En defensa dels arbres de la Torre del Rellotge

Una nova plataforma veïnal s’ha començat a mobilitzar per manifestar la seva oposició a que l’Ajuntament de Barcelona substitueixi els arbres madurs de la zona de la Torre del Rellotge, a la Trinitat Nova.

Amb aquest objectiu, la plataforma veïnal ‘Salvem els arbres de la Torre del Rellotge’ ha aconseguit un informe tècnic complet que fonamenta la seva petició i ha començat a recollir signatures per enviar-les a l’Ajuntament, a la Direcció de Serveis de Parcs i Jardins i a la Direcció de Medi Ambient i Sostenibilitat. També ha enviat una carta al gerent del Districte de Nou Barris. El seu objectiu és que «cap arbre vagi a terra, que es conservin com l’arbrat madur que ja hi ha i que s’integrin dins la futura zona verda».

Les obres posen els arbres en perill

L’Ajuntament de Barcelona ha engegat el projecte de reurbanització de la zona verda de la Torre del Rellotge, situada entre els carrers Palamós, S’agaró i La Llosa. En aquesta zona hi ha més d’una vintena d’arbres madurs, de més de seixanta-cinc anys, i el veïnat tem per la seva desaparició, cosa que comportaria greus afectacions urbanístiques, ecològiques i socials. Per tal motiu, han creat la comentada plataforma veïnal i han iniciat accions per tal de defensar els arbres.

La plataforma denuncia que les obres d’aquest projecte de reurbanització suposen un perill i que, de fet, les màquines ja estan fent malbé alguns arbres: «actualment els estan deixant encerclats sense terra, només han protegit uns pocs arbres i la resta s’estan torçant cada vegada més».

Carta al gerent del Districte

En una carta que han enviat al gerent del Districte de Nou Barris, Gabriel Duarte, les veïnes expressen la seva preocupació i el seu desacord davant la possible eliminació d’aquests arbres que, segons diuen, formen part del «patrimoni històric del barri» i «han esdevingut un element identitari de Trinitat Nova».

La recentment creada plataforma es nega a la substitució d’aquests arbres madurs per arbres més joves i defensa el «valor ambiental i funcional de l’arbrat existent». Defensen que «els arbres madurs aporten beneficis que els arbres joves no poden substituir en dècades» i que «els arbres joves necessiten significativament més aigua per garantir el seu establiment i supervivència». En aquest sentit, les veïnes recorden que el Pla Natura Barcelona i el Pla Director de l’Arbrat, aprovats pel mateix Ajuntament, defensen el manteniment de l’arbrat existent sempre que sigui viable, prioritzen la preservació d’exemplars madurs enfront d’una substitució massiva, prioritzen minimitzar les tales durant processos d’urbanització o reurbanització i dicten que qualsevol actuació que afecti el verd urbà ha d’incrementar el balanç net de biodiversitat, no reduir-lo. Això és perquè els arbres grans redueixen les temperatures, capturen més CO₂ i proporcionen més ombra, cosa essencial en un context d’augment de temperatures. També són fonamentals per a la biodiversitat urbana, ja que acullen espècies que difícilment trobaran refugi en arbres joves.

La plataforma recalca que «la disponibilitat d’arbrat condiciona la qualitat ambiental del barri» i que diferents estudis internacionals «han establert indicadors com el nombre d’arbres per persona o la superfície verda per habitant com a criteris de salut urbana».

Per tot això, el veïnat exigeix «la paralització temporal de qualsevol actuació que pugui comportar la retirada d’aquests arbres fins a revisar les alternatives possibles, una avaluació tècnica transparent que compari l’opció de manteniment de l’arbrat actual amb qualsevol proposta de substitució i que s’apliquin estrictament els criteris del Pla Natura i del Pla Director de l’Arbrat». També reclamen que «qualsevol modificació del projecte es presenti en una reunió oberta amb el veïnat abans d’executar-la». «Els arbres dels carrers Llosa, S’agaró i Palamós –diu la plataforma– no són un obstacle: són un actiu ambiental, social i patrimonial que el barri no es pot permetre perdre».

Informe tècnic forestal

Segons l’informe tècnic, signat el 18 de novembre de 2025 per l’enginyer forestal i bomber de la Generalitat de Catalunya, Martí Domingo Sesé, hi ha una qüestió de sostenibilitat hídrica i beneficis en situació de sequera, ja que els arbres madurs tenen un sistema radicular profund que comporta una necessitat mínima de reg i tenen una alta resistència a les sequeres i una plena adaptació al clima mediterrani. En canvi, els arbres joves tenen necessitat de reg intensiu durant cinc o deu anys, una mortalitat elevada en zones urbanes compactades i comporten un increment significatiu del consum d’aigua, cosa contrària al Pla d’Emergència per Sequera i al Pla Clima.

D’altra banda, la tala de l’arbrat madur derivaria en un greu impacte climàtic i en un augment de la vulnerabilitat del barri, ja que l’arbrat madur redueix la temperatura superficial fins a quatre graus, genera ombra immediata i confort climàtic i captura entre deu i quaranta vegades més CO₂ que un arbre jove. Per tant, la substitució dels arbres madurs deixaria el barri exposat durant dècades.

La substitució d’aquests arbres madurs també comportaria, segons l’informe, la pèrdua de biodiversitat i d’un ecosistema consolidat amb hàbitats establerts per a aus (garses, puputs, esplugabous, coloms, orenetes, becs de coral…) i insectes útils; microecosistemes que han trigat moltes dècades a desenvolupar-se. A causa de la ubicació d’aquests arbres, la seva substitució també trencaria el corredor verd de Nou Barris i reduiria la resiliència ecològica.

També hi ha la qüestió social i patrimonial, ja que són un element històric del barri i, finalment, també hi ha factors econòmics, perquè les plantacions joves impliquen costos elevats de reg i reposicions, i, en canvi, l’ombra existent amb els arbres madurs redueix costos energètics públics.

Per tant, l’informe conclou que la substitució d’aquests arbres madurs és «ambientalment perjudicial, hídrica i climàticament insostenible, ecològicament regressiva, econòmicament ineficient i patrimonialment irreparable».

Resposta de l’IMU

Divendres 16 de gener, la plataforma ha rebut resposta de l’Institut Municipal d’Urbanisme, a qui van demanar que «protegissin els arbres que estan patint amb les obres».

L’IMU diu que «la configuració del futur espai no permet conservar els arbres actuals», però que «per evitar qualsevol afectació mentre no hi hagi autorització per a la retirada dels arbres, ja s’han donat instruccions al contractista perquè no s’acosti amb maquinària a la zona i no mogui més terres fins que es pugui actuar amb totes les garanties».

La plataforma veïnal, per la seva part, seguirà de prop el compliment d’aquestes instruccions i continuarà treballant per defensar els arbres de la Torre del Rellotge.