68 anys de l’assassinat d’en Facerias
Aquest dissabte, 30 d’agost, com cada any, s’ha celebrat l’acte en record del maquis anarquista Josep Lluís Facerias, assassinat l’any 1957 en el que avui és Nou Barris.
L’acte, organitzat per la Marxa del Maquis del Barcelonès, s’ha celebrat, com sempre, al lloc on el guerriller antifranquista va ser assassinat per membres de la Brigada Político-Social, a l’actual plaça de les Madres de la Plaza de Mayo, al barri de Porta. Enguany l’acte ha comptat amb els habituals parlaments, per part de l’historiador Ricard de Vargas Golarons i d’un membre del col·lectiu anarquista de Nou Barris, Ploma Negra, amb la poesia del grup L@s Biolent@s i amb l’actuació musical inèdita del duo Pogo sobre mi batalla, compost per les cantautores Pogo sobre mi madre i Pedro Batalla.
Amb l’assistència de més d’un centenar de persones, aquest acte també ha comptat enguany amb la participació del Comitè de Solidaritat amb Palestina de Nou Barris, que han llegit un emotiu text i han convocat a l’acte de diumenge 31 al Moll de la Fusta per acomiadar a la flotilla de la llibertat que ha sortit aquest mateix diumenge cap a Gaza amb material humanitari.
El maquis anarquista antifranquista
Quan el bàndol nacional va guanya la Guerra Civil Espanyola, gràcies a l’ajut de Hitler i Mussolini, hi va haver moltes persones del bàndol antifranquista que no van donar la derrota per definitiva i van continuar lluitant contra la dictadura feixista amb les armes a la mà. Això va ser el “maquis”, mot que prové del francès maquisard i que fa referència a la resistència francesa contra la invasió nazi de França entre 1940 i 1944.
La guerrilla antifranquista, el maquis, va tenir presència a tot l’Estat espanyol i totes les forces antifranquistes hi van participar. Però el maquis anarquista va ser el que més anys va durar perquè els grups guerrillers comunistes, socialistes i republicans van claudicar ben aviat, sotmesos als dictats de l’estalinisme i de les altres potències internacionals. D’altra banda, Catalunya va ser el territori on el maquis va durar més anys, gràcies a la frontera amb França, que permetia una via d’escapada i també rebre suport del massiu exili republicà francès. Per tant, el maquis anarquista català va ser el més potent dins la guerrilla antifranquista, actuant entre 1939 i 1963 amb desenes de grups d’acció i centenars de persones implicades.
Dins del maquis anarquista cal diferenciar entre el maquis rural, representat per grups com els de Marcel·lí Massana, i el maquis urbà, que va actuar principalment a Barcelona i àrea metropolitana i que va tenir com a principals representants al Quico Sabaté i a Josep Lluís Facerias.
“Face” o “Petronio”
Josep Lluís Facerias, àlies “Face” o “Petronio”, veí del Poble Sec, va lluitar al Front d’Aragó amb la Columna Ascaso i va ser capturat per l’enemic en una de les darreres batalles de la guerra. Després de passar per diversos camps de concentració i presons, va sortir en llibertat l’any 1946 i es va integrar immediatament al maquis urbà.
Les seves accions guerrilleres, amb els diversos grups que va anar formant, van ser moltes i molt potents entre 1947 i 1952, fent-lo aparèixer als mitjans de comunicació franquista al costat del Quico Sabaté i deixant una gran petjada en la cultura popular, com mostra la crida popular que es va estendre per Barcelona durant la vaga dels tramvies de 1951: “Contra el requeté que visqui Sabaté i per arreglar lo dels tramvies que vingui en Facerias”.
Les seves accions van incloure difusió de propaganda antifranquista, sabotatges a infraestructures i atacs a les forces armades del règim i cops econòmics per finançar la lluita antifranquista i per donar suport a les milers de preses polítiques i a les seves famílies. Entre aquests cops econòmics destaquen els atracaments a bancs i al famosos meublés de l’època, que eren discretes cases de cites on els rics podien tenir les seves cites sexuals prohibides.
Un d’aquests cops, el que va fer al meublé Pedralbes l’octubre de l’any 1951, el va obligar a exiliar-se a Itàlia perquè la policia franquista el tenia ja molt acorralat, tant a Catalunya com als refugis del sud de França.
Però el “Petronio” no va abandonar mai la lluita, a Itàlia va continuar treballant per enderrocar el règim franquista i, finalment, l’any 1957 va tornar a entrar a Catalunya amb un nou grup d’acció. Aquell agost, amb el “Metralla” i amb un jove partisà italià, en Facerias va creuar els Pirineus en bicicleta i va arribar a Barcelona. Però la policia franquista tenia controlat al grup des de la seva entrada al país. Així, el 30 d’agost de 1957, a les onze del matí, la Brigada Político-Social li va parar una trampa al davant de la porta de l’Hospital Mental de la Santa Creu, on Facerias tenia concertada una cita. El “Petronio” hi va anar en bicicleta i va ser disparat des de diversos punts només arribar, quan encara no havia posat un peu a terra.
Marxa del Maquis
Els actes en record de Facerias van començar l’any 2002, dins de la 5a Marxa d’Homenatge al Maquis i des d’aleshores s’ha fet ininterrompudament cada 30 d’agost.
Des de l’any 2015, l’acte l’organitza el col·lectiu llibertari de Nou Barris, Ploma Negra. L’any 2020 l’acte es va haver de fer online degut a les restriccions sanitàries imposades arran de la pandèmia del coronavirus. I l’any 2023 l’acte va poder comptar, per fi, amb un faristol on s’explica qui va ser en Facerias. El faristol era una demanda veïnal i de les entitats de memòria que l’Ajuntament va trigar molts anys a fer realitat, en un procés no exempt de polèmica.
