Roquetes: un barri del qual ens expulsen
Un article d’opinió de veïnes obligades a marxar del barri.
No ho hem pogut evitar. Hem llegit la carta d’un nou veí de Roquetes il·lusionat per haver arribat al barri i descobrir la seva vida lluitadora i comunitària, i hem necessitat fer visible una altra part del que està passant.
La vida que li agrada al nou veí no neix per art de màgia, és una comunitat que construïm, dia a dia, moltes de nosaltres.
Darrerament, el veïnat de Roquetes veiem com arriba molta gent a viure al barri perquè “és més econòmic”, perquè és “a prop de Collserola i té vistes”, perquè “encara és barri i Gràcia ja no”. La gentrificació expulsa del centre i pressiona les perifèries i, les que tenen menys, són expulsades també cap a altres perifèries.
Això ens ha passat. Portem un any i mig buscant la manera de continuar vivint al barri i no l’hem trobada (no apte pels nostres recursos econòmics). I, amb això, debiliten el teixit associatiu: fan fora del barri a qui forma part de la xarxa veïnal i comunitària i donen la benvinguda a qui encara s’ho mira des de fora, amb un punt de romantització de la pobresa i la precarietat. Veïnes també, que esperem que acabin organitzant-se i fent suport a altres veïnes perquè, si no, estem condemnades a morir com a barri en lluita i resistència i, tot allò que emociona al que arriba, s’anirà debilitant i destruint, com ja ha passat a altres barris.
Marxem. Ens fan fora. Amb llàgrimes als ulls i una pena enorme. Com ho han fet tantes altres veïnes abans que nosaltres, perquè a compta gotes ens van expulsant. Trobarem a faltar veure créixer la xavalada de la que hem sigut monitores al carrer, el bon dia de la veïna cridant-nos des del balcó, les converses improvisades a una cantonada a la llum del vespre i la fresca de les nits. Trobarem a faltar, fins i tot, les pujades infinites quan tornem de festa a la nit i ens caguem en tot.
No sabem si la conciliació ens permetrà continuar compartint vida als carrers de Roquetes, a l’Associació Veïnal o al Kasal de Joves. Allà on anirem sabem que també hi ha lluita i, com a noves veïnes, hi arribarem amb respecte, posant-hi les mans i construint allò més important a Nou Barris: la xarxa comunitària. Una xarxa que cal defensar cada dia, a cada porta, davant de cada desnonament, visible o invisible.
Benvingudes, noves veïnes. Us diem adeu així de ràpid i us demanem que ocupeu, amb compromís i lluita, el forat que deixem. Esperem trobar-vos a portes de desnonaments i a assemblees per organitzar la Festa Major. Nosaltres marxem, no per gust, sinó per la violència d’un sistema que ens expulsa.
Visca Roquetes i visca la gent que la lluita!
