Nou Barris contra el Brunch! Electronik

El Comitè de Solidaritat Nou Barris amb Palestina convoca una concentració de rebuig al Brunch! per la seva vinculació amb la massacre de Gaza. D’ençà que es va conèixer la notícia que el fons proisraelià KKR ha comprat aquest festival, han proliferat les queixes veïnals a les xarxes socials i als mitjans de comunicació.

Els festivals que han passat a mans del fons d’inversió Kohlberg Kravis Roberts ja estan patint el boicot de moltes artistes que s’hi han negat a participar. A més, el Brunch! Electronik acumula altres problemes, com la seva guerra particular amb el Primavera Sound. Mentrestant, el govern de Netanyahu cada cop està més qüestionat a escala mundial.

Des que el 13 de maig va saltar la notícia que el fons d’inversió proisraelià Kohlberg Kravis Roberts ha comprat molts dels grans festivals, s’han estès per tot arreu les reaccions en contra de la vinculació d’aquests macroevents musicals amb la massacre de Gaza. Veïnat, entitats, institucions, mitjans de comunicació i grups de música s’han fet ressò de la notícia i han iniciat accions de protesta.

Un d’aquests festivals se celebra a la Plaça Major de Nou Barris, amb el permís concedit per l’Ajuntament de Barcelona. Es tracta del Brunch! Electronik, que tindrà lloc el dissabte 31 de maig. Per aquest motiu, el Comitè de Solidaritat Nou Barris amb Palestina ha convocat una concentració de rebuig al festival, el mateix dia, a les 12:30h, a la plaça de les Madres de la Plaza de Mayo. Aquesta concentració té el suport de moltes altres entitats de Nou Barris, com ara la Comissió de Festes del barri de la Prosperitat, que aquell dia estarà en plena festa major. Durant aquesta festa major s’ha promogut també un boicot al festival i a la marca de cervesa que s’hi ven, Estrella Damm.

El Brunch! es troba en un moment complicat després d’haver trencat amb el Primavera Sound, al febrer d’enguany, per decisió dels seus fundadors, François Jozic i Loïc Le Joliff. A aquests problemes, ara cal sumar-hi la polèmica per la seva vinculació amb el fons proisraelià KKR, amb interessos immobiliaris i de ciberseguretat en territoris palestins ocupats per Israel de forma il·legal, tal com ha reconegut l’ONU.

Ni el festival ni l’Ajuntament del socialista Collboni, que és qui ha cedit els espais al festival fins al 2036, no n’han fet encara cap valoració dels fets. Així que queda en l’aire quin serà el futur del festival.

El boicot als festivals adquirits per KKR s’ha estès per tot el món i un dels puntals d’aquest boicot estan sent els mateixos grups de música, molts dels quals s’hi han negat a participar. Fins al moment, ja són més de cent les artistes, djs i grups de música que han anunciat la seva sortida d’algun festival o han assegurat que no tornaran a tocar a festivals propietat de KKR. Moltes han presentat la seva renúncia definitiva fins que aquests macroevents no es posicionin contra la massacre de Gaza i apliquin els criteris de les campanyes PACBI (Campanya Palestina pel Boicot Acadèmic i Cultural a Israel) i BDS (Boicot, Desinversions i Sancions). En aquest sentit, també hi ha hagut reaccions des d’algunes administracions públiques. L’Ajuntament de Rivas-Vaciamadrid va anunciar el 20 de maig que posa punt final a l’acord que mantenia amb Sharemusic!, promotora participada per KKR. I a Villarobledo, on es fa el Viña Rock, el grup municipal Se Puede Villarobledo ha reclamat que sigui l’Ajuntament qui decideixi sobre les condicions en què se celebra aquest festival.

Les reaccions també s’estan donant a escala internacional. La Unió Europea va anunciar el 20 de maig que revisarà els seus acords de cooperació comercials amb Israel. Segons la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, la gran majoria dels estats membres donen suport a aquesta mesura. Suècia per la seva part ha afirmat que pressionarà a la Unió Europea perquè imposi sancions als ministres israelians. El Regne Unit ha suspès les negociacions de lliure comerç amb Israel, ha convocat a l’ambaixador israelià i ha imposat sancions als colons de Cisjordània. I el Parlament de l’Estat espanyol va decidir el 20 de maig que iniciarà un tràmit de reforma de la llei de comerç exterior per bloquejar qualsevol mena de comerç armamentístic amb Israel i altres països investigats per genocidi per la Cort Penal Internacional (CPI).

Cal recordar que les protestes no són contra el poble jueu ni contra la ciutadania d’Israel, sinó contra el govern d’ultradreta de Benjamin Netanyahu, sobre qui ja fa temps que pesa una ordre de detenció del Tribunal Penal Internacional (TPI) per crims de guerra i de lesa humanitat, concretament des de 21 de novembre de 2024.

Mentrestant, les protestes i l’oposició a Netanyahu també creixen amb força a dins del mateix estat d’Israel. Una enquesta recent del Canal 12 d’Israel ha revelat que el 61% de la població del país vol posar fi a la guerra. D’altra banda, aquest mateix diumenge 18 de maig hi ha hagut una manifestació contra l’ofensiva militar a la ciutat de Sderot, convocada pel grup pacifista Standing Toguether, amb una marxa cap a la frontera de Gaza, on les manifestants duien samarretes amb el lema “Alto als horrors a Gaza”.