguit de negociacions amb Altima, que havien de comptar amb l’aprovació final de l’Associació de Veïns i Veïnes i del conjunt del veïnat del barri de Porta.
Al ser un terreny qualificat com a equipament esportiu, la propietat no va poder especular amb el solar. Finalment, es va arribar a un acord l’any 2019, tot just abans de les eleccions municipals: l’Ajuntament va haver de pagar un milió d’euros i va fer la permuta d’un solar que era espai verd, oferint els terrenys de propietat pública del costat de la Masia de Can Valent, on ara s’ha erigit l’actual tanatori de Nou Barris, per tal de fer-se amb la propietat de l’antic camp de futbol de la Damm.
En un primer moment, a través dels pressupostos participatius es va obrir un procés on es van recollir algunes propostes que pretenien construir un imaginari d’usos per l’antic camp de futbol, però degut a diferents arguments pressupostaris l’Ajuntament va decidir deixar fora els futurs usos del camp de la Damm del que seria un nou projecte de reforma de l’eix de Pintor Alsamora, que actualment ocupa un pàrquing de cotxes a l’aire lliure.
Ocupació dels antics vestuaris
En aquest context, i degut a la mancança sistèmica d’habitatge de la ciutat, l’any 2019 els antics vestuaris del camp de la Damm van ser ocupats per joves que no tenien una altra alternativa residencial. Els antics vestuaris eren una estructura feta de maó, que si bé no estava ideada per ser habitatge, oferien un sostre i molta més qualitat que dormir al carrer o a una barraca d’autoconstrucció en qualsevol descampat de la ciutat. Va ser un grup inicial d’unes tretze persones qui va començar el procés de reforma i manteniment de l’antic camp de la Damm, que es trobava en situació d’abandonament des del 2012. Passat un any i pocs mesos, sota el context de restriccions i vulnerabilitats que va generar la crisi derivada de la pandèmia de la COVID-19, va ser quan el consistori de Nou Barris, llavors ja liderat pel regidor Xavier Marcé, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), va decidir iniciar el procés de desnonament dels tretze habitants dels vestuaris del camp.
Cal tenir en compte que els processos de desnonament de les propietats municipals no segueixen el procediment estàndard que s’aplica a qualsevol altre tipus d’habitatge o local de propietat privada. Aquests últims han de tramitar-se a través d’un procediment judicial, que garanteix en certa manera la defensa dels drets de les persones ocupants, mentre que l’Ajuntament té la capacitat d’iniciar un procediment per la via administrativa per forçar un desnonament, fet que agilitza tot el procés i vulnera la capacitat de defensa de les persones afectades. Per tant, amb una simple notificació burocràtica l’Ajuntament té el dret d’expulsar dels terrenys que n’és propietari a qualsevol persona en qualsevol moment, un cop transcorregut el termini que indica el procediment administratiu, fent servir el cos de seguretat propi del consistori, la Guàrdia Urbana. Amb un simple requeriment va ser suficient per truncar la vida de tretze persones, que no van rebre ni l’atenció suficient dels serveis pertinents ni la possibilitat de reubicar-se en espais dignes. Cal remarcar que aquest moviment per part de l’Ajuntament en cap cas va anar acompanyat d’una proposta d’inversió i reforma de l’antic camp de la Damm.
Continuarà…
