José Sésar Lloria, un alcalde republicà de Nou Barris durant la Guerra Civil

Article publicat originalment a la web de la Taula Unitària de Nou Barris per la República. Allà trobareu també la bibliografia que ha fet servir l’autor.

Segons els documents de l’època, el “José César” era l’alcalde de la barriada de Les Roquetes – El Verdum (La Guineueta, una part de Porta, La Prosperitat, Les Roquetes, La Trinitat Nova i El Verdum) durant la Guerra Civil espanyola i li destitueixen l’any 1938 per motius desconeguts. Totes les incògnites es van resoldre quan Daniel Sésar Carrascosa envia un correu electrònic a la Taula Unitària de Nou Barris per la República i aclareix que aquests escrits es refereixen al seu besavi José Sésar Lloria (Utiel 1890 – Barcelona 1975), veí de Les Roquetes i militant del Sindicat Únic de la Metal·lúrgia de la CNT des de 1918. Les següents pàgines reconstrueixen una part de la vida de José Sésar i la història de Nou Barris.

Les barriades de Santa Eulàlia de Vilapicina (Can Peguera, la resta de Porta, El Turó de la Peira i Vilapicina i La Torre Llobeta) i Les Roquetes – El Verdum depenien administrativament del districte de Sant Andreu de Palomar (Harmonia de Palomar durant la guerra), la seva població creix amb la immigració de classe treballadora i reflecteix la complexitat sociopolítica de Catalunya durant la Segona República espanyola. L’ERC estava ben organitzada i té molta afiliació en Nou Barris, el Front d’Esquerres de Catalunya guanya les eleccions de febrer de 1936 i la coalició Front Català d’Ordre (Lliga Catalana, PRR, Comunió Tradicionalista i altres forces d’extrema dreta) només obté bons resultats a Vilapicina. El sindicat CNT-FAI era hegemònic i el sector de la FAI majoritari al grup d’habitatges Hermenegildo Giner de los Ríos de Can Peguera, però a la resta de barris, també hi militen els anarquistes del corrent treintista, gent d’ERC i, fins i tot, votants del Front Català d’Ordre.

El moviment llibertari es preparava per a fer la revolució i els seus grups armats clandestins, els Comitès de Defensa Confederals i els grups d’afinitat, són decisius el 19 de juliol a Barcelona per a derrotar el cop d’estat feixista contra el legítim govern de la Segona República. Les sirenes de les fàbriques sonen de matinada, el Comitè de Defensa treu les armes amagades a Can Peguera i Les Roquetes i les reparteixen a una plaça de La Prosperitat o El Verdum. La militància anarquista de Can Peguera va perseguir una columna de revoltats, altres veïns de Nou Barris assetgen la caserna rebel de Sant Andreu de Palomar i el jove Jaume Oller Prats de La Prosperitat (CNT) hi mor combatent.

Els esdeveniments desbordaran a les autoritats republicanes, la CNT-FAI omple el buit institucional a Catalunya i posa en funcionament els Comitès Revolucionaris, les patrulles armades dels seus Serveis de Recerca i Informació i els tribunals revolucionaris, col·lectivitza empreses… El ferroviari Juan Almoine o Almoina i un altre de cognom Ballester, l’Agapito Martínez (CNT) i el José Sésar formaven el Comitè Revolucionari de Verdún i una de les seves primeres mesures va ser registrar la parròquia de santa Engràcia de La Prosperitat. El Comitè Revolucionari o els seus feligresos protegeixen el mossèn Pere Mujal Suárez i un veí, Pastet, se’n fa càrrec d’ell, fins que li expulsen de la rectoria i va a viure amb la seva família de la Barceloneta.

Els Comitès Revolucionaris de Nou Barris reparteixen les armes capturades a Sant Andreu de Palomar, recluten voluntaris per a anar cap al front, mobilitzen a persones de confiança per a establir controls de documentació i el Tomás del Río Buzón “El Sillero” de Porta (CNT) notificava els torns de guàrdia assignats. Les milícies buscaran a persones amagades en l’Institut Mental de la Santa Creu i Sant Pau, o franctiradors rebels que disparen des de les golfes segons altres fonts, cremen les imatges religioses, un Comitè de Control es fa càrrec de la gestió del psiquiàtric i uns camions de la Generalitat de Catalunya, o la CNT-FAI, trasllada els quadres i objectes de valor. L’Oficina de Información y Propaganda de la CNT-FA enregistrarà imatges per a un documental en Ca Peguera i les milícies fan una recreació, una mica sobreactuada, de la seva entrada a l’Institut Mental.

Els Comitès Revolucionaris també organitzaren els magatzems col·lectius i Comitès d’”Abastos” amb l’objectiu distribuir els aliments i productes bàsics entre la població, l’Ernesto Font Barri de La Prosperitat (CNT) aconsegueix peix del Mercat Central del Peix i vuit dones s’ofereixen com a cuineres voluntàries, malgrat que no és clar si per a treballar a un menjador col·lectiu o anar-se’n amb les tropes: Pilar Cervera Lomana de La Prosperitat (CNT), Felipa (CNT), Lucía Martín de Porta (CNT), Rosa Palau de La Prosperitat (CNT), Donatila Pérez Ramos de Porta (CNT), Nieves Rubio Lucerón? de La Prosperitat (CNT) i les germanes Antonia i Pepita Torres Alorda? de Porta (CNT).

L’agricultura va ser una important font d’aprovisionament, la CNT-FAI controla el sindicat de pagesos, amb locals en els carrers de Rialb i Piferrer, la cooperativa dels petits hortolans i la Colectividad Agrícola de Barcelona y su Radio, que conrea les finques confiscades. Les famílies arrendatàries col·lectivitzarien els terrenys agrícoles de l’Institut Mental, la masia de Can Sangenís de les Germanes Hospitalàries (Clínica Infantil Stauros, en l’actualitat una residència de majors) i les propietats del terratinent Mauricio de Sivatte i de Bobadilla (Comunió Tradicionalista) en Torre Baró i Vallbona, que havia mobilitzat als requetès carlistes catalans per a fer costat als militars revoltats.

L’església de sant Francesc Xavier, la caserna de la Guardia Civil i el celler Munich de Can Peguera es converteixen, respectivament, en les seus de la CNT-FAI, les Joventuts Llibertàries i el Comitè Local de Milícies. L’església de santa Eulàlia de Vilapicina fou incendiada i el Comitè Revolucionari de Vilapicina ocupa el Centre Moral Eulalienc i La Torre Llobeta. El Comitè Revolucionari de Verdún s’instal·lava a santa Engràcia, que també es fa servir com a Almacén Colectivo CNT-FAI Sucursal nº 1, i el Cercle Republicà Familiar de la Lliga Catalana del carrer de Borràs esdevé magatzem col·lectiu i seu del Comitè de la CNT-FAI. Les persones internades a la leproseria de Can Masdeu s’amotinarien contra la direcció de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, les cotxeres d’Horta i Tramvies de Barcelona SA es col·lectivitzen i sorgeix el Comitè de la Sección de Vías y Obras als tallers de la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España (Federico Flores Fernández de La Prosperitat i la CNT, Puig i Sánchez).

El 21 de juliol es constitueix el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, que coordinava les columnes milicianes, la indústria de guerra i la seguretat pública, i s’hi integren els periodistes de Can Peguera Lola Iturbe Arizcuren (CNT-FAI i Mujeres Libres) i Juan Manuel Molina Mateo “Juanele” (CNT-FAI, Comité de Abastos, sotssecretari de Defensa de Catalunya i comissari polític dels Cossos d’Exèrcit X i XI). Les patrulles de control de les Milícies Antifeixistes coexistien amb grups armats pels partits polítics i sindicats, la Generalitat intentarà posar fi als assassinats extrajudicials i evacua a l’estranger als capellans, frares i monges supervivents.

La repressió a la rereguarda va causar, pel cap baix, dues víctimes de Nou Barris: el rector Josep Juncosa i Figuerola de santa Eulàlia, executat en l’Eixample, i el mestre catòlic Francisco de Paula Garí de Vilapicina i La Torre Llobeta. També s’assassinà a persones que, possiblement, no residien al districte: el guàrdia de consum Antonio Aragonés Estrada a tocar de l’església de santa Eulàlia, el ferroviari catòlic Antero Mateo García al pont del Dragó, un altre anomenat José Pérez Leal en el passeig de Fabra i Puig, José Ros Collel a prop de l’estació de Fabra i Puig, Jaime Sabadell Puig en el carrer de Piferrer…

Algun veí s’implica, de bon grat o no, als crims, per què la María Pitart? Gual? “La Llibertària” del Verdum (CNT) diu que el seu marit, el Pedro Cuartielles Zapater “Peret” (CNT), “era un cobarde que tiraba solamente cuando estaban en tierra”. Una patrulla assassinà a un home prop de l’Institut Mental l’agost de 1936 i l’Auditoria de Guerra franquista jutjarà al Jacinto Mayoral Mayoral del Verdum (CNT i ERC), que al·lega que els milicians el van obligar a disparar un tir de gràcia contra el cadàver, però la sentència del Consell de Guerra sumaríssim li condemna a pena de mort i afusellen el 16 de maig de 1940 al Camp de la Bota. El Comitè del Mercat Central del Peix ordenaria a l’Ernesto Font arrestar a gent i el Félix Lorente Almansilla de La Prosperitat (CNT i Lliga Catalana) i el seu fill Juan Lorente Gómez (CNT i Lliga Catalana) asseguren a la policia i els jutges franquistes, que el Pedro Cuartielles, l’Ángel José Gómez “El Bigotis” de La Prosperitat (UGT), l’Agapito Martínez i altres pertanyen les patrulles de control i detenen a persones de dretes a Nou Barris.

El veïnat també es van arriscar per a protegir a coneguts: Baldomero Bosch Selma de Porta (CNT) s’oposa a l’acomiadament de companys de l’Empresa de Autobuses Roca; Joaquín España Fuset de Porta salvà al rector Ramón Pocalles Griñó de sant Joan d’Horta, malgrat que també denunciarà al Jacinto Mayoral i el Tomás del Río per a reduir la condemna de seu fill Mariano España Botella de Porta (CNT); Agustín Ferrer Miret de Porta s’ofereix per a amagar a les religioses de la Clínica del Pilar; Lucio de la Riva Lanchares de Porta (CNT) declara a favor del Juan Sabadell Clavería del Turó de la Peira i el seu fill quan la policia republicana els arresta i el José Rodríguez Ajá “Pepito” de La Guineueta impedeix que una patrulla s’emporti al seu veí Ramón Canut Puig.

El president Lluís Companys i Jover (ERC) encapçalava un Govern de la Generalitat format per consellers d’Acció Catalana Republicana, ERC, PSUC, UGT i Unió de Rabassaires i el 26 de setembre de 1936 incorpora a representants de CNT-FAI i POUM. La Generalitat va dissoldre el 3 d’octubre el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, les patrulles de control passen a dependre de la Junta de Seguretat Interior i l’11 d’octubre es publica una norma, que substitueix els Comitès Revolucionaris Locals per nous ajuntaments.

La CNT-FAI confia en el José Sésar durant l’etapa del Comitè Revolucionari de Verdún i li dona suport per a ser l’alcalde de la barriada. No se’n sap gaire de les tasques que fa, però José Sésar compaginarà el càrrec amb la seva militància anarquista i es pot suposar que rep peticions dels diferents comitès i el veïnat de la zona, les transmet als representants municipals, la CNT-FAI o al Comitè de Coordinació de Sant Andreu de Palomar i informa el barri dels acords adoptats pels òrgans superiors. Des d’un vessant més pràctic, el José Sésar era responsable del bon funcionament dels magatzems col·lectius, la logística dels subministraments, el Sub-Comitè de Defensa i, potser, del Grup Escolar Pavelló Municipal de Les Roquetes. La barriada contractava el mes de novembre a aturats de la CNT-FAI (Anselmo Casas, Tomás Cobo, Linares, Félix Lorente, Juan Lorente Gómez, Juan Lorente López, Antonio Ribera i José Vila) com a forces d’ordre públic i per a treballar al Comitè d’aprovisionament per un període de sis mesos.

Les tropes rebels derrotaren a les milícies republicanes, ocupen Extremadura, Málaga, part d’Asturias i Guipúzcoa i avancen sobre Madrid. El govern de la República reorganitzarà les unitats militars i les milícies anarquistes s’oposen a la integració. El Comitè Pro Exèrcit Popular Regular fa maniobres el mes d’abril de 1937 a Nou Barris, simulant un contraatac a una incursió enemiga entre el riu Besòs i Collserola, i instal·len una bateria antiaèria contra l’aviació franquista a la muntanya de Torre Baró. El veïnat demana permisos per a construir refugis antiaeris i es té constància de què cauen bombes a prop del Mercat de Montserrat i l’avinguda dels Quinze.

Les accions de guerra causaran un nombre indeterminat de defuncions: el professor Querol del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos mor servint en l’Exèrcit Popular i José Girbau, que podia ser un veí de Porta, perd la vida durant un bombardeig franquista. Altres milicians o soldats de l’Exèrcit Popular resulten ferits: Baldomero Bosch Selma de Porta (CNT), Vicente Ferrándiz Campos del Charlot / Xarlot, Sebastián Antonio Gimeno Valls de Porta (CNT), Ginés Hernández Hernández de Porta (CNT), Heliodoro Ramos de Les Roquetes (CNT)… i Manuel Blasco Gascón de Porta (CNT) desertava, perquè el conflicte li agreuja o provoca un trastorn mental, i li tanquen a la presó de les Salesas de València.

Els actes de violència agreugen les tensions que existeixen entre les organitzacions republicanes i el conflicte esclata amb els Fets de Maig. Sis militants de la CNT-FAI i les Joventuts Llibertàries de Sant Andreu de Palomar morien durant els enfrontaments i els hi enterren al cementiri de Nou Barris. El final de les hostilitats dividirà al moviment anarquista, el Govern de la Generalitat domina Barcelona i el PSUC aprofita la situació per a aniquilar al POUM. A finals del mes de maig, el Ple de Delegats del Comitè de Defensa Confederal de Barcelona aprovà armar a tres companyies, de cinquanta homes cadascuna, a Sant Andreu de Palomar, però la Generalitat ordena el 4 de juny la dissolució definitiva de les patrulles de control i es considerarà il·legal qualsevol intent de reorganitzar els Comitès de Defensa.

La Generalitat desplegava una gran activitat durant els següents mesos, converteix Can Sangenís en un centre sanitari de l’Hospital General de Catalunya i acull a persones refugiades de la resta de l’Estat als edificis confiscats, com el palauet de Torre Baró de la família Sivatte en l’antiga carretera de Ribes. La Congregació de les germanes Dominiques de l’Anunciata havia abandonat el Col·legi Mare de Déu del Roser de Vilapicina (Escola FEDAC Amílcar), la Generalitat ho reobre com a Grup Escolar Mèxic i reforma la parròquia de santa Engràcia per a escolaritzar a la infància en el Grup Escolar Arnau de Vilanova / Grup Escolar 122.

La decisió de construir un col·legi en santa Engràcia, tal vegada, fou consensuada, però la CNT-FAI perd el control sobre altres edificis confiscats, perquè l’Ateneu Llibertari Durruti-Ascaso de Vilapicina comparteix el Centre Moral Eulalienc amb el PSUC i la UGT, José Piedra Vázquez (CNT-FAI) sol·licita a la tardor que s’adjudiqui el Cercle Republicà Familiar a l’Ateneu Llibertari de Verdún (carrer Anarquia s/n o Rússia, segons les fonts) i els voluntaris de les Brigades Internacionals s’allotgen a La Torre Llobeta.

El José Sésar va amagar armes del Comitè de Defensa a l’escola Pavelló Municipal o un local proper. La policia republicana o el Servei d’Intel·ligència Militar descobria el 19 de juny de 1938 l’arsenal clandestí, deté al José Sésar, que ingressà a la presó Model de Barcelona, el Tribunal de Guàrdia número 3 li condemna a pena de mort en el procediment 276 i el Tribunal d’Espionatge i Alta Traïció de Catalunya confirmava la sentència al juliol.

El Salvador Alloza Alloza de La Prosperitat (CNT i secretari del Casal Català Republicà de Les Roquetes d’ERC) substitueix al José Sésar a l’alcaldia de la barriada i la CNT-FAI intenta obtenir una amnistia pels anarquistes empresonats. El Sindicat Únic de la Metal·lúrgia de Barcelona expressava el 15 de juliol el seu neguit per la situació del José Sésar i escriu al Comitè Executiu de Catalunya, al de la Federació Local de Barcelona i al Regional de la CNT-FAI. A banda, el Comitè de Coordinació i la CNT-FAI de Sant Andreu de Palomar van enviar el dia 16 de juliol un document al Moviment Llibertari de Catalunya sobre el mateix tema i el comunicat més crític el signen, a l’agost, l’Agrupación Anarquista, l’Asociación Cultural Libertaria, l’Ateneo Libertario 19 de julio de La Trinitat, l’Ateneo Libertario Acracia de La Sagrera, l’Ateneo Libertario Durruti-Ascaso, l’Ateneo Libertario de Verdún, el Comitè de Coordinació, la CNT-FAI i les Juventudes Libertarias del Norte. Finalment, totes aquestes gestions aconseguien l’alliberament del José Sésar.

La caiguda de Catalunya és imminent després de la derrota a la batalla de l’Ebre, moltes persones de Nou Barris s’exilien i passaran dècades abans que algunes tornin: Domingo Blázquez Fortes (CNT), Leonor Pascual Bernat, Domingo Blázquez Pascual “Minguet” (CNT, assassinat pels nazis al camp d’extermini de Gusen-Mauthausen) i els seus tres germans de La Prosperitat, la família Cañamares, els milicians de Can Peguera Raquel Castro Maestro (CNT-FAI) i Juan Martínez Vita “Juanito el Rebelde” “Juan de Horta” “Moreno” (CNT-FAI), José Costa Ferrer de Can Peguera (CNT-FAI i Comitè de Control de l’Institut Mental), Josep Fort Maluenda de Can Peguera (CNT-FAI i Comitè de Defensa Confederal, assassinat pels nazis al centre d’extermini de Schloss Hartheim), Lola Iturbe i Juan Manuel Molina, José Piedra juntament amb la seva dona Francisca Bosch Esfer i els fills Francisco i Helios Piedra Bosh, Francisco Puente Benito de La Prosperitat (assassinat pels nazis al camp d’extermini de Gusen-Mauthausen), José Sésar i la seva filla Mercedes Sésar Martínez…

L’exèrcit revoltat va entrar el 26 de gener de 1939 a Barcelona, les autoritats franquistes posen en marxa la maquinària de repressió, perseguiran als qui hi tenien càrrecs públics o als comitès, eren milicians i soldats de l’Exèrcit Popular… i els engarjolen o envien als Batallons Disciplinaris de Soldats Treballadors: Salvador Alloza, Salvador Artola (conserge del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos), Manuel Blasco, Baldomero Bosch, Enrique Cantos Contijoch de Can Peguera (CNT i UGT), Pedro Cuartielles, Eduardo Domènech Benet de Can Peguera (CNT i, durant la dècada dels cinquanta, PSUC), Joan Domènech Borja de Can Peguera (Joventuts Llibertàries), Mariano España, José Ferrándiz Campos del Charlot / Xarlot (CNT), José Fiestas Miró de Porta (CNT), Federico Flores, Ernesto Font, Francisco Gaig de Vilapicina i La Torre Llobeta (Francisco Guix Gaig?), Vicente García Mercé de La Guineueta (CNT i PRR), Manuel Gargallo Izquierdo del Verdum (PRR), Manuel Gimeno Adelantado de Porta (Unión Patriótica i, durant la guerra, CNT i UGT), Bartolomé Gimeno Valls del Charlot / Xarlot (CNT i Comité de Abastos del Charlot / Xarlot), Sebastián Antonio Gimeno, Ángel José Gómez, Félix Lorente, Ginés Hernández, Juan Lorente Gómez, Diego López Campos de Porta (CNT), Ramón Martínez Cirera de Porta (CNT i comissari polític de la Columna Ortiz), Antonio Monfort Monferrer de Vilapicina i La Torre Llobeta (CNT i Izquierda Republicana), Tomás del Río, Lucio de la Riva, José Rodríguez, Rafael Sans Sierra de Les Roquetes (CNT i Lliga Catalana), Vicente Tous Marí de Porta (Unión Patriótica, PRR i CNT)…