23 anys recordant la lluita antifranquista des de Nou Barris

El divendres 30 d’agost, a la plaça de les Madres de la Plaza de Mayo, a Porta, s’ha celebrat l’acte en record de Facerias i la guerrilla anarquista, en el 67 aniversari del seu assassinat. La Marxa del Maquis del Barcelonès organitza aquest acte a Nou Barris, cada 30 d’agost, des de l’any 2001.

Facerias i el maquis

Josep Lluís Facerias va ser un dels maquis urbans més coneguts i estimats a Catalunya. El maquis va ser la guerrilla que va continuar lluitant contra la dictadura feixista de Franco un cop perduda la Guerra Civil. Van ser milers de persones del bàndol derrotat que no es van resignar a acceptar el nou règim, n’hi havia de totes les tendències polítiques que havien lluitat al bàndol republicà, sobretot comunistes i anarquistes. Moltes d’elles es van amagar a les muntanyes i als boscos i van actuar per tot l’àmbit rural de la península. Moltes altres van actuar a les grans ciutats, fent sabotatges i accions contra la dictadura i difonent propaganda antifeixista amb l’objectiu de sumar gent a la lluita i provocar un aixecament popular contra la dictadura. D’aquests maquis urbans anarquistes, els més coneguts a Catalunya van ser el «Quico» Sabaté i en Facerias. De fet, hi havia una dita popular molt estesa als barris obrers de Barcelona, com Nou Barris, que deia: “Contra el requetè, visca Sabaté! I per arreglar la vaga de tramvies, que vingui en Facerías!”.

Josep Lluís Facerias, veí del Poble-sec i membre de les Joventuts Llibertàries, va lluitar a la Guerra Civil amb només setze anys. Al final de la guerra la seva dona i la seva filla de mesos van ser assassinades, mentre que ell va ser fet presoner en una de les darreres batalles. Quan va quedar en llibertat, l’any 1945, es va incorporar a la guerrilla, fent incursions des de França amb diversos grups d’acció que ell mateix va constituir. Algunes de les seves accions més sonades van ser els assalts a meublés, com La Casita Blanca, a Vallcarca. Els meublés eren cases de cites, on els rics acudien discretament a tenir cites íntimes que no es podien permetre que fossin conegudes perquè eren contràries a la forta moral catòlica imperant al règim franquista. Eren llocs ideals per a les accions del maquis, ja que hi aconseguien els diners i les joies dels rics, així com la seva documentació que els servia per fabricar documents falsos per poder-se moure amb seguretat pel país. A més, les persones assaltades no podien denunciar els fets perquè no podien admetre que estaven en aquesta mena de llocs.

Mort a Nou Barris

El 30 d’agost de 1957, a les onze del matí, en Facerias va acudir a una cita que tenia a la cantonada del carrer Doctor Pi i Molist amb el Passeig Verdum, a les portes de l’Hospital Mental de la Santa Creu, on avui es troba la plaça de les Madres de la Plaza de Mayo. La policia franquista havia aconseguit tenir coneixement d’aquesta cita i l’estaven esperant amagats en diversos punts. Era una peça molt preuada per al règim i no li van donar cap oportunitat. Tal com va arribar, en bicicleta, li van disparar nou trets, deixant-lo greument ferit. Caigut a terra, moribund, en Facerias va treure una granada que duia a la butxaca de la gavardina, amb la intenció de fer pagar cara la seva mort als membres de la Brigada Político-Social que se li tiraven a sobre. Però va veure que hi havia uns infants allà prop que havien sigut sorpresos per l’acció policial mentre jugaven i va decidir no fer servir l’explosiu. Un d’aquells infants era un veí del Turó de la Peira, el Pepe Molina, que en aquells moments tenia tan sols vuit anys. El Pepe va quedar molt impactat per l’assassinat que va presenciar, això li va marcar la vida i quan va créixer es va convertir en advocat i en un dels activistes veïnals més lluitadors de Nou Barris, molt implicat per exemple en la lluita contra l’aluminosi al seu barri.

Recuperant la memòria de lluita

El 30 d’agost de l’any 2001, en el marc de la Marxa d’Homenatge al Maquis, es va fer per primer cop un acte en record de Facerias al lloc on el van assassinar. Des d’aleshores, la Marxa del Maquis del Barcelonès ha organitzat cada any aquest acte per recuperar la memòria de la guerrilla anarquista antifranquista.

Enguany s’ha celebrat la 23a edició d’aquest acte, amb l’assistència d’un centenar de persones, moltes d’elles veïnes i activistes de Nou Barris. En aquesta ocasió les organitzadores han remarcat la participació de les dones al maquis, ressenyant la vida d’Esperanza Moreno Agrela, una dona que va participar molt activament als grups d’acció d’en Facerias. D’altra banda, enguany l’organització també ha volgut enllaçar la lluita dels maquis amb altres lluites posteriors, posant en relleu que totes aquestes lluites formen part d’un mateix fil històric de lluita llibertària i repressió estatal. Així, s’ha commemorat el cinquantè aniversari de l’assassinat de Salvador Puig Antich, amb una exposició i un parlament a càrrec de l’historiador Ricard de Vargas Golarons. També s’ha recordat que enguany es compleixen deu anys del muntatge policial anomenat ‘Operació Pandora’: el 16 de desembre de 2014, els Mossos d’Esquadra van assaltar diversos locals de Barcelona, com la Kasa de la Muntanya o l’Ateneu Llibertari del Palomar, i van empresonar diverses militants anarquistes sota l’acusació de pertànyer a una organització terrorista anarquista. Quatre anys després, l’Audiència Nacional va arxivar el cas, reconeixent d’aquesta manera que no hi havia cap organització terrorista anarquista i que tot havia sigut un muntatge policial per desprestigiar el moviment llibertari català. Per acabar els parlaments, el col·lectiu antirepressiu Ègida, ha parlat de casos actuals de repressió a l’anarquisme, amb diverses detencions relacionades amb les manifestacions de l’1 de Maig i amb les mobilitzacions en solidaritat amb el poble palestí.

Finalment, l’acte al barri de Porta ha acabat amb un recital poètic a càrrec de ‘Van Marof’ i amb l’actuació musical del trio ‘Jo Solana’. L’endemà, 31 d’agost, s’ha fet una ofrena floral a la tomba d’en Facerias, al cementiri de Montjuïc, amb la intenció de donar a conèixer la seva ubicació, que fins ara era molt desconeguda. En aquesta ocasió hi ha hagut un breu parlament i les actuacions musicals de ‘Les Carpantes’ i d’en ‘Freehand’, cantautor llibertari del barri de Prosperitat.