“Del més petit fins al més gran, pot participar i integrar-se al barri a través de la cuina”

Entrevista a Ruben Piñeiro, Beni Miguel i Daniel Tarrasón, del col·lectiu All Negre, grup de cuineres voluntàries amb seu a la Masia de la Guineueta.

Com i quan neix el col·lectiu?

Ruben: Doncs el col·lectiu neix quan érem pares de l’Epi, el José i jo. Tot va començar el 2016, en una calçotada –que cada any es fa aquí a la Masia, al març– en què els calçots van començar a sortir a les cinc de la tarda i el romesco estava horrible, sense sal. Tot plegat va ser una mica un desastre. Com que som cuiners professionals –el José és professor de cuina i jo en aquella època treballava en un hotel– vam dir: això no pot ser. Ens vam reunir amb la Masia i vam decidir organitzar una mica aquesta calçotada. A partir d’aquí va començar a sorgir la idea de fer més coses: reunir-nos, fer tallers i activitats per a la gent del barri… Tot això.

Per què heu triat aquest nom d’All Negre?

Ruben: Bé, havíem estat pensant en noms, però cap ens convencia ni ens agradava. En aquell moment l’all negre estava molt de moda: és aquell all soterrat que fermenta sol, amb els seus propis sucres, i es torna negre. Ens agradava aquest concepte perquè tenia un aire més alternatiu, contundent, amb personalitat. Per això finalment vam decidir posar-nos el nom d’All Negre.

Quanta gent forma part del col·lectiu?

Ruben: Actualment, som unes deu persones, tot i que és un grup força variable, la gent va i ve depenent del moment. El grup motor el formem la Beni, el José i jo, que som els que hi estem més implicats i tenim més pes dins del col·lectiu.

Quina relació té el col·lectiu amb la Guineueta i amb tot Nou Barris?

Ruben: Doncs, clar, com que som de la casa, sempre ens hem enfocat molt a la Masia. Sí que hem sortit alguna vegada, per exemple, jo no hi he anat, però la Beni sí, a l’escola Antaviana [a Roquetes], on hi ha una associació per al càncer infantil que es diu Quimfants. Allà organitzem el dia de la paella, des de fer-la fins a tota l’elaboració.

I la projecció fora del barri?

Ruben: És més complicada. Estem molt enfocats a la Masia, però quan intentem anar a un altre lloc, normalment ja tenen els seus bars o entitats pròpies que organitzen aquestes campanyes o activitats que els generen ingressos. Tot i això, sí que ens agrada fer coses més socials. Per exemple, hem fet una paella amb l’associació Ubuntu, de Ciutat Meridiana, i també intentem participar en fires i esdeveniments de cuina del districte.

I com es finança tot això?

Ruben: El tema és que els esdeveniments que fem per a ONG o entitats com Quimfants són totalment voluntaris, no hi guanyem res. En cas que hi posem producte, llavors només es paga el cost del producte. Sí que és cert que fem campanyes econòmiques. Per exemple, quan aquí l’esplai demana fer una paella pel matí infantil, el que fem és cobrar un preu. Si sortim igual, fantàstic; i si guanyem diners, meravellós. I aquests diners queden per al benefici del grup, per reinvertir-los dins del mateix col·lectiu.

Com definiríeu la vostra gastronomia?

Ruben: Com a grup fem moltes paelles perquè és el més econòmic a l’hora de fer dinars populars.

Daniel: I també fideuà.

Ruben: Sí, la fideuà és el que més fem perquè és el que la gent més ens demana; és el més fàcil per a nosaltres i, en general, funciona molt bé.

I barbacoes?

Ruben: Sí, però barbacoes ja no en fem tant, perquè necessiten més logística. Sí que ens hi posem molt amb els calçots: fem el romesco i tot plegat, però les coses més complicades les fem per a nosaltres, en autotallers o en tallers que fem per fora i així. Això no vol dir que, si un dia algú ens diu que podríem fer un xai al forn per a cinquanta persones, no ho poguéssim fer. És més complicat, però tampoc tant.

Voleu comentar altres aspectes del col·lectiu i la participació social?

Ruben: Fem reunions on cuinem dinars i sopars i intentem ensenyar coses noves o aprendre’n els uns dels altres. També participem molt activament en les activitats socials del barri, del districte i, fins i tot, de Barcelona. Per exemple, quan ens vam conèixer, al Festival de sopes vam fer la Sopa palestina, hem col·laborat amb Quimfants i amb Ubuntu, i ens agrada molt tot el tema social. Sempre que és possible, intentem que les activitats tinguin un aspecte polític o social. Som un grup voluntari, si ens proposen una activitat i podem, hi participem. Com que és voluntari, si una data no ens va bé, diem directament que no es pot. En festes populars i activitats locals hem cuinat gairebé totes, també al barri i fins i tot a la Guineueta. Sempre se’ns demana ajuda amb els calçots, les carns, i jo, com que soc de l’ofici, acostumo a portar opcions vegetarianes. També oferim alternatives veganes, que moltes vegades surten millor que les carnívores. És curiós, però sempre hi ha opcions per a tothom.

Daniel: El col·lectiu és molt obert, des del més petit fins al més gran, pot participar i integrar-se al barri a través de la cuina. Sobretot fem festes, concursos de paelles i tallers, que serveixen de ganxet per a la gent nova.

Ruben: Els tallers poden ser interns o oberts: hem fet de tot, des de paelles fins a truites de patata, cuina brasilera, esferificacions, espumes, taller de cuina japonesa i ‘guiozes’, i fins i tot tallers de xocolata per a nens. Alguns tallers es feien per demanda de la gent, altres els proposàvem nosaltres. Tot això ha ajudat a que els membres del col·lectiu aprenguin i comparteixin experiències culinàries. Ara mateix estem una mica parats, però la intenció és reprendre aquestes activitats.