Homenatge a Manuel Vital sense les camarades

Els elements simbòlics ho fa la gent i no l’Ajuntament. El dissabte 19 d’octubre tindrem al barri de Torre Baró el màxim honor de rebre la visita de l’alcalde Jaume Collboni on retrà un homenatge a Manuel Vital a La Plazoleta (a la part alta del barri), però sense les camarades. I quin orgull serà per nosaltres que agafi el Bus a Demanda per arribar al punt de reunió, tot organitzat per fer-se la foto ara que estem de moda.

Torre Baró existe y resiste abans, ara i després que passi el boom de la pel·lícula El 47, sabeu per què moltes de nosaltres diem que baixem a Barcelona? Per què la nostra identitat és noubarrienca i de la perifèria, però no pas de la ciutat que només mira al mar i quan mira a la muntanya és per utilitzar-nos. On són les polítiques públiques transformadores? El Pla endreça no és una política transformadora, al contrari és una política neohigienista de control i repressió de la pobresa.

Començava aquest article dient que els elements simbòlics ho fa la gent i no l’Ajuntament, el barri de Torre Baró continuarà dient a La Plazoleta pel seu nom i això és un element identitari nostre, per tant, i segons la meva intuïció nomenar aquest espai com rotonda o plaça de Manuel Vital; la qual cosa no afecta cap casa, ja que no tindrà cap número al qual adreçar-se, és a dir, serà inexistent per les veïnes; no tindrà cap repercussió sociocultural en el barri i a la memòria democràtica de Nou Barris. Un element simbòlic que vosaltres, la casa gran, es vol fer a correcuita.

La democràcia té memòria i els moviments populars també. I el moviment veïnal de Torre Baró porta anys, però que molts anys lluitant per tal que Manuel Vital tingui reconeguda la seva lluita en el barri, ja sigui amb el nom d’un carrer, d’una plaça o fins i tot d’una estàtua, perquè nosaltres somiem alt i després, si cal, segrestem per aconseguir el que calgui, és la nostra essència i sembla que al segle XXI haurem de continuar per aquest camí si volem aconseguir sentir-nos escoltades com a classe treballadora –¡La vamos a seguir liando!.

Senyor alcalde tinc trenta-tres anys i fa una setmana amb la ruta que organitza l’Arxiu Històric de Roquetes he sabut que Escolapi Càncer va ser el secretari del baró Sivatte, és a dir, el secretari/comercial de la persona que va parcel·lar Torre Baró per fer diners. Dit d’una altra manera, secretari i responsable d’especular amb unes terres (moltes vegades sense contractes de compravenda) i aprofitant-se de molta gent que fugia de la postguerra o de la repressió franquista dels seus pobles del sud d’Espanya. Pot ser el tema de l’habitatge mai s’ha treballat cap a la dignitat del poble i sempre s’ha treballat cap a la dignitat de la classe benestant, només cal mirar que la primera escena d’El 47 pot ser una radiografia dels problemes actuals amb tots els desnonaments que hi ha.

La meva família va fugir de la fam, de la repressió i van arribar a Torre Baró. Aquí van trobar un especulador: Escolapi Càncer. I per la memòria del meu barri considero que Escolapi Càncer no hauria de tenir cap honor com ho té en l’actualitat, ja que unes de les vies principals del barri porta de nom Avinguda Escolapi Càncer. Cal voluntat política i si aquest govern és socialista hauria d’escoltar al veïnat i a l’Arxiu Històric de Roquetes que és una font de cultura de la història democràtica de Nou Barris. Ser socialista és entendre que la generació de les meves àvies van patir una guerra, que van criar en el silenci a la generació dels meus pares i que la meva generació volem saber i reivindicar les causes justes, i el més important: realitzar un exercici de justícia, veritat i llibertat.

Hi ha molts líders veïnals que lluiten per la dignitat del nostre barri i ara és l’hora de crear una taula de memòria històrica tenint en compte la participació veïnal, primer amb l’Associació de veïnes, després amb el veïnat i entitats de Nou Barris, més tard votant a la seu de Districte el canvi de nomenclatura i finalment votant a la casa gran. El procés pot ser lent, però amb voluntat política s’hi pot fer.

Dissabte 19 d’octubre del 2024 serà una data per la vergonya, la falta de transparència i el respecte cap a les entitats. Clar que volem una placa en record de Manuel Vital en el barri, però no d’aquesta manera on queda pales un altra vegada que tenim un alcalde per fer-se fotos i no pas escoltar a la ciutadania. El que no volem és una foto perquè ara estem de moda, una placa ara perquè estem de moda, perquè Torre Baró està de moda…I després quan no ho estem, què?

Per acabar, ¿On queden les dones que han lluitat i participat de la lluita veïnal? Tant d’important ha sigut Manuel Vital com Carme Vila per a les veïnes de Torre Baró. No es pot entendre la construcció d’un barri sense el dret a l’educació. I si realment hi ha voluntat política s’hauria de fer un homenatge a Manuel Vital i a Carme Vila. He deixat per l’últim paràgraf aquest tema, ja que sovint la perspectiva de gènere es menysprea i tots i totes tenim el masculí genèric molt assumit, i estic segur que poques persones mentre llegia aquest article no realitzava un exercici de qüestionar i fer-se la pregunta ¿On eren les dones?

Camarada Manuel Vital continuem construint barri!

Mestra Carme Vila continuem lluitant pel Dret a l’Educació!

La memòria la construïm: Nosaltres.