8M 2026: Per viure amb dignitat, transfeminisme i comunitat
Per viure amb dignitat: transfeminisme i comunitat. Aquest ha estat el lema del Comitè 8M de Nou Barris per a la jornada de lluita del Dia Internacional de les Dones i Dissidències Treballadores.
Des de fa uns anys, el transfeminisme organitzat del districte converteix el feminisme en molt més que una consigna. A Nou Barris, el feminisme és una pràctica quotidiana de suport mutu: és organització i comunitat davant la solitud que aquest sistema vol imposar.
Per tot això, ahir 8 de març es van ocupar els carrers per insistir, una vegada més, en tot allò que les dones i identitats sexegènere dissidents de Nou Barris porten anys denunciant, combatent i resistint. En aquest context, la manifestació reivindicativa del matí va assenyalar la maquinària que permet que el feixisme avanci, que el patriarcat mati i que el colonialisme arrasi pobles sencers.
La ruta va començar al Casal Popular Tres Voltes Rebel, espai que va acollir un conta-contes transfeminista, Sirenas, al qual van assistir diverses famílies i on les més petites van ser les protagonistes. El relat es va compartir com es comparteixen les històries al barri: de manera col·lectiva i sense límits per imaginar altres mons que sabem que són possibles.
Després, la marxa va començar i la primera parada va ser a la seu del Districte, on es va mostrar novament el rebuig a les actituds i polítiques del regidor Xavier Marcé. La marxa va deixar una pintada al terra on es podia llegir: “X. Marcé, machirulo, pírate”. Una pintada que mostra el descontent del moviment amb el regidor, acusat de menystenir als moviments veïnals i socials, qüestionar la gestió comunitària i portar projectes al barri per la descentralització del turisme, com “Nou Sentit Urbà”.
En aquest mateix punt es va llegir el manifest unitari del Comitè 8M, que assenyalava com a objectiu de la jornada defensar unes vides dignes, uns barris per a totes les veïnes i el rebuig a l’extrema dreta i als discursos d’odi. “Seguretat també és poder viure i expressar la nostra identitat lliurement. Condemnem els atacs transfòbics a Nou Barris, com els produïts al Casal de Joves de la Prosperitat. Les persones no binàries i trans existim i resistim cada dia. Davant del seu odi, autodefensa transfeminista.”
La següent parada va ser davant la comissaria de la Guàrdia Urbana, on es va denunciar el racisme institucional per part de la policia, que hostiga diàriament les joves del barri amb identificacions per perfil racial. També es va assenyalar l’actuació dels Mossos d’Esquadra durant el desnonament d’una família al Verdum, on es va arribar a desenfundar una arma. “S’utilitzen dades manipulades per associar migració amb criminalitat i legitimar polítiques racistes i securitàries, mentre s’invisibilitzen altres formes estructurals de violència patriarcal: la precarització, la violència institucional o la violència econòmica. La comunitat es construeix amb xarxes veïnals, no amb ordenances de civisme, violència policial i racisme institucional. Per això continuarem lluitant per l’accés de totes a l’habitatge, l’educació, la sanitat i unes condicions de vida dignes. Ens hem organitzat per fer front a l’odi, a l’auge del feixisme i a les polítiques repressives. Nou Barris està en lluita!”.
La manifestació va continuar cap a la plaça de la República i va arribar fins a la zona de Can Dragó, on es troba la seu de l’empresa Gaptek. Allà es van fer pintades i el Comitè de Solidaritat amb Palestina de Nou Barris va llegir un manifest per denunciar la complicitat de l’empresa amb el genocidi a Palestina.
La marxa va prosseguir fins a l’EAIA de Nou Barris, on el col·lectiu Criando Alianzas —dedicat a la prevenció i denúncia del control institucional de la criança— va llegir el seu manifest: “Ara totes aplaudim la valentia i la lluita de les represaliades del Patronato de Protección a la Mujer. Per a elles no hi ha hagut justícia ni reparació. […] Que no passin 50 o 60 anys per escoltar i denunciar. Tenim la responsabilitat, ara, de denunciar, lluitar i defensar el dret d’aquests infants a viure en el seu entorn, estudiar a la seva escola, pertànyer al seu barri i créixer amb la seva família.”
El col·lectiu, com en altres intervencions de la jornada, també va denunciar la criminalització de la pobresa: “Afirmem que la violència és estructural, perquè la desigualtat és generada pel mateix sistema: les fronteres, la llei d’estrangeria, la reforma laboral de precarietat i pèrdua de drets, la llei mordassa, la manca de regulació i protecció de l’habitatge per garantir l’accés de totes, o les retallades en educació i sanitat. El benestar d’algunes a costa de la misèria d’altres: així es legitima el sistema capitalista, racista i patriarcal, culpabilitzant qui pateix les desigualtats. És un pensament que s’ha anat incrustant a la societat i que hem de desmuntar.”
L’última parada del recorregut va donar pas al Sindicat d’Habitatge de Nou Barris, que va assenyalar els edificis de Núñez y Navarro al carrer de la Maladeta, on abans hi havia uns horts urbans comunitaris: “A Nou Barris cada vegada és més difícil accedir a un habitatge digne i assequible. Som davant d’un edifici de la constructora Núñez y Navarro on els lloguers arriben als 2.100€ per un pis de 90m² o 700€ per habitació. Preus impossibles per a les que vivim i treballem aquí. Qui es pot permetre aquests pisos? […] No volem un barri de rics ni un barri de luxe: volem un barri per viure-hi. Núñez y Navarro: fora dels nostres barris.”
Després de les accions del matí, la jornada va continuar a la plaça Sóller, on l’Ateneu la Bòbila va acollir un vermut i un dinar popular per agafar forces. A la tarda es van organitzar tres tallers centrats en l’autodefensa. Al barri, la seguretat per a les dones i dissidències és aprendre a defensar-se dels atacs. Les participants van compartir eines per defensar-se físicament, davant la violència institucional i davant les problemàtiques d’habitatge.
En el taller d’habitatge es va realitzar una activitat d’art tèxtil que, segons van explicar les companyes de la no-mixta del Sindicat d’Habitatge, “permet connectar cos, memòria i territori: els fils que s’entrellacen formen una trama, igual que les històries i les lluites que entrellacem per sostenir-nos mútuament”.
Una jornada que va servir per continuar teixint comunitat i, així, fer possible la defensa del barri i de la vida. Per acabar la jornada, des de Nou Barris es va participar a la manifestació davant la presó de dones de Wad-Ras, on es va fer una salutació a les preses i es va recordar una consigna ben coneguda al Districte: “Els rics mai entren, els pobres mai surten”. Perquè ja se sap, que a les dones i dissidències del barri mai ningú els ha regalat res.
Un any més, el feminisme a Nou Barris va demostrar que és una eina de transformació i lluita col·lectiva: un feminisme antiracista i transfeminista que es construeix cada dia de l’any per un món on la comunitat sigui més forta que la dominació.
