Roquetes: un barri unit amb força
Article d’opinió d’un veí nouvingut al barri
Fa unes setmanes vaig mudar-me aquí, a Roquetes, i sento la necessitat d’explicar el que ha significat per a mi aquest barri. El protagonista d’aquest relat curt no soc jo, tot i que el narraré des del meu punt de vista, sinó un barri que deixa perplex a tothom, un barri amb vida i amb força.
Dels barris que vaig valorar per mudar-me, vaig caminar pels seus carrers i vaig fer recerca per descobrir-ne les particularitats. L’opció va ser, indubtablement, Roquetes. És un barri que respecta i defensa la seva història, on tothom hi té cabuda i és celebrat.
El respecte per la seva història no només s’explica, es celebra i es viu. La vida de Maria Antònia Canals, lluitant per l’educació al barri; l’origen del Toni i Guida, per donar espai als infants i dinamitzar la vida comunitària… L’esperit del barri, però, no mira només enrere, sinó també cap al present i el futur.
Aquests dies hem pogut gaudir de les festes del barri i jo ho tenia clar: havia d’agafar la meva colla per anar a veure el ‘Fashion Show’. No tinc paraules per descriure les emocions que vam viure. Un escenari on tothom hi camina, on tothom és celebrat: diferents cultures, famílies i tradicions compartint protagonisme.
Nosaltres no vam poder contenir l’emoció i vam aplaudir i cridar quan vam veure les joves del barri desfilant amb outfits frescos i trencadors: noies vestides de deesses, nois amb talons, estètiques punkis i moltes altres formes d’expressar-se. I no només això, també vam poder veure un tram de la Corredissa Antifeixista pels carrers del barri, amb molta participació i implicació veïnal.
De veritat, tot el que passa als carrers d’aquí és emocionant i preciós. Finalment, i potser això sembli un detall, però veure que fins i tot hi havia entrepans vegans em va treure un somriure. He viscut situacions en què les opcions per a algunes persones simplement no es tenen en compte, però a Roquetes vaig sentir que també havien pensat en això. Pot semblar poca cosa, però són aquests petits gestos els que fan que tothom se senti benvingut.
Per finalitzar, i com a resum, em sento molt afortunat de gaudir d’aquests carrers, de caminar per un barri on la seva història és present i on també es construeix futur. Un futur on totes les tradicions i formes de viure es celebren. On el teixit veïnal es mostra fort davant d’un món on, de vegades, és fàcil sentir-se sol o percebre que tot està massa individualitzat.
Són temps amb força foscor, sens dubte, però mentre esperits com el d’aquest barri continuïn brillant, sempre hi haurà llum per emocionar-nos i seguir endavant. Un barri compromès amb la lluita contra el racisme, la LGTBI-fòbia i la xenofòbia, i amb la defensa del transfeminisme.
