Les mobilitzacions de les treballadores de l’atenció directa (OAC, IMSSB, APCs, SARA i PIADs) van començar el 5 de febrer i van culminar el 5 de març amb una gran jornada de vaga. El seguiment va ser massiu a Nou Barris, amb dades del 100% en alguns centres. Les treballadores de la Zona Nord van emetre el seu comunicat particular. Les mobilitzacions continuaran.
Les treballadores de l’atenció directa de l’Ajuntament de Barcelona estan en peu de guerra des del 5 de febrer, quan van iniciar una vaga indefinida amb aturades parcials. El que va començar com una protesta contra el nou conveni col·lectiu s’ha convertit en una esmena a la totalitat de la gestió social del consistori, denunciant que la precarietat de la plantilla es tradueix directament en una degradació dels serveis a les persones més vulnerables.
Les treballadores de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSSB) i de les Oficines d’Atenció a la Ciutadania (OAC) van iniciar la vaga i més tard s’hi van sumar també les treballadores del Servei d’Atenció a les Violències Masclistes (SARA) i dels Punts d’Informació i Atenció a les Dones (PIADs).
El detonant del conflicte és el nou conveni col·lectiu 2025-2028, aprovat pel Ple municipal el 30 de gener i signat per la corporació i els sindicats CCOO, UGT i CSIF. Aquest conveni ha estat àmpliament rebutjat per les treballadores en lluita perquè genera greuges entre diferents col·lectius, la reducció de jornada a 35 hores no s’aplica de forma igualitària, generant treballadores de primera i de segona dins de la mateixa institució, es perden drets consolidats, s’han eliminat mesures de flexibilitat, conciliació i dies de descans en sectors on els riscos psicosocials i l’esgotament emocional són més elevats, el text ignora la diversitat de models de família actuals i retalla drets de conciliació ja consolidats, i es precaritza els sectors feminitzats, el conveni castiga especialment els serveis d’atenció directa, on hi ha una presència majoritària de dones.
La plantilla reivindica: una taula de negociació específica per abordar la realitat del personal afectat dels diferents serveis d’atenció directa en lluita (IMSSB, OAC, SARA, APCs i PIADs), les 35 hores per a tota la plantilla amb flexibilitat i conciliació efectiva, un increment de la plantilla i recursos per garantir la qualitat del servei i reduir ràtios, aturar les externalitzacions i apostar per la municipalització dels serveis, horaris dignes que posin fi a jornades que arriben a superar les deu hores continuades, millora salarial que posi fre a la pèrdua de poder adquisitiu, reversió de les retallades de drets laborals i de prestacions a la ciutadania, i cessament immediat de la Gerència de l’IMSSB, a qui fan responsable directe del clima de maltractament laboral i de la ineficàcia en la gestió de l’habitatge.
La resposta de la plantilla dels diferents serveis afectats ha estat massiva. Les Oficines d’Atenció a la Ciutadania (OAC) han registrat un seguiment mitjà del 73%, a l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona (IMSSB) s’han mobilitzat una mitjana de 385 professionals (un 50% del personal total que pot secundar la vaga), assolint un seguiment del 100% en diversos centres de Nou Barris i altres districtes, i al Servei d’Atenció a les Violències Masclistes (SARA) han secundat la vaga un 80% de les companyes.
A les OAC les aturades es duen a terme els dilluns, dimarts, dimecres i divendres de 12h a 14:30h i els dijous de 15:30h a 18:30h, a l’IMSBB les mobilitzacions es duen a terme els dijous de 15h a 19h i un dimarts al mes en horari de matí, mentre que les treballadores APCs aturen l’activitat entre les 22h i les 00h, al SARA les aturades es duen a terme durant la jornada dels divendres i, finalment, als PIADs les aturades són els dijous al matí.
Totes aquestes mobilitzacions van culminar dimecres 4 de març amb una assemblea general de tota la plantilla i dijous 5 de març amb una gran jornada de vaga convocada per tots els sindicats, inclosos els que van signar el conveni. Aquesta jornada de vaga va incloure diverses manifestacions, CCOO, UGT, CNT i algunes plataformes del sector social van sortir de la plaça Tetuan, la CGT ho va fer des de la seu de la Creu Roja, i la Intersindical va començar la seva protesta des de la seu de l’IMHAB (Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona), on tenen un conflicte obert. Totes les columnes va confluir davant la seu de La Confederació, patronal majoritària del sector.
El sindicat CGT per la seva part denuncia el desmantellament de la protecció social a la ciutat i una “traïció” d’UGT, CSIF i CCOO per haver signat un conveni que premia els sectors masculinitzats i els cossos de seguretat mentre castiga els sectors feminitzats de cures i atenció social. Les professionals denuncien que hi ha retards de fins a trenta dies en ajuts d’emergència i el col·lapse de l’atenció a l’emergència habitacional.
Les professionals en vaga adverteixen que la seva precarietat és l’avantsala del desmantellament dels serveis públics, “no és que no vulguem treballar, és que volem fer-ho amb condicions dignes per donar una atenció digna”. Denuncien que la realitat als centres de Serveis Socials és alarmant, els ajuts d’emergència, que abans s’entregaven en tres dies, ara triguen entre quinze dies i quatre setmanes per culpa del nou sistema burocràtic. A més, denuncien una voluntat política de rebaixar la despesa social, especialment visible en la retallada d’accés als allotjaments d’urgència en plena crisi habitacional.
Per tot això, la plantilla repeteix el lema que “aquesta vaga no s’apaga!” i asseguren que la pressió continuarà fins que l’administració ofereixi possibles sortides al conflicte.
Pel que fa a Nou Barris, el seguiment va ser massiu. A tall d’exemple, publiquem el manifest de les treballadores del sector social de la Zona Nord:
Manifest de les treballadores de l’acció social de la Zona Nord
Les treballadores de les entitats d’Acció Social de la Zona Nord de Nou Barris (PES Cruïlla, CO Torre Baró i Llops del Taga, i Associació Ubuntu) hem decidit fer un comunicat conjunt per informar a famílies, veïnes i serveis del territori amb qui treballem dels motius pels quals ens adherim a la vaga convocada el 5 de març per diferents sindicats, amb l’objectiu de desbloquejar la negociació del conveni català d’Acció Social, estancat des de 2018.
Som professionals que desenvolupem tasques educatives i socioeducatives, d’acompanyament a la inserció, de suport i cura a infants, joves i famílies. La nostra feina requereix formació, compromís, mirada comunitària i una forta implicació emocional. Treballem per reduir desigualtats i contribuir a dignificar els nostres barris, al costat de les veïnes i dels serveis públics.
Els processos socioeducatius necessiten temps, estabilitat i vincles de confiança. No són intervencions puntuals, sinó acompanyaments sostinguts que requereixen equips consolidats i condicions que permetin treballar amb mirada a llarg termini. Per això defensem garantir contractes laborals indefinits que aportin estabilitat a les nostres plantilles. La rotació constant de professionals, la incertesa contractual i els canvis de referents dificulten la continuïtat dels processos i debiliten els vincles amb les persones ateses.
Reivindiquem condicions laborals dignes que permetin revertir la precarització i recuperar la pèrdua de poder adquisitiu acumulada durant els darrers anys. Ens apassiona la nostra feina i volem continuar lluitant contra les desigualtats socials, però no ho podem fer des de la inestabilitat. També hem de poder sostenir les nostres vides, les nostres famílies i les nostres llars.
El model actual de finançament i adjudicació dels serveis genera inestabilitat. Sovint treballem condicionades per subvencions anuals o concursos públics que no garanteixen continuïtat. Defensem que els serveis d’Acció Social, essencials per a la cohesió social siguin transparents i sòlids per tal de garantir la protecció i continuïtat del teixit associatiu i comunitari que hem anat construint a la Zona Nord.
Actualment treballem amb ràtios insuficients, sobrecàrrega de feina i elevat desgast emocional, condicions que afecten directament la qualitat de l’atenció que podem oferir. Sovint ens demanen assumir tasques i responsabilitats que no es corresponen amb les nostres categories professionals i sense cap mena de compensació: fer tràmits, gestió i atenció directa, tot assumint la pressió d’una situació cada vegada més precària. Exigim adequar categories professionals i salaris a les funcions realment desenvolupades, per evitar pràctiques abusives.
Fem l’atenció a 306 famílies, 354 infants, 100 joves i més de 600 persones en l’àmbit comunitari. Per poder continuar desenvolupant la nostra tasca, necessitem garantir serveis de qualitat. Això implica:
Desbloquejar la negociació del conveni i actualitzar les taules salarials.
Exigir condicions laborals dignes i revertir la precarització acumulada.
Adequar categories professionals i salaris a les funcions reals.
Garantir estabilitat contractual per consolidar equips.
Dotar els serveis dels recursos humans i materials necessaris.
Assegurar espais dignes i materials adequats per a infants i famílies, ja moltes entitats de la Zona Nord no disposen d’espais dignes per dur a terme la seva intervenció socioeducativa.
Defensar les nostres condicions laborals és defensar la qualitat de la intervenció. Sense estabilitat, reconeixement professional i inversió en recursos, no és possible garantir serveis sòlids ni una atenció de qualitat.
Per tot això, dijous 5 de març aturem l’Acció Social i anem juntes a la vaga.
Treballadores de les entitats d’Acció Social de la Zona Nord de Nou Barris
