“Creiem que la cooperativa s’ha de mantenir totalment autogestionada”

Entrevista a Rosa Miró, una de les fundadores d’Userda9. La Rosa és una activista del barri de Prosperitat, una dona feminista i ecologista, amb implicació en l’activitat associativa de Nou Barris.

D’on va sortir la idea de començar la cooperativa? I en quin model us vau emmirallar?

La idea va sortir de gent del barri que coneixíem la cooperativa Sidonia, de Poblenou, i la Germinal, de Sarrià i Sants. Vam pensar que seria una bona idea fer una cooperativa aquí, com aquestes.

I el nom Userda, com va sorgir? Jo vaig haver de cercar el que significa, perquè, per exemple, a Mallorca no es diu userda, és diu alfalfa. Fins i tot he sentit alfaus.

Vam fer una pluja d’idees, algú va dir userda i va agradar. És un nom poc comú. A més, als anys setanta, hi va haver una revista d’ecologia que es deia Userda. I suposo que va sortir de tot això. No existeix cap relació amb la revista, ni amb la gent que la va fer, però va agradar aquest nom i ens el vam quedar.

I tens alguna anècdota, algun record especial d’aquests 25 anys? Suposo que n’hi ha molts, però alguna que destaqui?

A veure, records, les assemblees fora de la cooperativa, o les sortides, la d’anar veure la vaca que vam apadrinar, que això també fa gràcia. Així d’anècdotes, va ser divertit al començament poder distribuir i saber quins productes eren què, perquè ens portaven colirave i no sabíem què era. I ens portaven col arrissada, o kale, i quina és una? i quina és l’altra? Aquestes coses d’urbanites, que no sabíem, encara no teníem per la mà els productes de l’horta, i amb això ens fèiem una mica… Bé, feia gràcia. Confoníem coses…

Sí, de fet, encara amb algun tipus d’enciam, segons la temporada, de vegades costa d’identificar. I com has vist evolucionar la cooperativa i el moviment de consum responsable al llarg d’aquests 25 anys?

A veure, la nostra cooperativa, la d’aquí, l’evolució ha estat molt tranquil·la. De fet, ha anat canviant gent, no hem crescut massa, hi va haver moments en què semblava que creixem, després no, ens hem mantingut, més o menys, en un volum com era, i el característic d’aquí és que ens hem aguantat 25 anys, que ja és molt. I és cert que no hi ha hagut una incorporació de molta gent a la cooperativa, és una cooperativa petita.

En quant a la resta de moviment, jo crec que hi ha diferents característiques, si és a Barcelona o si és a comarques, és un altre tipus de poder de funcionament. En el nostre entorn fa vint-i-cinc anys, hi havia una coordinadora de grups de consum, a on hi havien reunions, i es parlava, per exemple, de la relació amb els proveïdors. Ara la coordinadora no funciona, però això vol dir que ha existit una evolució que ha anat a fer més grups de consum en el territori, grups de tipus local, i que tenen una activitat forta en el seu entorn, en el seu territori, o al barri d’aquí, per exemple, però que no traspassen aquest nivell.

No existeix una coordinació a nivell regional, però sí que existia, no?

Va començar, sí, sí. I es va anar desfent per diferents motius. Personalismes, interessos diferents, perquè també les cooperatives o grups de consum en aquest terreny han anat adoptant també fórmules diferents, des dels grups de consum informals, que estan en una entitat i tenen allà cistelles i no estan constituïts com cooperatives, a la legalització com a cooperativa o com a associació, tot basat en voluntariat, que seria el nostre cas, per exemple. Fins a grups que tenen algú “alliberat”, per complir algunes coses… Com el Llevat, per exemple, o fins a models de supermercats cooperatius, o el model de l’Economat, el que tenim a Roquetes, que és com una botiga, però els socis són socis cooperativistes. Però també hi ha diferents formes. La que es fa servir més és un model mixte, on hi ha consumidors que no són socis, però on hi ha gent treballant, evidentment, però una part del temps de la gent sòcia es dedica a voluntariat a la cooperativa, a gestió d’estoc… per exemple, la d’Olot, la del Baix Llobregat… Hi ha altres tipus de cooperatives de consum, però a un nivell més gran, i després hi ha la petita legal autogestionada i la petita no legal i també autogestionada.

En teoria el consum ecològic és una cosa que està sempre en boca de certs partits polítics, que fins i tot han arribat al poder, heu rebut algun tipus d’ajut institucional durant aquests 25 anys?

No, perquè tampoc hem volgut, no ho hem mirat, però és un tema que hem tingut present. Creiem que la cooperativa s’ha de mantenir totalment autogestionada, tant a nivell de gestió societària com econòmica, i no ho hem fet, entre altres coses, perquè és un grup de consum. Haguéssim pogut demanar alguna cosa per a activitats de difusió del model i de tot això, però això no ho hem demanat. Però estem vinculats amb l’associaó de veïnes, ha sortit ara l’hort Ecovincles, aquí al barr, de Prosperitat, a on ja es vehiculitza aquest tipus d’ajudes per fer difusió de solidaritat alimentària. Però com a cooperativa, no.

Abans hem parlat una mica del moviment, dels diferents tipus, i m’has contestat una miqueta, però creus que hi ha coses a millorar dintre del moviment del consum responsable, del cooperativisme, en aquest sentit?

Jo crec que segurament tot el tema de coordinació, ara no fa molts anys es va crear l’Assemblea Pagesa i Ciutadana Metropolitana, que és una organització que agrupa productors i també consumidors de l’àrea metropolitana de Barcelona, i aquesta gent està molt activa, molt contingut, vull dir que, bueno, això ja va per aquí, una miqueta. Després d’això podem millorar aquestes relacions i coordinacions, però també amb els grups de consum o de cooperatives més locals, petites com altres. També hi ha el tema que la gent que forma part de la cooperativa no és el nostre activisme principal, sinó que ets activista del barri o d’altres causes i per ser conseqüent estàs al teu grup de consum o a la teva cooperativa, però no dediques tot el temps del teu activisme al consum responsable, sinó que és una opció que la fas realitat, perquè al barri pots, i això també implica que no dediques temps a relacions amb altres cooperatives de consum responsable, a crear moviment per fora, sinó que dediques més temps a crear sensibilització al barri o al poble o on sigui.

Una de les pegues que es posa pel model de cooperativa de consum és el preu del producte. Quins motius es podrien posar en contra d’aquest argument?

És més car, però el que hem observat a la cooperativa és que amb l’augment de preus, amb la inflació, no hi ha tanta diferència depèn d’on vagis a comprar. És cert que en supermercats el preu fruita i verdura és molt barat perquè tot el circuit de comercialització va empobrint a tota la cadena que fa que acabi el producte amb un preu injust. Aleshores, clar, el motiu quin és per consumir producte de consum responsable, a part de la qualitat, és que són productes ecològics. I a part d’això, és també el producte de proximitat, no col·labores amb la petjada de carboni, col·labores amb el que és l’economia local. I també fas la teva pràctica més d’acord amb el que són els cicles de la natura perquè estàs consumint productes que són de temporada i d’alguna manera recuperes una mica aquests valors. Aleshores, excepte en persones que no tenen opció i que tenen que comprar el més barat possible, per a la resta de gent és una opció perquè no hi és tanta la diferència de preu.

I ja per acabar, com veus el futur de la cooperativa i del moviment de consum responsable?

A veure, jo crec que el que és el conjunt de consum responsable de moment té futur, jo crec que té futur perquè és una necessitat, si no ens organitzem i fem les coses d’aquesta manera… ja veiem com està tot a nivell de pagesia i de tot això, i després perquè això surt tenint fórmules que requereixen menys esforç, supermercats cooperatius, consums a cistelles, que ja es porten, jo crec no m’atreveixo a dir que creixerà, però bueno, van sortint coses, segueixen sortint grups.

Sí, ara amb el tema aquest dels incendis que hi ha hagut, s’ha parlat molt que el bosc està completament abandonat, que no es gestiona, que s’ha perdut la ganaderia extensiva i que s’ha de recuperar.

Sí, també a Barcelona ciutat potser sí que hi ha un sostre, la gent s’enganya bastant amb el pseudoecologisme d’Ametller. Però el que és a fora sí, el que és a comarques i pobles s’estan creant molts grups. La gent és molt més propera i aleshores es posa més a consumir productes de proximitat. També hi ha tot el tema del mercat de pagès aquí a Barcelona, hi ha tota la història amb els mercats de pagès, que alguns són ecològics i d’altres no, però són de proximitat, i que l’Ajuntament s’està carregant, però hi ha gent i hi ha possibilitats que això tiri cap endavant.

L’altre dia, per exemple, Ametller tenia advocats ecològics d’Israel

És el tema del greenwashing de les grans empreses, però jo crec que els grups petits de consum responsable seguiran. L’altra cosa és que costa cada vegada més mantenir els grups de consum responsable a nivell administratiu i burocràtic, de les petites cooperatives. Com siguis petit cada vegada es complica més tot el tema de si ets legal, de fer els comptes. I per la gent proveïdora pagessa també, posen una sèrie d’impediments que si ets una empresa gran no tens, ja que tens una àrea d’oficina que t’ho fa, però com siguis un pagès és molt complicat. No fan distinció, hi ha dificultats però jo crec que sí que és un moviment que existirà segur i que poder creixerà de diferents formes.

Moltes gràcies Rosa.