El futur de la Damm
El Districte de Nou Barris va presentar al Consell de Barri de Porta, el divendres 14 de juny, el seu pla de rehabilitació per a l’espai de l’antic camp de la Damm.
L’espai està definit com a terrenys per ús esportiu, però comença a tenir una història d’indecisions i poca voluntat política que val la pena recapitular.
Aquest terreny, d’on va marxar l’equip de futbol de la Damm l’any 2012, va ser adquirit l’any 2019 per l’Ajuntament de Barcelona, en una operació a tres bandes amb la funerària Altima, en la que també va entrar l’espai on s’ha construït el nou tanatori de Sant Andreu-Nou Barris, just davant del complex comercial Som Multiespai.
El Districte de Nou Barris va engegar un procés participatiu a finals de l’any 2021, on les veïnes van poder proposar els usos que volien per aquest espai. Però aquest procés participatiu va quedar en paper mullat, segons els encarregats del Districte perquè el pressupost es va exhaurir amb la part de reurbanització del carrer Alzamora. Convidem les veïnes a fer una volta per aquell carrer, on hi ha l’aparcament, per veure com han avançat les obres.
Ara sembla que el Districte torna a tenir un projecte per posar a sobre de la taula, amb un pressupost de dos milions d’euros, però ens imaginem que aquell procés participatiu que es va engegar en el seu moment continuarà essent paper mullat. Assistents al Consell de Barri ens comenten que el pla és fer una zona d’estada, amb alguna ombra i poca cosa més. Volem recordar que, en el resum de propostes recollides al barri, les tres opcions principals eren: una zona de jocs infantils, un hort i una zona de fitness, seguida a certa distància per zona verda.
El Districte posa com a motiu per no complir amb el resultat del procés participatiu la proximitat d’altres infraestructures que poden suplir les demandes de les veïnes. Però tenint en compte l’elevada densitat del barri, l’ús intensiu que es fa, tant de les zones infantils com de fitness, així com el poc espai existent als horts propers, no ens deixa de ressonar al cap aquella màxima del despotisme il·lustrat: “tot pel poble, però sense el poble”.