Les piscines de Can Peguera

Aquest estiu ha saltat als mitjans de comunicació local un conflicte entre el veïnat de Can Peguera i l’Ajuntament de Barcelona, a través del seu braç executor, la Guàrdia Urbana.
Sembla que a l’Ajuntament li molesta l’ús que fa el barri de l’espai públic, concretament de les voreres dels carrers… I és que, quan arriben les calors, el veïnat té el costum de treure unes piscines d’aquestes efímeres i fràgils, les inflables. Les calors que any rere any són més feixugues e insuportables en aquesta ciutat i, més concretament, a Nou Barris, degut a l’amuntegament de vivendes i la manca d’espais verds, provoquen els sopors i malestars que ja venen sent habituals en un veïnat popular com Can Peguera.
Aquesta costum, a part de saníssima i refrescant, no hauria de ser vista per part del consistori com un trencament de les normes de convivència bàsiques; i tampoc representa un perill per a la seguretat. Estem en sequera, si, però, criticarem els litres d’aigua que poden fer servir aquestes veïnes per omplir les seves petitíssimes piscines i ens callarem amb la quantitat d’aigua que gasten els clubs de golf o els hotels de cinc estrelles de la ciutat?
Per si no us situeu, Can Peguera és l’únic supervivent de les promocions de “cases barates” que va fer construir el Patronat de la Vivenda del consistori a la dècada dels anys 30 del segle passat. Situat als peus del Turó de la Peira, és un barri de 617 casetes baixes unifamiliars, amb espais comuns entre mig, que li donen un encant particular. Si no el coneixeu, és recomanable que feu una passejada i gaudiu de la tranquilitat que l’envolta.
És un barri que es va construir per allotjar les migrants que van venir a treballar a la construcció de l’Exposició Universal de 1929 i que, en un primer moment, van viure en barraques.

Al llarg dels anys, aquestes vivendes han allotjat principalment famílies de classes populars, en les que els arrendaments a baix preu s’han anat heretant de generació en generació. Les que han anat quedant buides, son utilitzades per part de l’Ajuntament per donar allotjament a persones que es troben a la taula d’emergència.
És un barri que té un fort esperit associatiu, un fet que sembla molestar als que governen a la casa gran; i que, curiosament, mostren molt poques diferències amb la resta de partits que integren l’arc polític.
La Guàrdia Urbana diu que intervé arran d’una denúncia per part d’alguna veïna, però el fet és que el nou Ajuntament sortit de les eleccions del 28 de maig, comença a mostrar uns trets autoritaris que podrien fer pensar al veïnat de Can Peguera que el que realment molesta és un ús de l’espai públic que no dóna cap tipus de rendiment econòmic, ni a l’Ajuntament (que cobra les tases de l’Àrea Verda) ni a un bar, a través de l’ocupació de l’espai públic amb les seves terrasses.
I recordem que el preu de les piscines públiques no és precisament un preu que estigui a l’abast de tothom de la ciutat.
Cal recordar que, a més, Can Peguera és un dels barris de Barcelona que no té disponibilitat de refugis climàtics dins del mateix barri.
El sol calenta per a tothom, però ho fa més amb segons qui.