Creix la xarxa de mobilitat transformadora a Nou Barris

Barcelona és un referent en la promoció de la bicicleta, sobretot des dels anys de la pandèmia, quan es van ampliar substancialment els quilòmetres de carril bici. Analitzem quin és el context que ens envolta. Comencem amb un mapeig d’altres ciutats en relació al desenvolupament de la mobilitat. Si comparem Barcelona amb altres grans ciutats de la península ibèrica, veurem que és de les més pedalables i segures. Malgrat tot, la bicicleta a Barcelona no arriba al 3%, uns 220.000 desplaçaments diaris del total de desplaçaments interns que es fan diàriament, un percentatge molt allunyat del 8% de mitjana de la Unió Europea, o del 7% que representa en la mobilitat diària de Viena o del 13% de Berlín. Les comparacions són odioses, ho sabem, però ens hauríem de comparar amb altres ciutats europees amb les quals s’acostuma a comparar Barcelona en termes de qualitat de vida. A la vegada, existeix una tendència esperançadora a tot l’estat, i és que les persones que utilitzen cada dia o setmanalment la bicicleta ha augmentat un 40% de 2019 a 2022, passant de 8,1 a 11 milions de persones. Mirem ara que ha succeït a nivell del desplegament pedalable a la nostra ciutat.

Si analitzem el desplegament de la infraestructura per a bicicletes als districtes, trobem que és molt desigual i Nou Barris és un dels més oblidats. Es pot afirmar que el centre de Barcelona és la zona amb més afluència de bicicletes i es tracta de la zona amb una xarxa més bona i segura. En canvi, la xarxa comença a “desaparèixer i fragmentar-se” als barris més perifèrics, com el nostre, i a dia d’avui encara no s’han connectat vies segures i eficients per desplaçar-se entre districtes, com és la ronda de Dalt o la Meridiana. En aquestes zones s’observen, segons l’estudi, carrils bici “discontinus, encreuaments insegurs i trams desconnectats”. Malgrat que l’ús de la bicicleta és menor en aquestes zones, cal recordar que alguns dels barris destí són a la perifèria. I clar, si no trobem una xarxa continua i segura fa que la motivació per agafar la bicicleta caigui exponencialment. I així, ens trobem a Nou Barris amb carrils bici que apareixen i desapareixen, que comparteixen espai amb vianants, fins a arribar al punt que existeixen punts negres, com cruïlles que provoquen accidents greus, com és el cas de la cruïlla de Rio de Janeiro amb Passeig Valldaura, que ja hi ha hagut uns quants accidents i no s’hi intervé. No ajuda tampoc que carrils bici planificats i legitimats per un procés participatiu, com el de Fabra i Puig, a dia d’avui no s’hagin materialitzat per la falta de voluntat política.

Iniciatives per a la mobilitat transformadora

Encara que les infraestructures són clarament deficients i hi ha un greuge comparatiu en relació a altres espais de la ciutat, a Nou Barris està creixent una xarxa d’iniciatives al voltant de la mobilitat transformadora que vol donar la volta a aquesta situació. Es tracta de projectes humils i valents que volen transformar la mobilitat i urbanisme dels barris, centrant-los més en vianants i modes de transport sostenibles. Fem ara una breu enumeració d’aquests projectes, com és el cas del ‘Ke taller’ de Cruïlla, a Ciutat Meridiana (carrer Pedraforca 2), amb formacions de bicicletes, rutes guiades i un taller d’autoreparació obert i lliure els dimarts a la tarda de 17h a 20h. Ja fa anys que treballen com un projecte d’inserció laboral i posant recursos al territori. Destaquem també el ‘Servei a Domicili’, de la Perifèrica 9B, es tracta d’una aposta d’ecologística i última milla, que es troba al Mercat de Montserrat de Roquetes i que porta cistelles de clientes del mercat, paqueteria i altres serveis a tot Nou Barris.

Ara bé, també trobem nous espais sorgits durant aquest any, com el ‘Casal de Bicis’. Es tracta d’una iniciativa impulsada pel Casal de Barri de Prosperitat que proposa un taller d’autoreparació que es fa cada tercer divendres de mes de 17h a 19:30 h. A més, és un espai per promoure l’ús de la bicicleta, també com a estil de vida. El divendres 1 de desembre es va fer una versió exclusiva del ‘Casal de bicis’ a la Biblioteca Rafa Juncadella, com un homenatge alprojecte ‘Biciosxs’, que va començar fa molts anys en un solar de Joaquim Costa amb Via Favència i avui dia continua al barri de Vallcarca.

També compten amb el programa de Comunalitat Urbana de 9 Barris (CU9B), amb l’objectiu de deixar espais autònoms de suport mutu i formes d’economia solidària i que posa en el centre la mobilitat i distribució sostenible en el territori, així com donar suport a totes aquestes iniciatives. Així, conjuntament amb Cruïlla i el Casal de Barri de Prosperitat, es va portarla ‘Massa crítica’de maig de 2023 pels carrers de Nou Barris fins a l’Ateneu Popular 9 Barris. També ha fet de pont entre Cruïlla i el Centre Obert de la Fundació Pare Manel, propiciant així sortides amb bicicleta i educació vial amb les joves, guiats per educadores del ‘Ke taller’. També ha facilitat una cessió de bicis al Casal de Joves de les Basses, en el que l’equipament de joves es compromet a mantenir les bicicletes en bon estat per cedir-les a les usuàries de l’equipament per a les seves necessitats de mobilitat. Així mateix, s’està engegant el projecte de compartir vehicles elèctrics, com e-bikes, cicles de càrrega o una furgoneta elèctrica, de les entitats del territori. Més endavant, es presentarà un mapeig per fer incidència de la situació i millores possibles en la mobilitat sostenible en què estan participant espais comunitaris i es vol publicar en un open maps.

Finalment, destaquem la col·laboració entre la CU9B i la biblioteca Les Roquetes Rafa Juncadella sobre viatjar en bicicleta i llibres. S’ha compartit el projecte de Cyclocat.cat, una cartografia accessible per compartir tracs de rutes per Catalunya. Més endavant, en aquest espai de cicloturisme s’estan planificant xerrades de viatges en bicicleta, pel·lícules i documentals amb aquesta temàtica.

* David Hernández és tècnic de la CU9B, activista i veí de Nou Barris

+INFO: oficina@comunalitat9b.cat