Quan la pobresa es criminalitza i l’extrema dreta marca l’agenda
El barri de la Guineueta, a Nou Barris, viu una situació límit. Desenes de persones, moltes d’elles migrades i sense llar, dormen cada nit a la intempèrie, en tendes de campanya que el mateix Ajuntament de Barcelona ha proporcionat davant la manca de places al Centre de Primera Acollida (CPA). Aquesta realitat, lluny de ser abordada des d’una política municipal estructural, s’ha convertit en el centre d’una batalla política i mediàtica on la pobresa i la immigració es criminalitza i la convivència veïnal es veu amenaçada.
Orígens d’un conflicte social i polític
El CPA de Nou Barris va néixer com una resposta d’emergència a l’augment de persones sense llar a la ciutat. La manca de recursos i la saturació del centre van generar, gairebé des de l’inici, tensions al barri: persones dormint al carrer en tendes de campanya proporcionades per l’Ajuntament de Barcelona, sense lavabos públics accessibles, ni serveis de neteja extra, una situació que va contribuir a generar una imatge d’inseguretat, incivisme, brutícia i conflictes entre les persones sense llar, que poden acabar discutides per un tros de tela o per la competència que genera aquesta situació indigna.
El malestar veïnal va traduir-se en protestes i demandes de més seguretat i neteja. L’extrema dreta, especialment VOX, va instrumentalitzar el malestar veïnal el 2022, convertint el debat sobre convivència i seguretat en una eina de lluita política contra la migració. Però també es van fer mobilitzacions del teixit associatiu i del moviment antifeixista de Nou Barris, que reclamaven més recursos públics i un tracte digne per a les persones vulnerabilitzades i en situació de pobresa.
L’Ajuntament, pressionat per les queixes veïnals i el soroll mediàtic, va reforçar la presència policial i els serveis de neteja, però la manca de places al centre va perpetuar la presència de tendes de campanya i la tensió social. Aquesta resposta va ser criticada tant per les entitats de Nou Barris com per part del veïnat, que reclamaven una gestió més digna i estructural del fenomen.
L’extrema dreta ha aprofitat el malestar veïnal a Nou Barris
A partir de 2022, l’extrema dreta, amb VOX al capdavant, es va apropiar del relat del malestar veïnal per potenciar la percepció d’inseguretat i de degradació al barri. Amb consignes com:
- “El cierre del albergue de manera inmediata, esta es la única manera de acabar con la inseguridad en Nou Barris”
- “Nou Barris tiene miedo, Nou Barris quiere seguridad”
Es van difondre missatges de forma massiva a través de xarxes socials, vídeos i actes públics, on es presentava VOX com l’únic partit que escoltava i defensava les veïnes. Plataformes com “Nou Barris Distrito 13” van actuar com a pantalles per difondre el relat ultra, presentant-se com a veus veïnals, però amplificant missatges d’odi i criminalització de la migració i la pobresa.
El discurs de la seguretat ciutadana va servir d’excusa per senyalar a qui pateix més desigualtats, obviant les causes estructurals del conflicte, reforçant així el discurs de l’extrema dreta. Aquelles actuacions policials i l’omissió de reforçar el CPA o de crear noves places a altres barris, van ser impulsades pel govern de l’Ajuntament de Barcelona, ocupat per Barcelona en Comú i el PSC.
Reactivació del discurs d’odi contra el CPA i les persones migrades
Actualment, el veïnat de la zona s’ha reorganitzat al voltant del mateix malestar: presència de persones migrades sense recursos, tendes de campanya durant les nits a causa de la saturació del CPA, augment de la sensació d’inseguretat i de degradació de l’espai públic.
L’extrema dreta ha tornat a aprofitar aquesta situació, però ara el discurs és més agressiu i explícitament antiimmigració, com es pot comprovar en vídeos recents de dirigents com Ignacio Garriga (VOX), que va visitar la zona del CPA dies abans de la manifestació de la Comunidad Vecinal de Nou Barris, la plataforma veïnal que ha impulsat les recents manifestacions contra el servei públic i lrs seves usuàries sota el càntic de “fora CPA”:
- “Los vecinos de Nou Barris están hartos del centro de acogida de ilegales que ha traído delincuencia y miedo al barrio.”
- “Barcelona no será un campamento de ilegales, lucharemos por barrios seguros para los españoles.”
- “Las políticas multiculturales las diseñan políticos progres en despachos y moquetas, pero las padecen los vecinos de a pie ¡Defendamos nuestros barrios!”
Aquesta estratègia habitual de l’extrema dreta consisteix a infiltrar-se en les lluites socials, apropiar-se de les reivindicacions legítimes i desplaçar el focus cap a l’exclusió i la mà dura. El resultat: divisió, confusió i polarització del teixit veïnal, amb una part de la població instrumentalitzada per una agenda política excloent.
Blanqueig i transversalitat aparent
La connexió entre l’augment de la presència de VOX als entorns del CPA i la creació de la Comunidad Vecinal de Nou Barris és directa i, podríem dir, estratègica: VOX utilitza la seva presència pública i política per amplificar, legitimar i instrumentalitzar el malestar veïnal, mentre que la Comunidad Vecinal de Nou Barris actua com a plataforma pantalla per blanquejar i arrossegar més veïnes cap al seu relat.
Un exemple, VOX va instal·lar una paradeta als Jardins d’Alfàbia el dia abans de la manifestació del 26 de juny convocada per la Comunidad Vecinal de Nou Barris. A la paradeta es feien explícits missatges clars contra el Centre de Primera Acollida i la gestió municipal, exigint el seu tancament i vinculant-lo a la inseguretat i la degradació del barri. Aquesta acció no és casual: busca escalfar l’ambient, mobilitzar el veïnat i preparar el terreny per a la protesta del dia següent.
VOX s’ha sumat explícitament a les protestes veïnals, presentant-se com “l’únic partit que està amb els veïns” i exigint mesures, tal com van dir el 2022 la que llavors era coordinadora de VOX del districte de Nou Barris, Yolanda Ferrer, i el coordinador de VOX Barcelona, Gonzalo de Oro-Pulido.
La Comunidad Vecinal de Nou Barris, segons denuncien diversos col·lectius i mitjans, permet al partit blanquejar la seva participació, donar una aparença de transversalitat i captar veïnes descontentes que, d’entrada, no se senten identificades amb l’extrema dreta però sí amb el malestar social existent.
L’Ajuntament, pressionat i permeable al discurs ultra
Davant l’augment de la tensió, l’Ajuntament ha optat en diverses ocasions per reforçar la presència policial i aplicar dispositius de “neteja” de l’espai públic, com el desplegat el dilluns 7 de juliol de 2025 a partir de les 20h a la porta del CPA.
La relació entre les actuacions municipals d’ahir i les reivindicacions de l’extrema dreta sobre les polítiques a Nou Barris pot interpretar-se com una convergència preocupant entre l’agenda institucional i el discurs ultra, especialment pel que fa a la gestió de la pobresa, la migració i la convivència al districte.
Aquesta deriva policial i securitària legitima el discurs ultra, dona cobertura institucional a la criminalització de les persones més vulnerables i debilita la confiança veïnal en les polítiques socials del Districte. Mentrestant, la manca de places al CPA i l’absència de mesures estructurals perpetuen la situació d’exclusió i desesperança.
Cap a on va Nou Barris?
L’extrema dreta ha fet servir el malestar veïnal a Nou Barris com a palanca per reforçar i expandir el seu discurs, especialment en contextos de crisi social, precarietat i manca de respostes institucionals efectives. Segons l’Informe de Novact, aquest fenomen s’ha intensificat en barris com Torre Baró, Trinitat Nova i Ciutat Meridiana, on l’augment del vot ultra ha estat notable.
El cas de la Guineueta exemplifica un patró que s’estén a altres barris de Barcelona: la instrumentalització del malestar social per part de l’extrema dreta i la permeabilitat d’aquest discurs en les polítiques públiques. Quan la resposta institucional prioritza la repressió i la “neteja” per sobre de l’acompanyament social i la inclusió, es posa en risc la cohesió veïnal i es consolida un model de ciutat excloent.
Cal una resposta valenta i estructural, que posi al centre la dignitat de totes les persones, i que blindi el teixit associatiu davant de l’odi i la divisió que generen certs grups animats per l’extrema dreta. El futur de Nou Barris, de Barcelona, i de la classe treballadora, depèn de la capacitat col·lectiva per resistir la criminalització de la vulnerabilitat i construir barris realment inclusius i solidaris. Cal autorganitzar-nos i generar estructures comunes dissidents de la dinàmica imposada per l’Estat i el Capital. És l’hora d’unir les forces existents a les places i carrers, a equipaments i entitats, a la feina i sindicats, a portals i comunitats, a la parella i la família, a la criança i l’escola, a les amistats i amb nosaltres, per reconvertir el malestar social existent en una idea de futur viscuda des de la solidaritat i el suport mutu. Desertem d’un sistema que ens vol aïllades i en disputa.
