Viatge d’anada i tornada de Gràcia a Nou Barris

Potser moltes ni us n’heu assabentat, però la CE Europa –emblema centenari de la Vila de Gràcia– ha disputat durant uns mesos els seus partits lluny de casa, concretament al barri de Porta, a les instal·lacions de Can Dragó.

Fundat el 1907 i instal·lat al camp del Nou Sardenya des de 1940, l’Europa és un autèntic referent històric i una part indispensable del teixit veïnal de Gràcia. Parlem d’un equip campió de Catalunya, finalista de la Copa del Rei i fundador, juntament amb nou equips més, de la Primera Divisió de la Lliga espanyola. Tot plegat, sense perdre mai l’ADN d’equip de barri ni moure’s de Gràcia.

L’exili

Tanmateix, aquesta fidelitat territorial no ha estat sempre immòbil. Al llarg de la seva història centenària, l’Europa s’ha hagut de buscar la vida i disputar partits com a local en camps aliens per diverses caramboles: obres, remodelacions o trasllats temporals. Abans d’assentar-se definitivament al carrer Sardenya a principis del segle XX, ja va haver de jugar en terrenys compartits o llogats a les fronteres entre Gràcia i l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar. Més endavant, durant l’època daurada dels anys vint, l’afluència massiva de públic va obligar el club a traslladar els enfrontaments al Camp de les Corts, aleshores estadi del FC Barcelona, davant la insuficiència del seu propi camp.

En altres etapes també va haver de recórrer a escenaris com el camp del Martinenc, al veí Guinardó, o el de la UE Horta, i fins i tot, ja a finals del segle passat, al Narcís Sala de la UE Sant Andreu.

L’actual solució provisional no ha estat exempta de controvèrsia. D’una banda, la mateixa UE Europa, que n’ha sortit esportivament i econòmicament perjudicada. De l’altra, el Club d’Atletisme Nou Barris, que ha plantat cara a l’Ajuntament exigint la restitució immediata de les pistes per a la pràctica atlètica. El club temia per la seva continuïtat, fet que va desembocar en una mobilització el 7 de maig sota el lema “Recuperem Can Dragó per l’atletisme”, amb la voluntat d’aconseguir millores estructurals un cop l’Europa tornés al seu estadi.

L’afició a casa aliena

Per entendre com s’ha viscut aquest trajecte, hem conversat amb diverses aficionades escapulades, que han compartit la seva experiència d’aquest peculiar trànsit –tant social com esportiu– entre Gràcia i Nou Barris.

A l’hora de parlar de Nou Barris, moltes reconeixen que era un territori poc conegut per a elles. Tot i això, de seguida hi han sabut identificar valors que també defineixen l’Europa: identitat, sentiment i una forta cohesió comunitària. A més, resulta evident el pes que hi tenen el futbol i l’esport de base.

Per a moltes seguidores, aquesta ha estat la primera ocasió de freqüentar el districte, i no han trigat a descobrir un ambient genuí: gent treballadora, penyes actives, bars amb aroma futbolístic i canalla fent vida al carrer. Un paisatge humà que encaixa perfectament amb la manera d’entendre el futbol de la UE Europa.

Quan es planteja la possibilitat de prolongar l’estada a Can Dragó, el consens és clar: es tracta d’una situació estrictament temporal. El desig compartit és tornar al Nou Sardenya tan aviat com sigui possible, perquè és allà on rau l’essència del club. Ara bé, també admeten que cal fer-ho amb totes les garanties tècniques resoltes.

Mentrestant, l’estada ha estat més confortable del que moltes preveien. Les instal·lacions de Can Dragó han superat les expectatives: grades correctes, accessos funcionals i una clara voluntat de fer-hi sentir l’afició com a casa. Tot i els dubtes inicials, la valoració general és positiva. I, de retruc, les gracienques han descobert un territori ben connectat i ple de vida.

El fet de jugar tan a prop d’un districte històricament rival també té el seu punt simbòlic: només cal creuar la Meridiana per entrar en territori quatribarrat. Però això no fa sinó evidenciar la riquesa de la cultura futbolística barcelonina, que va molt més enllà dels grans clubs. Malgrat la rivalitat, el respecte entre aficions és profund, i els vincles socials i culturals són més amplis del que sovint es percep.

Davant la possibilitat que aquest vincle deixi empremta, o que noves veïnes de Porta o la Prosperitat s’acostin a l’Europa, moltes aficionades ho veuen no només possible, sinó probable. Al capdavall, Nou Barris també estima el futbol arrelat al barri, proper i integrador.

Com a reflexió final, moltes coincideixen que, si el futbol ha servit per apropar barris i facilitar el coneixement mutu entre les seves habitants, la circumstància ha estat, en última instància, positiva. Potser Gràcia i Nou Barris tenen molt més a compartir que no pas una simple etapa esportiva.

La tornada

Afortunadament, el retorn al Nou Sardenya ja s’albira a l’horitzó, tot i que caldrà veure quant temps es triga i si no caldrà arrencar la propera temporada encara a Can Dragó. L’Europa manté la categoria després d’una gran temporada, i acosta posicions amb la UE Sant Andreu, un equip que també necessitarà un camp amb gespa natural. Fa uns dies, el Club d’Atletisme Nou Barris va somriure quan l’Ajuntament de Collboni va anunciar que plantarà gespa natural tant al Nou Sardenya com al Narcís Sala per quan els dos clubs coincideixin a Primera RFEF. Ara tot queda a l’espera dels terminis d’execució de les obres i de la voluntat política.

La CE Europa tornarà aviat a la Vila de Gràcia, però ho farà havent deixat una petita empremta escapulada al cor de Nou Barris. I també amb la gratificant sensació d’haver estat acollida amb calidesa en terra aliena.