Inaugurat el faristol dedicat al maquis Josep Lluís Facerias
Dotze anys ha trigat el consistori a dignificar l'espai dedicat al lluitador antifranquista assassinat a Nou Barris el 30 d'agost de 1957
El faristol dedicat al guerriller antifranquista Josep Lluís Facerias es va inaugurar, per fi, el dissabte 15 d’abril, al lloc on va ser abatut per la policia de Franco 30 d’agost de 1957, a la plaça de les Madres de la Plaza de Mayo, al barri de Porta. El faristol l’havia demanat la Taula Unitària Nou Barris per la República l’any 2011. Dotze anys ha costat posar-lo.
Josep Lluís Facerias, ‘Face’ o ‘Petronio’, veí del Poble Sec i afiliat a les Joventuts Llibertàries, va ser un dels màxims exponents del maquis urbà, junt amb Francesc Sabaté Llopart. Capturat en una de les darreres batalles de la Guerra Civil, Facerias va obtenir la llibertat l’any 1945, però l’agost de 1946 va ser detingut i empresonat a La Model fins el juny de 1947. En sortir de la presó és quan va començar la seva acció guerrillera, primer dins del Moviment Llibertari de Resistència i després amb els seus propis grups d’acció.
La guerrilla antifranquista no va donar per perduda la Guerra Civil i després de la derrota de 1939 va continuar lluitant contra la dictadura franquista amb les armes a la ma. Feien, sobretot: accions de propaganda contra el règim; sabotatges i atemptats contra les forces armades; i expropiacions per ajudar a les represaliades i a les seves famílies i per reconstruir les organitzacions antifeixistes. Barcelona va ser un dels principals escenaris d’aquesta desconeguda lluita, en la que s’inspirarien anys més tard les guerrilles llatinoamericanes, tal com suggereix el teòric de la guerrilla Abraham Guillén. El període àlgid del maquis, on van participar milers de persones, va ser entre el final de la Segona Guerra Mundial i 1949, quan la repressió franquista va exterminar a la major part dels guerrillers i els seus grups de suport. Als anys cinquanta ja només van continuar lluitant els més agosarats, els que no contemplaven cap altra opció que no fos morir lluitant.
El 30 d’agost de 1957 Facerias tenia una cita al davant de l’Hospital Mental de Sant Andreu, a la confluència del carrer Pi i Molist amb el passeig Verdum i el passeig Urrutia. Hi va arribar a les 11:30h del matí, en bicicleta. Els policies, amagats per tot arreu, el van cosir a trets en quant va posar un peu a terra i el ‘Face’ va caure, ferit de mort, darrere d’un petit mur. Duia una granada a la ma, però no la va fer servir perquè hi havia per allà uns nens que collien cargols. Tenia 27 anys. El ‘Quico’ Sabaté va ser abatut el 5 de gener de 1960 a Sant Celoni i Ramon Vila Capdevila ‘Caracremada’, l’últim maquis, ser abatut el 7 d’agost de 1963 a Castellnou de Bages.
Un laberint burocràtic
Des de l’any 2002, cada 30 d’agost, la Marxa del Maquis del Barcelonès organitza un acte en record de Facerias i la guerrilla anarquista al lloc on el van matar. L’any 2004, el Districte hi va col·locar una placa a terra en referència al guerriller, rodona com la tapa d’una claveguera. L’any 2011, la Taula Unitària Nou Barris per la República va demanar, a la llavors regidora de Nou Barris, Carmen Andrés, que es dignifiqués la placa, ja que, posada a terra, passa desapercebuda. Aleshores va començar un llarg laberint burocràtic durant el qual, el Districte i l’Ajuntament es van discutir per veure qui havia de finançar aquesta petita obra.
Amb la creació de la Regidoria de Memòria Democràtica, l’any 2019, el consistori va proposar instal·lar un faristol, tal com està fent a altres llocs de la ciutat. La proposta va semblar bé a les entitats i, el març de 2021, l’Ajuntament va comunicar que ja s’havia aprovat el pressupost per instal·lar-lo i va demanar el text que hi havia d’anar. La Taula per la República va consensuar el text amb la Marxa del Maquis del Barcelonès i amb Ploma Negra, grup anarquista de Prosperitat que col·labora en l’organització de l’acte en record de Facerias i la guerrilla anarquista. Tot estava enllestit i aprovat, només calia engegar la senzilla obra per instal·lar el faristol.
Però, el juliol de 2022, el responsable dels Serveis a les Persones i al Territori del Districte de Nou Barris, José Calero, va notificar a la Taula per la República que la comissió Nomenclàtor demanava canvis en el text del faristol d’en Facerías. Tant la Taula per la República, com la Marxa del Maquis i Ploma Negra es van mostrar indignades, van parlar de censura, van escriure una carta al regidor de Memòria Democràtica i van fer pública la seva queixa amb un article a la Directa.
Finalment, la pressió veïnal ha donat els seus fruits i el faristol ja està instal·lat. La inauguració es va fer el dissabte 15 d’abril al migdia i va contar amb les intervencions de Ricard de Vargas Golarons, historiador de la guerrilla anarquista; Pepe Molina, activista veïnal que era una dels nens que collien cargols i van presenciar l’assassinat d’en Facerias; i ‘Pepus’ Ferràndiz, de la Taula Unitària Nou Barris per la República; i amb les actuacions musicals del veterà Jaume Arnella, que va cantar la Balada d’en Facerias; i de Freehand, músic i fill de músics de Nou Barris, que va cantar diverses cançons revolucionàries.
Ara, per fi, ja podeu anar a veure el faristol; qualsevol dia de l’any; però, si hi aneu el 30 d’agost al vespre, també podreu assistir a l’acte en record de Facerias i la guerrilla anarquista antifranquista.
