De la violència masclista a la institucional

El cas de Raquel Martínez –veïna del barri de Verdum– i la seva lluita per la salut mental i per un habitatge digne.

Dimarts 6 de maig, les veïnes organitzades en el Sindicat d’Habitatge de Nou Barris han aconseguit aturar el desnonament de Raquel Martínez, veïna del barri de Verdum, que estava programat per divendres 9 de maig.

La Raquel porta des de 2006 lluitant per una vivenda digna. Aquell mateix any, va fugir de casa seva amb els seus dos fills menors, a causa de patir continus maltractaments per part del seu exmarit. Va acudir als seus pares, però afirma que “una convivència de set persones en un espai de 47 metres quadrats no és gaire fàcil, sobretot si no estàs passant per un bon moment psicològicament”. Un temps després, va aconseguir assentar-se a un pis del barri de Verdum, el de la seva àvia, la qual es va posar malalta. Pagava el lloguer d’aquest pis amb la pensió de minusvalia de poc més de mil euros que rep, ja que té una incapacitat per les seqüeles que li ha deixat la violència masclista que va patir anys enrere. Quan la seva àvia va morir i es va haver de repartir l’herència, aquest pis va quedar fora de les seves mans. Va ser llavors quan va començar a ocupar la vivenda en què es troba actualment, el pis de davant, el qual pertany al fons voltor Blackstone. Martínez explica que aquesta ocupació va ser un consens amb les veïnes de l’edifici. A més, també explica que paga les quotes de la comunitat i els costos de llum, l’aigua, etc.

L’estiu passat, el Consorci d’Habitatge de Barcelona va comunicar-li a la Raquel que se li havia assignat una vivenda d’emergència social. Després de moltes trucades per assegurar-se que aquesta assignació es fes realitat, li van comunicar que no tenia cap pis assignat i que segurament es tractava d’un error informàtic. “Ni tan sols em van deixar veure el meu informe per poder assegurar-me que em diuen la veritat” explica amb indignació Martínez. Després d’un temps, aquest hivern va rebre la notícia que se li havia tornat a assignar un altre llar de l’agència de l’habitatge de Catalunya. A començament d’any, va visitar aquest habitatge, però es va trobar amb un pis en runes i en unes condicions tan dolentes que no permetien la seva habitabilitat.

Durant aquesta llarga espera per aconseguir una vivenda digna, a la Raquel li va arribar un avís de desnonament per al divendres 9 de maig, el qual s’ha aconseguit ajornar. Tot i així, la veïna demana una solució, perquè ja es el quart desnonament al qual s’ha hagut d’enfrontar, tot i que cap d’ells han arribat a executar-se gràcies a la pressió del veïnat de Nou Barris. Així i tot, explica que necessita una resposta a aquesta incertesa que li està tocant viure, ja que porta gairebé dues dècades lluitant per una millora de la seva situació de vivenda i per la seva situació mental. “Estic esgotada de tants anys així, sembla un partit de ping-pong entre l’Ajuntament i la Generalitat, ningú es fa càrrec del meu cas”, assenyala la dona. El Sindicat d’Habitatge de Nou Barris afirma que la situació d’aquesta veïna es un cas de violència Institucional. A més, demanen una solució definitiva per a la Raquel i la seva família a través d’un habitatge de protecció oficial.

Aquest ha estat el segon dels cinc desnonaments que s’han programat a Nou Barris en un període de tan sols 21 dies. El primer va ser el 30 d’abril, a en Juanjo, un veí del barri de Ciutat Meridiana. Igual que amb la Raquel, aquest desnonament també ha estat ajornat a causa de la pressió de les veïnes de Nou Barris.