Un projecte popular del Sindicat d’Habitatge i les xarxes de suport

El camp de la Damm, al barri de Porta, va estar set anys abandonat. Després, un grup de joves migrants van ocupar els vestuaris i el Districte va iniciar el procés de desnonament.

Lluny de marxar, quan van rebre l’avís de desnonament, els habitants del camp de la Damm van posar-se en contacte amb el Sindicat d’Habitatge de Nou Barris per trobar recolzament davant aquest procés traumàtic. És a finals del 2020 quan comença a gestar-se la defensa dels drets d’aquests veïns i la transformació de l’antic camp de la Damm en un projecte popular de Nou Barris. Va ser llavors quan, a partir del lideratge del Sindicat d’Habitatge de Nou Barris, comencen a mobilitzar-se entitats i persones per transformar el camp en un projecte comunitari.

A través d’assemblees obertes, el Sindicat d’Habitatge va començar a dibuixar una sèrie de projectes per aquest immens espai. L’antic camp de la Damm esdevé de facto un espai gestionat pel Sindicat d’Habitatge, on comencen a confluir diferents fronts de lluita existents al territori i es comença a construir un horitzó de treball i justícia social compartit.

La concreció d’un projecte popular a Nou Barris va respondre a la necessitat d’impulsar experiències relacionades amb el sosteniment i la reproducció de la vida, a impulsar formes de cobrir necessitats materials i relacionals de manera col·lectiva. En definitiva, es va pretendre crear un espai on, gràcies al treball cooperatiu entre el veïnat, es poguessin satisfer necessitats d’alimentació, educació i salut, entre d’altres, que en paraules del Sindicat d’Habitatge, eren necessitats que ni els mercats ni l’Estat eren capaços de garantir; tal com s’havia fet evident durant la pandèmia de la COVID-19.

Aquest concepte de “projecte popular”, lluny de ser una idea nova, beu d’experiències d’associacionisme i cooperativisme del moviment obrer de principis del segle XX i, més tard, amb la mobilització veïnal durant el final del Franquisme i l’inici de l’etapa democràtica. Aquests exemples d’organització popular han esdevingut referents que, de diferent manera, han buscat cobrir les necessitats de la gent, organitzar-se per fer front a les carències del sistema i, al mateix temps, construir formes pròpies de poder des del suport mutu i l’autogestió.

Suport mutu, horts comunitaris i acollida

En aquest sentit, a l’antic camp de la Damm es va crear un espai on les Xarxes d’Aliments i Suport Mutu més properes hi estaven presents, com és el cas de les xarxes dels barris de Porta i Prosperitat, que treballaven defugint l’assistencialisme propi de l’administració, amb la idea de conquerir el dret a l’alimentació des de la sobirania alimentària. L’objectiu, doncs, era crear un gran hort comunitari que oferís respostes a les necessitats alimentàries de la població. Un espai tan gran podia incloure un hort que oferís una gran quantitat variada d’aliments a moltes famílies durant tot l’any. El que es pretenia era que totes les persones implicades a l’hort fossin beneficiàries dels seus fruits i, en cas d’haver-hi sobrant, decidir col·lectivament que se’n feia. A més, es considerava que l’existència d’un gran hort podia ser una oportunitat per treballar diferents mètodes de cultiu, des dels tradicionals, passant pel cultiu vertical, fins a la permacultura o l’aquapònia. D’aquesta manera, a més de cobrir les necessitats bàsiques, l’hort podia generar un atractiu pedagògic per a qui volgués conèixer els processos de cultiu i els aliments necessaris per tenir una alimentació saludable. Per tant, era un espai que pretenia la transformació de la societat que ens envolta, començant per la relació de la població amb el medi i amb les persones que conformen una comunitat.

Casals, de joves i de barri, caus, esplais i centres educatius de la zona, estaven convidades a participar de l’espai i del projecte, ja que es va considerar que jugaven un paper clau en la pedagogia i la cohesió dels barris del districte. Aquest espai de trobada, o àgora, pretenia que l’associacionisme i el veïnat poguessin gaudir d’un espai on realitzar projectes propis, a més de contribuir als ja existents, que promoguessin una vida digna al barri.

En matèria d’habitatge es va posar de relleu una problemàtica molt concreta capaç de determinar l’opinió pública de manera notable i de generar preocupació i tensions socials: l’augment exponencial de joves que migren sols arribats a Catalunya en els darrers anys. Aquesta realitat coincidia amb els perfils dels residents als vestuaris de l’antic camp. És per això que un dels eixos polítics principals del projecte de la Damm va ser l’antiracisme. Es va treballar per garantir la participació de les persones migrades amb pocs recursos a la vida del projecte del Camp de la Damm i als entorns comunitaris del barri, amb l’objectiu que aquests veïns poguessin arrelar-se al territori i formar part d’una comunitat inclusiva, fomentant estratègies i accions transformadores per a la societat en el seu conjunt. En aquest sentit, des del Sindicat d’Habitatge es va proporcionar suport logístic i acompanyament legal a les persones residents al camp de la Damm. L’objectiu no era defensar els vestuaris com una solució permanent, sinó que es va treballar perquè els residents poguessin emancipar-se en unes condicions dignes, garantint el dret a un habitatge digne, alhora que s’acompanyava el procés de regularització de la seva estada al territori.

També, en l’àmbit esportiu es van impulsar una sèrie d’iniciatives per a la creació d’un gimnàs popular. El projecte oferia un espai on practicar diferents arts marcials o esports de contacte, taller d’autodefensa, taller de relaxació i ioga, un lloc d’entrenament per a equips de futbol no federats o per a la pràctica de qualsevol altre esport col·lectiu. Aquestes propostes oferien l’oportunitat d’interpel·lar i atraure a joves del barri i d’altres districtes de la ciutat, així com a entitats i projectes que tinguessin una necessitat d’espai, a un projecte transformador que interpel·lava a una població diversa i intergeneracional.

Altres iniciatives que van quedar menys desenvolupades tenien a veure amb l’impuls d’una escoleta popular, que servís per construir una pedagogia crítica dedicada a infants i joves, però també per a adults i gent gran, motivades en aprendre i implicar-se en una vida comunitària alternativa al sistema capitalista i a la democràcia liberal.

Continuarà…