La Ponderosa en perill

Entitats veïnals alerten de la possible pèrdua de la finca agrícola de Vallbona arran de la compra dels terrenys per part d’Agbar.

L’última finca agrària en Barcelona, “La Ponderosa”, està pendent d’una requalificació oficial com a terreny agrari no urbanitzable que la preservi per a un futur projecte agroecològic. El compromís que van adquirir l’any 2023 els ajuntaments de Barcelona i Montcada –terme limítrof a la finca– conjuntament amb entitats afins al projecte, podria quedar en aigua de borraina.

Segons un article publicat el nou de setembre al diari Ara, l’any 2024 les nou mil hectàrees agrícoles van ser comprades per la companyia publico-privada Agbar, participada pel grup Agbar-Veolia i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, responsable del subministrament d’aigua a la ciutat de Barcelona. La compra seria destinada a la instal·lació d’una estació de tractament d’aigua potable que complementaria a la que Agbar té al barri veí de Trinitat Vella.

Així, l’herència que va deixar Juan Ortuño, l’últim pagès que va cultivar la finca des de 1951 fins a la seva mort el 2019 amb vuitanta anys, tanca la barraca on venia els fruits del seu treball, per obrir, sense embuts, la porta a l’especulació privada de mà de l’administració pública. Una vegada més, els barris de la Zona Nord de Barcelona són sacrificats per un suposat bé major i estan a punt de perdre una part irreemplaçable de la seva història agrícola. Un pulmó verd, necessari per frenar l’escalfament en temps de canvi climàtic i temperatures rècord any rere any. Envoltat de més de 14 carrils de l’eix viari del Vallès, l’entrada nord del “Benvinguts a Barcelona” i la contaminació de la cimentera de Montcada, el tancament de la qual també és històricament motiu de queixa veïnal.

Perpetuar el seu llegat històric, sumat al de la propera Granja del Ritz i a la recuperació del riu Besòs, no serà realitat si les administracions no paralitzen el projecte anunciat. Suposaria, doncs, perdre l’última extensió regada per la sèquia romana del Rec comtal. Irònicament, això té lloc ara que el consistori té el projecte –aquest sí en desenvolupament– d’obrir una Via verda pel traçat del rec, per deslocalitzar el turisme, amb el perill que la gentrificació expulsi el veïnat dels nostres barris. Construït originalment per dotar d’aigua a la ciutat romana de Barcino i ampliat durant el segle X per abastir els camps de conreu des de Montcada fins al Born, la desaparició de la finca el restaria sentit al Rec comtal, que perdria definitivament el seu últim hort en actiu.

“Que menjareu quan jo en mori?” es preguntava Juan Ortuño. Paradoxalment, es potencia la marca de producció pròpia a la muntanya de Collserola i el projecte de viabilitat del “Buen Valle” es deixa a l’aigüera. En l’actualitat, tres barris propers han sigut declarats com a deserts d’aliments frescos el 2025 per l’Institut Metropolità, cosa que impacta directament en la salut de les persones i en el risc de patir obesitat.  Irònicament, la mateixa Vallbona on es troba La Ponderosa, Torre Baró i Baró de Viver, ostenten aquest dubtós honor.

Interpel·lat l’Ajuntament de Barcelona per part de l’antic soci amb el qual van contraure el compromís de preservació de la finca, ha declarat estar en contra del projecte i a favor de treballar per trobar una alternativa al subministrament d’aigua en temps de sequera, permetent la conservació de l’espai agrícola i el seu projecte de futur.

La Coordinadora d’Associacions Veïnals i Entitats de Nou Barris, entitats de Montcada, plataformes pel dret a l’aigua i la preservació dels aqüífers, i activistes veïnals –d’aquests que tan li agrada exhibir a l’administració quan li convé– exigeixen resposta a tal falta de respecte als compromisos adquirits i aixequen la veu comunitària per dir “La Ponderosa es queda”. Reclamen, sense més demora, modificar el plantejament urbanístic i requalificar la finca com a sòl agrícola, com a únic tràmit que la pot posar fora de perill.

També exigeixen fer un projecte de viabilitat –amb pressupost i calendari– per a La Ponderosa i la Granja del Ritz, que compleixi una funció comunitària, hortícola i ecològica, preservant el patrimoni històric i agrícola de la zona i de la ciutat.

Finalment, les mateixes entitats demanen que la població s’uneixi a aquesta iniciativa i sumin per fer-ho possible, per què “el futur serà verd o no serà”.

‘Aigua és vida’ explica l’origen de la compra

Parlem amb Dante Machio, d’Aigua és Vida, plataforma d’entitats per a la gestió pública de l’aigua i pel bon estat dels ecosistemes fluvials, que ens explica com hem arribat fins aquí amb la compra de La Ponderosa per part d’Agbar-Veolia.

L’estrès hídric produït pel canvi climàtic i les recurrents sequeres –ens diu Dante– va portar el govern a moure fitxa i elaborar un pla per a l’àrea metropolitana de Barcelona, replicant al Besós el model del Llobregat. El pla es basa en el mal anomenat “tancar el cicle de l’aigua”, és a dir, completar les fases d’abastament, sanejament i reutilització, bombejant aigua depurada riu amunt i abocant-la directament a la llera del riu.

Segons Dante, la idea de replicar aquest procediment al Besós és una realitat incòmoda per a Aigües de Barcelona, ens participat amb un 15% per AMB, un 15% per La Caixa i el 70% pel conglomerat Agbar-Veolia. Amb capital francès, Veolia va anunciar l’absorció i unificació d’Agbar el desembre de 2025 –continua Dante– procés legal que va concloure formalment l’abril de 2026.

Aigües del Llobregat és un ens de titularitat pública de la Generalitat de Catalunya que cedeix competències a Aigües de Barcelona, de forma poc clara. Una part de la gestió, l’aigua en alta, compren els processos inicials de captació, tractament i transport massiu, és la fase “majorista” de la gestió hídrica. L’altra part, l’aigua en baixa, és la fase final de repartiment al detall i sanejament local, la fase “minorista” orientada directament a l’usuari. Això –remarca Dante– és una anomalia reguladora i econòmica perquè trenca amb el principi bàsic de competència i control dels monopolis naturals.

AMB ha de complir amb la reducció del transvasament del riu Ter i per això vol repetir el model del Llobregat al Besòs. El pla de 2024 per fer front a la sequera va marcar la calendiritzacio d’actuacions.

La plataforma Aigua és Vida lluita per aconseguir la gestió pública de l’aigua perquè això reduiria un 30% el cost de l’aigua, milloraria el rendiment hidràulic i seria més democràtic i fiscalitzable. Per això no entenen que aquest pla de futur del govern pugui acabar entregant la gestió de l’aigua a una companyia privada, amb capital francès, que revertirà els beneficis d’aquest bé públic als accionistes i no a la societat.

Aquí és on entra la compra de La Ponderosa per Agbar l’any 2024, conclou Dante. Hi pretenen fer una potabilitzadora de les dues que consten al pla del Besós. No queda clar si la Generalitat de Catalunya ja preveia la gestió per Aigües del Llobregat quan Agbar va comprar els terrenys. El fet és que els van comprar i això enllaça directament amb les pretensions de la companyia i els plans de fer les noves potabilitzadores, cosa que seria nefasta per el futur agrari de la zona, igual que passa al Llobregat amb la possible ampliació de l’aeroport. Per això aquestes zones agrícoles estan en perill de desaparició.