Emergència climàtica i salut: això és més complex del que sembla!
Diuen que hem entrat a l’era de l’ebullició global i això, a Barcelona, es nota. Es nota perquè la regió mediterrània s’escalfa un 20% més ràpid que la mitjana global i no parem de batre rècords de temperatures elevades. Es nota, perquè a les ciutats s’intensifica l’efecte illa de calor. És a dir, a les ciutats fa més calor que a les zones rurals properes, principalment per tres factors: 1) perquè hi ha una alta concentració de materials que retenen la calor, com el formigó o l’asfalt; 2) perquè hi ha molt poca vegetació, i 3) perquè s’emet més calor d’origen humà, com el del tràfic o els aires condicionats.
Aquest augment de la temperatura i les onades de calor, cada cop més llargues i intenses que estem vivint, tenen un efecte directe sobre la nostra salut i el nostre benestar. Entre d’altres, fan que al cos li costi més regular la temperatura interna i això pot empitjorar malalties que ja tenim, provocar efectes específics, com els cops de calor, o, fins i tot, augmentar el risc de morir. Però el canvi climàtic no només vol dir més calor. També vol dir més sequera, més pluges torrencials, més incendis o l’augment del nivell del mar. Això, també afecta la nostra salut física i mental.
A part d’aquests efectes directes sobre la salut, el canvi climàtic també té altres conseqüències ambientals que afecten la nostra salut. Per exemple, provoca canvis en la biodiversitat i en la migració i el cicle vital de certes espècies. Això afavoreix, entre d’altres, que hi hagi més mosquits, cosa que augmenta el risc de malalties transmeses per mosquits, com el dengue o la febre del Zika. Una altra conseqüència important és la disminució de la quantitat i qualitat dels aliments i de l’aigua, que pot provocar malalties transmeses pels aliments i l’aigua de mala qualitat, però també problemes per satisfer les necessitats alimentàries i higièniques, amb els efectes que això té sobre la salut física i mental. El canvi climàtic també es relaciona amb l’empitjorament de la qualitat de l’aire que, com sabem des de fa temps, augmenta el risc de càncer de pulmó, d’asma o de malalties del cor, entre d’altres.
Però la relació entre el canvi climàtic i la salut encara és més complexa! De forma més directa o indirecta, el canvi climàtic afecta moltes esferes de la nostra vida quotidiana que també determinen com és la nostra salut. Per exemple, les condicions de vida i treball. Si vivim en un barri amb menys verd i un efecte illa de calor més intens o vivim en un habitatge sense aïllament tèrmic i/o sense aire condicionat o si patim pobresa energètica, ens serà més difícil protegir-nos de les altes temperatures. Tampoc patirem de la mateixa manera la calor, si treballem en una oficina amb aire condicionat o si ens dediquem a tasques més físiques i a l’aire lliure. I és que el canvi climàtic multiplica les desigualtats socials en salut.
És important tenir en compte que la vulnerabilitat als efectes del canvi climàtic ve determinada per la sensibilitat, però també pel grau d’exposició i la capacitat d’adaptació que tenen les persones. Per exemple, són més sensibles a alguns efectes del canvi climàtic les persones grans, les criatures més petites o les persones que tenen alguna malaltia o prenen certa medicació. El grau d’exposició i la capacitat d’adaptació, però, estan estretament relacionats amb les nostres condicions de vida i treball i, per tant, amb les desigualtats socials.
Així, combatre el canvi climàtic vol dir també plantar cara a la injustícia social, ja que els dos processos formen part d’un mateix problema. La nostra societat capitalista, racista, masclista i capacitista configura uns modes de vida que naturalitzen unes relacions de poder desiguals que permeten l’exclusió i dominació de la natura i de certs grups socials per al benefici social i material d’uns altres pocs. Per tant, les polítiques de mitigació i d’adaptació al canvi climàtic han d’incorporar aquesta mirada de justícia social. Així, no només es reduiran els efectes del canvi climàtic sobre la salut, sinó que també aportaran altres beneficis per a la salut de la població, corregint les desigualtats socials.
Laura Oliveras Puig és tècnica del Servei de Qualitat i Intervenció Ambiental de l’Agència de Salut Pública de Barcelona
