Activistes de la literatura perifèrica
Per saber més del Fes-te de lletres, entrevistem a diverses membres de Nou Barris Literari, que porten mesos organitzant aquesta jornada. A totes no les podem entrevistar, perquè ja són més d’una vintena, així que n’hem tret una petita mostra. Que vagi de gust!
Aina Lorenzo:
«Una jornada per reivindicar la literatura feta per veïnes de Nou Barris»
L’Aina viu a la Prosperitat, estudia quart de Traducció i interpretació a la Universitat Pompeu Fabra, és activista per la salut mental i, des de 2021, creadora de continguts amb el projecte OlorDeLlibres.
Què és OlorDeLlibres?
Olordellibres és un refugi, o almenys va ser concebut amb aquesta idea, però s’ha anat transformant. La idea principal era tenir un espai virtual on poder explicar què m’havia semblat la lectura que havia fet, però s’ha convertit en molt més que això. La lectura segueix sent-ne la principal secció, però com també soc activista per la salut mental i estic estudiant Traducció, m’agrada posar-ho en valor.
Quin creus que és l’estat de literatura entre el jovent actualment?
Segons els informes Pisa no gaire bo, però jo crec que des de les xarxes, les creadores de contingut en català estem fent molt bona feina. I no perquè jo ho sigui, eh? Sinó perquè veig que cada vegada la gent llegeix o m’escriuen buscant recomanacions. Sí que és cert que la frase categòrica de “no m’agrada llegir” s’ha estès molt entre el jovent, però exactament què no li agrada llegir? La literatura és molt àmplia!
Participes a l’organització del Fes-te de Lletres, el 4 d’octubre, què és el Fes-te de Lletres?
El Fes-te de Lletres és una jornada per reivindicar la literatura feta per veïnes de Nou Barris. És un espai on poder-nos reunir i fer comunitat, fer nínxol i poder-nos donar a conèixer més enllà de les quatre persones que ja ens coneixen. Hi tindrem espai per a escriptores, amb paradetes, espai per a canalla amb conta contes (i interpretació en llengua de signes!), i hi tindrem també taules rodones. En definitiva, serà una festa dedicada a les lletres i podrem gaudir d’allò que ens agrada en un ambient diferent i distès.
Guillermo Jiménez
«Convertir la literatura en una eina amb una dinàmica més social, més compromesa»
Amb quatre novel·les publicades com a Bill Jiménez, el Guillermo viu a Verdum, és escriptor, crític d’art i redactor comercial, i participa al Casal del seu barri.
Com definiries el teu vincle amb la literatura?
És un vincle canviant, que ha mutat al llarg dels anys, perquè al començament era oci, també ha estat refugi, també, en el moment que vaig començar a escriure amb més intensitat, va tenir aquest component terapèutic, i ara últimament estic cercant el seu element comunitari, perquè defenso que la literatura, al igual que la majoria d’arts, tenen un vincle social molt important, que amb aquesta societat s’ha perdut una mica. I vull sortir una mica d’aquesta percepció de l’escriptor i l’escriptora solitari que passa moltes hores a casa seva escrivint un llibre i després el món li dona resposta. Sortir d’aquesta visió romàntica i convertir la literatura en una eina amb una dinàmica més social, més compromesa, i crec que això és el que estem fent a Nou Barris Literari precisament.
Què hi fas al Casal de Verdum?
La meva relació amb el Casal de Verdum principalment ha estat com a tallerista. He fet diferents tallers relacionats amb la literatura, han estat tallers que han funcionat molt bé, escriptura creativa… També he fet xerrades al voltant d’alguns conceptes de l’art… i molt bé perquè han agradat, fins i tot a públics que no estaven en contacte amb la literatura, gent que s’apropava per curiositat i hem aconseguit resultats, o sigui que en aquest sentit estic molt content.
Com a part de l’organització del Fes-te de Lletres, quins objectius té aquesta jornada, perquè la feu?
Doncs, com et deia abans, penso que els objectius són convertir la literatura en un fenomen social, impulsar-la, donar veu, connectar la gent, fer-la servir com a eina de resistència en aquests temps que van tan ràpid i que no podem controlar, i que, per exemple, s’han menjat la indústria llibretera, perquè estem en un món en el que ja no es valora el treball artesanal. Així que, tot el que puguem aconseguir i, a més, divertir-nos i passar-ho bé, crec que és una victòria.
Verónica Benítez i Vicky Vílchez
«La literatura és més que un codi escrit, hi ha diversitat de llenguatges i elements comunicatius»
La Verónica i la Vicky són professionals de l’escola bressol La Colometa, situada a la Prosperitat i especialitzada en literatura.
Com funciona això d’ensenyar literatura a infants de 0 a 3 anys? Quan fa que va començar aquest projecte?
Per als professionals de La Colometa la importància de compartir literatura comença fins i tot abans de néixer, dotant de valor l’acte previ a la lectura amb la necessitat d’apropar obres de qualitat des de ben petits. Per a nosaltres és clau entendre que la literatura és més que un codi escrit, hi ha diversitat de llenguatges i elements comunicatius (imatges, textures, jocs, sorpreses…) que els professionals tenim present a l’hora de mediar literatura. En el primer cicle d’infantil, el 0-3, una etapa plenament educativa, oferim propostes pensades pedagògicament en un context de significativitat, joc, sensorialitat, i descoberta. A la Colometa el nostre dia a dia està ple de vivències entorn dels llibres, fent que aquests formin part de la quotidianitat dels infants i les seves famílies.
En el moment de la pandèmia que la societat es trobava en un moment de distància social vàrem trobar la literatura ens apropava els uns als altres. La literatura és emoció i vincle … Compartir aquests moments entre els professionals del centre va ser un motor per engegar aquest projecte. Un projecte que creix any rere any traspassant les parets del mateix centre.
S’han pogut comprovar els resultats amb el pas dels anys?
La família és un dels eixos més importants del nostre projecte literari , tenim molt present que si la finalitat és que els nostres alumnes estimin la literatura no podem oblidar els seus principals referents, la família. Tot allò que duem a terme a la Colometa sempre té aquesta visió de les famílies com partícips actives amb propostes ajustes i motivadores per elles, generant espais de compartir i gaudir de la literatura plegats. D’aquesta manera es dota d’un valor de continuïtat al nostre projecte més enllà dels anys que els infants estan al nostre centre.
Què trobarem a l’espai infantil del Fes-te de lletres?
Un espai pensat per apropar de la literatura a tothom, tant a infants com a adults, recordant que la literatura no té edat i que tothom pot gaudir d’una bona obra. Hi trobareu diferents propostes literàries i obres per explorar i descobrir aquest món tan màgic com és el de la literatura infantil. Us esperem!
Josep Maria Clariana
«Des dels espais de gestió cívica i comunitària s’ha de treballar per facilitar l’accés i apropar la cultura»
En Josep Maria viu a Can Peguera i participa activament als espais comunitaris del barri, com l’associació veïnal o la gestora del casal del barri, La Cosa Nostra.
Quines activitats literàries o culturals feu a La Cosa Nostra?
Cicles de Cinema; Apropa Cultura, oferint l’oportunitat de gaudir d’una oferta cultural accessible i de qualitat; exposicions d’obres fetes per veïnes, veïns i associacions i entitats; actuacions del grup de teatre del Casal; sortides culturals; concerts de la banda simfònica de Roquetes i d’havaneres a la Festa Major; concerts amb música en directe pels joves, etc.
Quin creus que és, o quin creus que ha de ser, el paper de la gestió comunitària en la cultura?
Des dels espais de gestió cívica i comunitària s’ha de treballar per facilitar l’accés i apropar la cultura a la gent que no pot fer-ho pel canals comercials. Organitzant activitats als espais que gestionem i cedint-los als veïns i veïnes que tinguin inquietud en vers la cultura (en el sentit més ampli de la paraula).
Ets membre de Nou Barris Literari des del principi, què és Nou Barris Literari?
És una plataforma en la que participen col·lectius culturals i persones, tant a nivell individual com en representació d’equipaments públics. El seu objectiu és difondre la cultura, en general i la literatura en particular a Nou Barris.
Magda Ibáñez
«Hi ha moltíssima gent que escriu, ho veiem al Directori que tenim a Nou Barris Literari»
La Magda viu a Prosperitat, és mestra i dinamitza la Biblioteca Comunitària José Bretones, a la Trinitat Nova, on recentment ha presentat el seu darrer llibre.
Què és «Ausencia de método», el llibre que has presentat recentment?
És un llibre de relats curts, o més aviat microrelats, on s’explica una mica de tot, sobre la família, sobre l’amistat, es parla també sobre els diferents amors al llarg de la vida, records, pèrdues… Alguns són autobiogràfics, d’altres són completament inventats, inclús els autobiogràfics tenen una mica de ficció. Crec que tots són versemblants, o sigui, a qualsevol li podria haver passat això. I la part més important per mi és la darrera part, perquè està dedicada a algunes de les parts del cos de la meva mare, amb aquest pretext jo vaig inventar un microrelat a partir del cos de la meva mare. És un llibre que surt de la veritat, de la necessitat d’escriure, com una mena d’exorcisme. Són contes molt dispars, de diferents èpoques, de diferents dates, però el que va motivar el recull i la publicació va ser la mort de la meva mare.
Què és la Biblioteca Comunitària José Bretones?
És una biblioteca comunitària que està al barri de la Trinitat Nova, concretament pertany a l’Associació Veïnal de la Trinitat Nova. Fa molts anys que existeix, està molt ben sortida, ordenats els llibres, catalogats… Però feia també molts anys que estava tancada. Llavors, ara al febrer farà dos anys que s’ha tornat a obrir. Vam tenir la sort de poder contar amb el senyor José Bretones, que és un escriptor del barri de la Trinitat Nova, un poeta i un narrador. Vam decidir posar-li José Bretones perquè aquest senyor va venir al barri molt jove i sempre ha estat vinculat a tots els espais i entitats relacionats amb la cultura. Llavors, vam decidir posar-li aquest nom a la biblioteca i el vam convidar per la inauguració. Es va posar molt content, va venir amb la seva dona… I ara, dissortadament, s’ha mort, farà uns quatre o cinc mesos. Però vam tenir la sort de poder-li fer l’homenatge en vida i això la veritat és que ens omple d’orgull i estem molt contentes. L’obrim tots els dijous de sis a vuit, l’obrim al públic en general, per fer préstecs, perquè vingui la gent a llegir, a fer deures, a llegir el diari… el que sigui. I cada tercer dijous de mes fem una trobada literària que li diem «Jueves cultural, un café con…» algun narrador o narradora de relats curts. Llegim un parell de relats i després compartim diferents perspectives en relació al que diu aquest relat i, sobretot, com ho diu aquest relat. I és molt enriquidor, ve gent de tots els barris de Nou Barris i la veritat és que és una activitat molt maca. Ara comencem la nova temporada, el 18 de setembre, aquest mes, aviat sortirà el cartell. Tenim també un Instagram i estem molt contents perquè cada vegada tenim més gent que la freqüenta.
Quin creus que és l’estat de la literatura actualment a Nou Barris?
L’estat de la literatura i de la creació literària, jo crec que està en ebullició, hi ha moltíssima gent que escriu, ho veiem al Directori que tenim a Nou Barris Literari, hi ha molta gent que s’interessa pels clubs de lectura, per les tertúlies literàries… I crec que és molt important que tot això es pugui fer extensiu a les escoles. Des de les escoles es pot fer molt, tallers literaris etc. Però la veritat és que jo he estat molts anys fora del barri i ara, en tornar, trobo que tot el que es refereix a la literatura i a la creació literària doncs està molt bé. Molt optimista en quan al seu futur, trobo que la paraula no mor. Malgrat totes les tecnologies digitals que ens envolten, la paraula i el gust per escriure i per comunicar-nos està viu.
José Cañamero
«Hacer voluntariado enriqueze mucho a la persona, el crear tejido social me ha llenado de vida»
El José, activista de la Marea Pensionista, és un dels més veterans dels grups literaris i teatrals del casal del seu barri, el Centre Ton i Guida, a Roquetes.
Quan va començar el teu amor per la literatura?
Mi amor por la literatura nació en mis sesenta años. Me jubilaba con una intención, leer, pero cuando asistí a terapia de autoconocimiento y autorealización tuve la necesidad de transmitir a los demás aquellas cosas que tanto me estaban ayudando y entonces ¿Qué mejor que hacerlo escribiendo? A día de hoy, cuento con doce obras de teatro, cuatro monólogos, seis libros y un guión para poesia teatralitzada. El que me lee, podrá ver claramente como pienso de la sociead y de las cosas que me rodean, del amor, de la ira, del odio, de todas esas cosas que nos rodean, en mis libros o en mis obras de teatro, salgo yo.
Què hi feu a la comissió cultural del Ton i Guida?
En el centro Ton i Guida se acoge a diferentes entidades y continuamente hay algo que aprender y compartir, siempre está pasando la literatura, si no es de una forma es de otra, de teatreo, de titelles, de poesía, hay talleres, intercambios y actuaciones de música y teatro, que es lo que yo me muevo. Yo me he movido en el Ton i Guida… desde hacer intercambios de enseñar castellano a immigrantes, hacer reiki, hacer masajes, o sea, el centro Ton i Guida para mi fue algo que me hizo fluir, a mis sesenta años, que fue cuando llegue al Ton i Guida, de ahí creo que salió todo lo que soy, estoy enamorado de este centro y es donde comparto todas mis actividades.
El Fes-te de Lletres i les activitats que feu a Nou Barris Literari les organitzeu de forma voluntària, perquè? Què et motiva a fer voluntariat cultural?
Bueno, Nou Barris Literari por supuesto que todas las actividades que hacemos son totalmente altruistas y voluntarias, aquí me siento como pez en el agua, esoty orgulloso de ver como han respondido ya siete barrios, tenemos gente de siete barrios, empezamos cuatro, aquí en el Ton i Guida y ya somos unas 22 personas dedicadas a hacer muchas cosas. Hemos hecho ya muchas cosas, y las que seguiremos haciendo. Yo que provengo de la Xarxa d’Intercanvi de Coneixements, aprendí de Rafa Jundaella que hacer voluntariado enriqueze mucho a la persona, el crear tejido social me ha llenado de vida.
Jade Salvador
«El papel del activismo cultural es reventar la uniformidad de las paredes institucionales»
La Jade ha viscut a cavall entre la Prosperitat i Mèxic, és llicenciada en Filologia Hispànica i Teoria de la Literatura, poeta, tarotista i activista cultural a una i altra banda de l’Atlàntic, a espais com Paraules indòmites, la comissió literària del Casal de Barri de Prosperitat.
Per a tu, la literatura és una forma de viure la vida? Et ve de família?
Para mí la literatura es una manera de mirar el mundo, como ser miope, hipermétrope, astigmática, estrábica, daltónica… La entrada de luz según la curvatura, los desvíos, la falta de nitidez, los matices… Y, también, de compartir otras maneras de ver el mundo. Por eso diría, según mi vivencia, que la literatura es un abordaje, mejor dicho, múltiples y diversos abordajes. Si nos vamos a las raíces latinas, literatura tiene que ver con las letras, con lo escrito, tiempo después con la llegada de las lenguas romances, la literatura ya era un conocimiento adquirido a través de los textos y libros. Después abrazó en su definición, la maravillosa oralidad y las palabras escritas en el viento. No sé si la literatura es una forma de vivir, pero, aún más interesante me parece preguntarse: ¿Qué es la literatura? ¿Quién decide qué es y qué no es? ¿Desde qué canon o atalaya? ¿Desde qué periferia? Hoy elijo sostener las preguntas de dos magníficos personajes de ficción que abordan el tema de una manera exquisita: Corto Maltés, el marinero hacedor de su propio destino, hijo imaginal de Hugo Pratt, dice en la Corte secreta de los arcanos: “Sería bonito vivir un cuento”, a lo que Boca Dorada, cartomante de edad inconcreta, le responde: “Cuando un adulto entra en el mundo de los cuentos es para siempre ¿No lo sabías?”.
Sí, tengo la literatura en vena: vía materna. Primero, fue mi abuela Adriana, con sus ansías de conocimiento, que quiso aprender a leer y lo hizo a escondidas, gracias a Pedro, un refugiado de la Guerra Civil que acogieron en su casa. Después, mi madre, Pepa Cantarero, que fue y sigue siendo mi librera y escritora favorita. Ella, mi primera cuentacuentos, mi mitóloga primigenia. De hecho, yo conocí antes a Deméter y a Perséfone que a Caperucita Roja. Ella siempre nos ha invitado a perdernos en su librería selvática, nos instaba, primero a mi hermano y a mí, a leer y a escribir, en vez de ver la tele. Después, a todas las personas con las que se cruzaba, desde Baños de la Encina, su pueblo de origen, en el que creó su certamen literario nacional, a Barcelona, desde sus colectivos en el Ateneu y en el Casal de la Prosperitat, su barrio de acogida. Pepa es mi cómplice de aventuras literarias y está más puesta que yo en las novedades editoriales contemporáneas.
Què és Paraules indòmites? Què hi feu? Fa molt que hi participes?
Es un colectivo literario con sede en el Casal de Barri de la Prospe. Un colectivo desde el cuál hacemos activismo literario en el extrarradio. Somos un grupo heterogéneo de personas que creamos comunidad y redes de apoyo alrededor de la palabra y de sus diversas manifestaciones artísticas. Tejemos sueños y los manifestamos con calor humano en forma de encuentros, a través de: recitales, eventos, presentaciones, clubs de lectura, concursos, slams poetries, presentaciones de libros…
Sí, participo desde el origen. Aunque me gustaría apuntar que este colectivo es hijo de otros, que se crearon hace más de 20 años en el Casal de la Prospe y en el Ateneu Popular de Nou Barris. Si no recuerdo mal, el primero fue «Arreplegats», al que me uní después de hacerles una entrevista para una revista vecinal de Torre Llobeta. Después, «L´Entorn de la paraula», donde representábamos los textos en el escenario del Ateneu, y más tarde «Semiluni Espai artístic» donde hacíamos los Jueves Babélicos y pude conocer a escritoras y escritores maravillosos como Jesús Lizano, Antonina Rodrigo, Jose Agustín Goytisolo, Neus Aguado, Feliu Formosa, Mario Sampere, José Corredor-Matheos, Montserrat Abelló…
També participes a Nou Barris Literari des del principi, quin creus que és o quin creus que ha de ser el paper de l’activisme cultural?
Sí, Nou Barris Literari es nuestro nuevo espacio de recreo literario y emocional, nuestro Braveheart particular, ya que desde diferentes puntos estratégicos periféricos nos hemos reunido con un propósito común, que es darle candela a la literatura fuera de los circuitos establecidos, del mainstream, lejos del star system literario de la ciudad condal de la pose y del diseño. El papel del activismo cultural es reventar la uniformidad de las paredes institucionales, quebrar los techos de cristal, ocupar y expandir las grietas, dar voz a lo liminal, subvertir el canon, visibilizar las periferias y a las personas anónimas que las habitan. Autoras y autores sin padrinos ni agentes literarios que leen y escriben cuando pueden, en sus casas alquiladas, algunas con riesgo de desahucio; en el metro antes de entrar o después de salir de currar y muchas veces en puestos de trabajo precarios. Personas que escriben entre horas, cuando pueden o dónde pueden; que sacan tiempo para reunirse, para recitar, para organizar eventos literarios, muchas veces, autogestionados, o sin retribución económica. Para mí, el activismo cultural es radicalmente necesario para cabalgar la incertidumbre cotidiana dándole alma y vidita. Y, sobre todo, para vivir con arte, amor, rebeldía y libertad
