Can Masdeu planta cara amb ‘La terra per qui la regenera’
La Vall de Can Masdeu s’ha hagut d’enfrontar a diversos problemes en els darrers anys. D’una banda, la sequera extrema produïda pel canvi climàtic que, com a espai natural que és, l’afecta de ple en els seus bioritmes i en la seva biodiversitat. D’altra banda, tota una sèrie d’amenaces legals en forma d’expedients i multes, entre les quals destaca una multa imposada per l’Ajuntament de Barcelona amb motiu de la rampa d’accés per a persones amb diversitat funcional que van construir l’any 2019, fent servir tècniques de bioconstrucció.
Per plantar cara a aquestes amenaces, han engegat una campanya que han anomenat ‘La terra per qui la regenera’, que ha de durar tot el curs 2023-2024 i que tindrà el tret de sortida a les jornades que se celebraran els propers 11 i 12 de novembre.
La campanya és una aposta clara i decidida pel futur de la vall i l’expliquen amb un manifest i un mapa on detallen totes les seves demandes. Demandes que van en la línia de les necessitats i motivacions que sempre han guiat el projecte des dels seus inicis, és a dir, la transició ecosocial, que avui és més urgent que mai. Volen restaurar els ecosistemes i els agrosistemes per fer front a la crisi ecològica i volen defensar el legítim dret d’ús dels qui «custodien i mimen el territori», és a dir, els projectes que funcionen actualment a la Vall de Can Masdeu.
La campanya inclourà, entre altres coses, un formulari per a què entitats i persones s’adhereixin a la proposta de la vall, un micromecenatge, la publicació d’un argumentari i la filmació d’un documental.
La proposta de la vall
Com diuen al manifest: «la Vall de Can Masdeu és un punt de connexions», entre la ciutat i la muntanya, entre les persones i la natura, entre el passat i el futur. És un referent, en l’àmbit de tot el Mediterrani, en la cerca de solucions a la crisi climàtica. Els projectes que hi ha a la vall són comunitaris i autònoms, escapen a la lògica capitalista, estan interconnectats i fan innovació i recuperació de coneixements i pràctiques per viure en harmonia amb els límits biofísics del planeta. «La necessitat d’una transició ecosocial justa esdevé cada cop més urgent i evident» i elles hi contribueixen ruralitzant la ciutat.
Les seves demandes s’agrupen en sis punts: recuperar la Bassa Gran com un racó de biodiversitat i reserva d’aigua per afrontar la sequera; convertir l’abandonat Hospital de Sant Llàtzer en un centre internacional de justícia climàtica i una escola de moviments autogestionada; protegir la rampa d’accessibilitat per a persones amb diversitat funcional; cuidar el sòl agrícola, promoure la biodiversitat, reclamar el pas dels ramats i protegir el bosc dels incendis; mantenir el Camí de Sant Llàtzer com a pista forestal per a les veïnes, sense asfalt i amb la mínima il·luminació artificial pertinent per raons de seguretat; i protegir la integritat ecològica de Collserola i promoure-hi projectes agroecològics, com per exemple impulsar l’agroforesteria a la zona de la Font Baliarda.
Jornades 11 i 12 de novembre
El tret de sortida de la campanya ‘La terra per qui la regenera’ seran les jornades dels dies 11 i 12 de novembre, on hi haurà tallers, menjars, concerts i moltes més activitats aptes per a tots els públics. Aquí podeu veure tot el programa detallat.
Els col·loquis simultanis de dissabte a la tarda giraran entorn a dos eixos, l’aigua i la terra. A l’eix de l’aigua hi participaran el CREAF, Ecologistes en Acció, la campanya No en Raja i el projecte La Gota. S’explicarà la proposta de recuperar la Bassa Gran per fer front a la sequera i es parlarà de temes com municipalització, dessalinització, el negoci de l’aigua i contaminació amb purins i fertilitzants. A l’eix de la terra hi participaran Ruralitzem, l’Espai de Recursos Agroecològics i la Càtedra d’agroecologia de la Universitat de Vic. Es parlarà de la degradació dels terrenys agrícoles i de la necessitat de fer una Barcelona menys metropolitana i més agropolitana, per tal de regenerar la terra.
Els col·loquis de diumenge giraran entorn dels eixos sostre i transició. A l’eix de sostre hi participaran el Sindicat de Llogateres, la Xarxa de Masoveries i el Sindicat d’Habitatge de Nou Barris. Es parlarà de petjada ecològica del ciment, de regulació dels preus de l’habitatge, d’habitatge cooperatiu, de masoveria i d’okupació. Finalment, a l’eix de transició hi participaran Low-tech magazine, l’Assemblea per la Transició Ecosocial i l’Observatori del deute en la Globalització. Es parlarà dels canvis profunds que ja estan en marxa, de socialitzar els recursos essencials, de tecnologies accessibles, mercats socials, repartiment del treball i condonació del deute, coses que ja es practiquen a la Vall de Can Masdeu.
Segons expliquen les organitzadores, amb aquestes jornades volen parlar «del que realment sosté la vida», connectant les pràctiques que impulsen a la vall amb els reptes globals. Perquè les grans potències mundials es barallen pel que queda del pastís i la resta «ens ho mirem sobrepassades, narcotitzades i fragmentades». Perquè el discurs dominant es nega a acceptar les implicacions reals de la crisi ecològica, amb el missatge tòxic que la gestió privada i individual és més eficient que la gestió col·lectiva i el suport mutu. «Necessitem redirigir la conversa», diuen, «perquè la crisi ecosocial colpejarà cada cop amb més força als territoris mediterranis» i ja no és factible atrinxerar-se en hàbits de consum insostenibles. Negar el debat sobre un repartiment just del cost de la crisi ecosocial és, conclouen, «com trencar el termòmetre en comptes de preocupar-se per la temperatura».
Okupació, projectes i una primícia
Per qui encara no ho sàpiga, Can Masdeu es va okupar l’hivern del 2001 i pocs mesos després, el maig de 2002, va patir un intent de desallotjament. Amb una resistència no violenta de tres dies i el suport de molta gent de Nou Barris i de tot Barcelona van aconseguir resistir el desallotjament. Aleshores, la propietat, la fundació de l’Hospital de Sant Pau, va iniciar un procés civil. El 2005 va sortir la sentència que li reconeixia a la propietat el dret a recuperar l’edifici, però també reconeixia la legitimitat del projecte actual de les okupants i instava a les parts a arribar a un acord. Des d’aleshores, Can Masdeu segueix okupat, sota l’amenaça constant d’un possible desallotjament que, fins al moment, no s’ha tornat a intentar.
El projecte de la Vall de Can Masdeu, situat a la falda de Collserola, al barri de Canyelles, consta de cinc potes: el Punt d’Interacció de Collserola és el centre social autogestionat, on es fan tota mena d’activitats i s’ofereix a totes les entitats que ho sol·liciten; els Horts Comunitaris van sorgir la tardor de 2002 a partir d’un moviment de reapropiació veïnal de la terra sota; la Comunitat d’habitatge és la gent que hi viu, puntal de la gestió quotidiana de la finca i col·lectiu polític; Regenerades és un espai comunitari de producció i investigació que busca la fertilitat biològica ciclant nutrients a escala local; i la Casa dels Futurs és una campanya per crear un Centre de Justícia Climàtica i una Escola de Moviments a l’hospital abandonat de Sant Llàtzer.
Finalment, és un plaer per a Noubarris.info poder anunciar, en primícia, que actualment estan a punt de començar una sisena pota a la vall, un projecte d’Educació Ambiental. Des de Can Masdeu ens informen que en unes poques setmanes ja iniciaran aquest projecte que havia quedat aturat per la pandèmia. Estigueu atentes!
