El desallotjament del projecte popular de la Damm
Després de tres anys traient males herbes i rates per construir un projecte comunitari i d’acollida, el Districte va desallotjar el camp de la Damm.
El dia 18 de març de 2021 es va fer una concentració al consell de barri per expressar la disconformitat amb tot el procés engegat pel regidor Xavier Mercè (PSC). La primera ordre de desallotjament va ser esquivada i el projecte comunitari de recuperació de la Damm començava a agafar forma. La gent s’acostava els dies en què hi havia treball comunitari i, amb un parell de guants i bona voluntat, es posava a fer el que s’hagués acordat aquell dia. El primer va ser intentar donar unes condicions més dignes a la gent que hi vivia. No tenien llum ni aigua; es va posar un punt de llum amb unes condicions mínimes de seguretat. Una altra tasca que es portava a terme era condicionar el terreny de joc com a hort, un espai que des del 2012 havia criat males herbes, que visiblement tenien l’altura d’una persona i on el veïnat denunciava la presència de rates. Cal destacar que tot el camp era un espai que amb el pas dels anys havia acumulat molta brossa. Entre els voluntaris i els habitants, l’espai anava guanyant qualitat i, a on només hi havia un descampat, poc a poc hi va anar apareixent un espai per ús del barri.
Entre tota aquesta feina, en una reunió de caràcter tècnic amb l’Ajuntament, la llavors consellera del Districte de Nou Barris, la senyora Esther Flaquer (Barcelona en Comú), va insinuar que, amb motiu del canvi d’empresa concessionària del servei d’escombraries i dels contenidors, el camp de la Damm podria esdevenir el magatzem dels contenidors vells. Aquest fet va generar molta crispació entre el veïnat i poc a poc es va deixar d’escoltar entre els consellers i conselleres del Districte.
El 16 de desembre del 2021, els tretze habitants del desaprofitat antic camp de la Damm van rebre una notificació del regidor del Districte de Nou Barris, Xavier Mercè, perquè abandonessin l’espai. Tenien com a data límit les 9h del matí del 15 de febrer de l’any següent.
20 de juny del 2022, el desallotjament
Al poc temps va arribar una nova carta de desnonament per part de l’Ajuntament. La tercera va ser la definitiva. El cap de setmana es van fer tasques de fortificació del camp. Però tot l’esforç va ser inútil. El dilluns 20 de juny del 2022, a les 6:45 del matí, es van presentar els antiavalots de la Guàrdia Urbana, van entrar saltant la tanca i van treure les barricades que s’havien col·locat durant el cap de setmana. Els sis habitants que llavors encara resistien dintre estaven dormint i no van poder avisar a la gent per evitar el desallotjament. Amb males maneres van obligar als ocupants del camp a agafar algunes de les seves pertinences i marxar. No varen deixar entrar ajuda externa. El barri es va aixecar amb la notícia del desallotjament i, poc a poc, a l’entrada al camp del carrer de la Selva s’hi van anar congregant més i més veïnes. El desplegament que va preparar el districte va ser de fins a sis furgonetes d’antiavalots i dues ambulàncies. Als ocupants se’ls hi va prometre que l’Ajuntament els hi deixaria un espai d’emmagatzematge. A nivell habitacional se’ls va oferir poder entrar als diferents llocs d’acolliment residencial temporal per a persones sense sostre, però separats. Tota aquella convivència i germanor forjada al camp, a les autoritats no els importava.
Les piquetes van tombar els vestuaris de l’antic camp de la Damm, però a més es va tombar un projecte comunitari dut a terme des del barri i que en el seu centre estava la integració de les persones. Ara el camp és un lloc mort, sense vida, com potser és l’ànima de la persona que va portar a terme tota aquesta operació.
