Cinc anys de lluita per l’habitatge a Nou Barris

Amb motiu del seu cinquè aniversari, que celebra dissabte 13 de desembre al Casal de Barri de Prosperitat, el Sindicat d’Habitatge de Nou Barris ens aporta una semblança i una defensa del que representen aquests cinc anys de lluita i suport mutu. Publicar-la íntegrament és la nostra modesta forma de col·laborar en aquesta lluita que ens sembla imprescindible. Aquí va:

Fa ja més de cinc anys, un grup de veïnes de Nou Barris va decidir organitzar-se col·lectivament per viure dignament al seu barri. Una tarda de setembre, a la plaça Francesc Layret, es va celebrar la primera assemblea oberta del Sindicat d’Habitatge de Nou Barris: una eina per defensar les nostres llars, teixir xarxa comunitària i enfrontar la creixent especulació i gentrificació a Barcelona.

El pròxim dissabte 13 de desembre celebrarem plegades aquests anys de lluita i tots els que vindran. Serà una jornada festiva i oberta a tot el veïnat. El programa inclourà una taula rodona amb diferents espais del barri, la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya, la Xarxa Jurídica Antiracista T.i.c.t.a.c. i col·lectius que lluiten per la defensa d’un habitatge digne. També hi haurà un concurs de truites, obert a la participació i amb premi per a la millor truita, així com un bingo musical internacionalista. Comptarem amb música en directe d’artistes del barri i per al barri: Mateolika, La Risa del Pepe i Dj Txarnega.

Volem celebrar amb vosaltres aquest dia tan especial, de reivindicació i trobada comunitària. Abans, però, us volem explicar com hem arribat fins aquí.

L’any 2020, en plena pandèmia de la Covid-19, es va intensificar una nova crisi de l’habitatge a Catalunya i arreu de l’Estat. Els preus del lloguer eren abusius, l’especulació immobiliària augmentava, els fons voltor acaparaven habitatges —tant privats com públics— i els desnonaments es multiplicaven, mentre les ajudes socials eren insuficients o inexistents.

Davant d’aquesta situació, van començar a aparèixer desenes de sindicats d’habitatge als barris. Van sorgir noves formes d’organització, com el Sindicat de Llogateres i els sindicats d’habitatge de barri, hereus de la PAH i dels moviments veïnals que feia anys que lluitaven contra aquestes injustícies. El nostre sindicat neix en aquest context, amb l’impuls de moltes lluites col·lectives.

A Nou Barris coneixem de primera mà la lluita per unes condicions de vida dignes i per una llar. Som un barri hereu d’una classe treballadora migrant i combativa, que no es va resignar a viure en condicions d’infrahabitatge i marginalització. Per això, les associacions veïnals, els casals, els ateneus, les xarxes de suport mutu i els projectes comunitaris tenen un paper tan important i arrelat al nostre barri: són la prova que, amb autoorganització, solidaritat i suport mutu, tot és possible.

Al llarg d’aquests cinc anys hem crescut, hem après, hem guanyat, i hem perdut. Semblen lluny els primers anys d’assemblees a l’AV de Roquetes, quan vam començar a organitzar-nos per defensar la llar de moltes companyes. Any rere any, el Sindicat ha donat pas a una comunitat de veïnes construïda des de la solidaritat i la convicció que només des de l’autoorganització podem garantir una vida digna per a tothom. Han passat moltes companyes pel Sindicat, algunes s’han quedat i d’altres han marxat, però totes han contribuït d’alguna manera a ser on som ara.

Hem viscut molts desnonaments i derrotes doloroses, com el desallotjament de l’antic camp de futbol de la Damn durant el govern d’Ada Colau, on vivien desenes de persones migrades sense cap alternativa residencial. També hem aconseguit grans victòries gràcies a la determinació incansable de les companyes: la victòria de la Hassana i en Juanjo amb el fons voltor Cerberus; la de totes les companyes amb lloguers socials de l’IMHAB com la Soraya o la Noemí, o la de la Raquel i la Vero amb Anticipa (Blackstone), entre d’altres. A més a més hi ha moltes victòries silencioses: els vincles; el companyerisme; l’aprenentatge sindical; l’enfortiment de les assemblees i els grups de treball; les cures; els debats, o les reunions de la no mixta (dones i dissidències de gènere del col·lectiu). Són petites passes invisibles, sense les que no podríem haver arribat aquí.

Avui dia, totes sabem que difícil és trobar un habitatge assequible a Nou Barris: és un dels barris amb més desnonaments de la ciutat i amb un augment exponencial dels preus del lloguer en els darrers anys. Moltes veïnes s’han vist obligades a marxar, i moltes altres viuen amb l’angoixa constant de no saber si podran renovar el contracte. L’habitatge és un dret i ha de ser digne i per a totes; per això ens organitzem col·lectivament al Sindicat.

El problema de l’habitatge va lligat a moltes altres violències que se sostenen sota l’aliança del capitalisme, el colonialisme i el patriarcat. Dia rere dia veiem com les companyes migrades pateixen les conseqüències d’un racisme estructural profund, exercit per immobiliàries, institucions, bancs i grans tenidors. Aquesta realitat l’assenyalem i la combatem plegades des del Sindicat. Tanmateix, no podem fer-ho soles. Les aliances són imprescindibles, així com el treball conjunt amb altres col·lectius del barri i de la ciutat, com Nou Barris Feminista, Defensem el Barri, Criando Alianzas, la Xarxa Jurídica Antiracista T.i.c.t.a.c, el Casal 3Voltes Rebel, Territori Antifeixista, i molts altres espais clau del territori, dels quals aprenem cada dia.

Durant aquests darrers anys hem contribuït a l’enfortiment del moviment per l’habitatge i a la construcció de noves estratègies d’acció sindical. Un exemple clar va ser la manifestació multitudinària del 23 de novembre de 2024 a Barcelona, sota el lema «S’ha acabat. Abaixem els lloguers». Moltes veïnes del districte van participar en les assemblees obertes prèvies i ens vam organitzar col·lectivament per fer possible aquella jornada. Un cop més, Nou Barris va demostrar que és un nucli de resistència i d’autodefensa veïnal.

Aquesta voluntat d’enfortiment col·lectiu ha portat, el febrer de 2025, a la creació de la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC), de la qual formem part. Es tracta d’una organització que agrupa sindicats d’habitatge i PAHs arreu el territori per lluitar conjuntament contra l’especulació i defensar el dret a l’habitatge.

Alhora, hem començat a organitzar blocs de propietat vertical als barris del districte, especialment d’Habitatge de Protecció Oficial (HPO). Només a Catalunya, si no ho impedim, es calcula que cap al 2030 almenys 36.000 habitatges deixaran de ser HPO.

Després d’aquests anys de solidaritat i lluites col·lectives, la consigna és clara: només si som moltes i ens organitzem juntes podrem transformar un sistema que juga amb les nostres vides.

Força Sindicat! Nou Barris no està en venda, Nou Barris es defensa!

* Si tens problemes d’habitatge, et vols solidaritzar i/o organitzar-te amb el Sindicat, ens reunim tots els dimecres a les 17.30h al Casal 3 Voltes Rebel (Passeig Urrutia, 125). També ens pot contactar a: habitatge9b@gmail.com o en xarxes socials: @habitatge9b.