Estalviar! Per què?

Publiquem aquest article conjuntament amb el número 56 de la revista A les barriades! del Casal de Barri de Prosperitat. És una entrevista comparada sobre l’estalvi, feta a tres persones de diferents edats, el José (73 anys), el Lucas (44 anys) i la Núria (21 anys). Al final de l’article trobareu un enllaç a un formulari on podreu deixar la vostra opinió sobre el tema tractat.

Us manifesto una preocupació que tinc per aquest tema que tractem avui a la revista. Vivim immersos en un estil de vida consumista, capitalista, i, si no en som conscients, entrem en una dinàmica que només fa que arrossegar-nos a més consum i res més.

Direu que avui és impossible, tal com ho tenim establert -sous, preus, lloguers, …-, perquè arribem a final de mes gairebé sense diners. Vivim al dia (o, més aviat, malvivim al dia!). Però jo recordo que els nostres pares, en plena postguerra i en situacions que podríem equiparar a les d’ara en molts aspectes, ens van inculcar un valor que ells eren els primers en complir: l’estalvi. Qui no recorda les famoses lletres per poder tenir a casa una ràdio, una nevera, uns mobles, …! Quantes decepcions vam tenir, d’infants, per no tenir uns regals que esperàvem amb candeletes, quantes vegades només vam poder gaudir d’extres mirant-los, sense tenir-los (llaminadures, joguines, vestits, …).

És aquest valor de l’estalvi, entès com a administració, el que trobo a faltar avui dia entre gran part de la gent que m’envolta, especialment del jovent, massa acostumat a créixer entre cotons. La intenció d’aquesta entrevista d’avui pretén conèixer, a través de tres persones del nostre barri, de diferents edats, com s’ha viscut, es viu i/o es planteja viure aquest valor de l’estalvi en aquesta societat nostra on vivim.

• Què entens per estalviar i com valores l’estalvi?

José. Para mi, ahorrar es no gastar mucho, controlarme, para poder cubrirlo y tener para los gastos. Valoro muchísimo el ahorro, pero no puedo ahorrar con el sueldo que tengo, es mínimo.

Si he podido ahorrar a lo largo de mi vida laboral ha sido porque he trabajado más horas de la cuenta, el doble y más, y los sábados y domingos hasta la una del mediodía.

Lucas. Estalvi, per a mi, és tenir a la butxaca, no per a una urgència, necessàriament, sinó per imprevistos.

Nosaltres hem crescut, a casa, amb l’educació que, estalviant, estalviant, es pot anar tirant endavant el que et proposis. Per al negoci que tinc, precisament, vaig començar amb estalvis que tenia dels meus primers anys laborals a diverses empreses, capitalitzant l’atur d’aquell moment i, naturalment, demanant crèdits. També, va ajudar el fet que jo encara vivia amb els meus pares.

El valor que li veig és pel resultat que se’n deriva com, per exemple, poder fer el que et proposes.

Núria. Jo entenc per estalvi que, dels diners que tu guanyes amb el teu esforç, pots guardar-te’n una part per temes de futur.

Encara que visc amb els meus pares, penso que, una vegada m’independitzi, em costarà encara més poder estalviar. Com a jove que sóc, ho valoro com a important, però que costa i que no estalvio tot el que m’agradaria estalviar. Amb el que guanyo treballant com a vetlladora i en un menjador escolar, si vull mantenir una vida social activa, com la que jo tinc, ja que has de pagar per tot, costa més poder estalviar. Els sous precaris i els treballs de merda no et permeten fer gaire estalvi de res. Has de viure al dia i poca cosa més.

A mida que vaig creixent, sobretot en la vida laboral, veus la importància i valores més aquest tema de l’estalvi.

• La societat on vivim, afavoreix l’estalvi o el dificulta? Pots donar alguns exemples

J. El sueldo debería estar arreglado con el nivel de vida. El ahorro es para dos: para el capitalista y para el que tiene un buen sueldo. La clase trabajadora no puede ahorrar: primero, porque no nos llega, y, segundo, porque tenemos una manzana que mordemos la mitad para dejar la otra mitad para mañana. En la sociedad en que vivimos es imposible el ahorro por los sueldos que hay.

La juventud de ahora tiene otros medios que no tuvimos nosotros: máquinas, móviles, … No tuvimos la oportunidad de poder formarnos para poder avanzar. Como he dicho, pasaba más horas en el tajo que nada y poco tiempo quedaba para nada más que descansar un poco y volver al trabajo.

L. En el meu cas, diria que no m’afecta massa. És cert que, al principi del negoci, vaig anar més apurat i calia filar més prim amb el tema diners, però, per la meva manera de ser -ja he parlat abans de l’educació rebuda a casa sobre l’estalvi-, poc a poc vaig anar normalitzant tot el tema. Això, sí, posant els cinc sentits en el que anava fent. Fins havia fet feines esporàdiques de dissabte i diumenge, però per estalviar per a projectes futurs.

En el meu negoci, l’important no són les vendes, sinó les reparacions. Els marges de beneficis en les vendes són ínfims. I m’agrada poder aconsellar bé i fer la feina ben feta i a preus ajustats.

Quan érem nens, a casa nostra no vam tenir una setmanada, però, si necessitàvem alguna cosa, ens facilitaven els diners.

N. La societat on vivim sí que dificulta i molt, perquè, tot i que la vida està molt cara, no hi ha res que estimuli l’estalvi. Vida social, lleure, mobilitat, activitats del barri, … Tot acaba amb el mateix: has de gastar. I ja he parlat abans dels treballs i dels sous d’avui dia, tan incompatibles amb el nivell de vida en què ens toca viure.

Els meus pares sí que sempre han estalviat i m’han recordat que cal estalviar. És cert, penso, que ells, en la seva època, no tenien tanta llibertat per gastar ni tantes oportunitats i que la vida, llavors, era més barata que la d’ara. Tinc sort, encara, que els meus pares, quan ho necessito, m’ajuden econòmicament. Això ho agraeixo molt. I més si, com recordo, quan encara nena, em passaven una petita setmanada que moltes vegades no em mereixia. Considero que no em toca que, ara, els meus pares m’estiguin pagant les meves coses, perquè ja estic treballant.

Li dono molta importància, com ja he dit, a la meva vida social i, tot i que la meva economia és la que és, intento compaginar-m’ho i estalvio una mica. Si el meu sou fos més alt, segurament estalviaria una mica més, també.

• Quina relació tens amb els diners? Els controles o et controlen?

J. El día a día mío era trabajar y trabajar, por las consecuencias que tenía en casa. A base de horas, tenía un sueldo con el que podía cubrir los gastos. Si podía ir a tomarme un quinto o un chato de vino, cuidaba de no hacerlo de forma habitual, sino de vez en cuando.

En parte, por lo que acabo de decir, considero que los dineros me controlaban ellos, porque los tenía siempre presentes en mi pensamiento para poder cubrir mis gastos. Pero, también, en parte los controlaba yo, por la misma razón.

Me fijo muchas veces en lo que mucha gente se gasta en las tragaperras, en loterías, en bebida, … La clase trabajadora es la que más gastamos en vicio y en beber.

L. Amb el primer sou que vaig cobrar, vaig estalviar una part i, amb l’altra, faig fer un viatge amb amics a Mallorca.

Considero que sempre he controlat els meus diners, els he sabut administrar. He conegut companys que, sobretot en l’etapa més jove, tenien problemes econòmics per no saber-se administrar. Però, ara, a l’edat actual, la majoria han sabut organitzar-se i ser més responsables amb els seus diners. És cert que, algun, però, continua amb problemes en aquest tema.

He tingut la sort que, fins al 35 anys, quan vaig independitzar-me dels meus pares, he pogut comptar amb el coixí que suposava el fet de conviure amb ells. Van ser, precisament, els anys d’inici del meu negoci.

N. Ara puc dir que controlo una mica més els diners. Sempre he tingut una batalla bastant constant de dir Òndia, no arribo a finals de mes! Quan cobres el primer sou penses Sóc rica!! Però no és així: els diners tenen un límit i s’acaben. Si tens un pla de futur has de pensar que aquests diners te’ls hauràs d’anar estalviant per poder tenir un futur; perquè, viure al dia a dia, no és rendible.

És a mida que vas creixent que t’adones de la importància d’estalviar. Quan comences a treballar i, per tant, a cobrar un sou, d’entrada gastes per impulsos, segons el que vols en aquell moment. Però, més endavant, te n’adones que cal establir prioritats i és quan, dintre de les teves possibilitats, comences a fer racons per poder atendre aquestes prioritats. Si, al principi, hauria optat, per exemple, per un viatge amb una colla d’amics, ara prioritzaria més la possibilitat de poder entrar en un pis compartit.

Sí que agafaria més feines, si pogués, però sempre respectant poder tenir moments per a mi. Deixaria de guanyar diners per poder tenir moments, temps, per a mi (descans, relacions, lleure, …).

Sí que puc dir que ara tinc més consciència i que controlo més els diners del que els controlava abans. Abans, totalment, em controlaven a mi els diners.

• Comentari final: què en penses de la introducció d’aquesta entrevista i, de pas, dona’ns la teva opinió sobre el tema d’avui: consumisme/capitalisme.

J. En los años sesenta, setenta, no había tanto consumismo como hoy en día tenemos. Hoy tenemos estas grandes superficies que nos han arrebatado las tiendas del barrio. Estas nos atendían con unos precios bastante asequibles para el consumidor. Y, si no podías pagar todo al contado, te lo ponían a cuenta, a dita, y lo ibas pagando poco a poco. Entonces, también, el nivel de vida era más barato. Los precios también eran más baratos. Con el cambio de moneda -pasar al euro-, la clase trabajadora hemos perdido mucho.

Hay una gran discriminación en el género humano: el que tiene, no se acuerda del que no tiene. Y, ahora, con los móviles, se desconecta de lo que nos rodea y pasamos de todo: gente mayor, por ejemplo, en el metro o autobús, de pie, con alguien más joven sentado, concentrado en su móvil.

Sobre la juventud, debo decir que hay un 75% que es maravillosa, para mi; los alabo en todos los sentidos, pero veo que desaprovechan y no valoran lo que tienen.

Sería mejor vida si no hubiese guerra y, así, podríamos dedicarnos al bienestar de todos.

L. Penso que els joves d’avui són més conscients del món on viuen. Recordo que, durant uns anys, es parlava del joves NiNis i ara diuen que augmenten els SiSi: Sí treballen i Sí estudien. Pot ser perquè molts pares ja no poden atendre les despeses dels fills, per haver perdut poder adquisitiu.

Crec que la Formació Professional està molt bé, perquè t’orienta més cap a les sortides laborals més properes. Jo mateix tinc alumnes en pràctiques i crec que és un aprenentatge molt real i pràctic. És cert que no a tot arreu les pràctiques es realitzen en condicions correctes i llavors esdevenen més una pèrdua de temps i de desmotivació. Comencen a faltar professionals qualificats de feines normals: fusters, sabaters, … S’estan oblidant feines més analògiques, pràctiques, per altres potser massa teòriques.

Crec que no em deixo endur pel consumisme. Observo els anuncis, però no en faig cas. La majoria de companys meus veig que actuen com jo: no som gent de marques!

N. Consumisme/capitalisme va lligat. És el que, ara, des de dalt, ens obliguen a fer: consumir seguint estereotips concrets. Utilitzen mitjans diversos: xarxes socials, anuncis, mitjans de comunicació, publicitat, … Les xarxes socials, als joves, en general, ens tenen controlats, més que no nosaltres les controlem a elles.

Aquest fenomen d’influencers em fa molt pal. El pensament, el que fan, no m’agrada. Penso que molts d’aquests influencers tenen aquest estil de vida i estan fent que molta gent vulgui tenir aquest estil de vida i no s’ho pot permetre. En el fons, penso que la gent vol una vida millor, més plàcida i agraïda, … com una vida de no fer res, de no haver de treballar ni suar. He vist nens de primària que tenen alguns influencers com idealitzats! Parlant dels mòbils, precisament, penso que és molt fort i molt trist que un nen petit tingui tanta idea d’un arma que és tan perillosa. S’estan perdent moltes coses que haurien de gaudir, a la seva edat, que no gaudeixen.

Sí, quan era adolescent, jo anava força a llocs com La Maquinista, però em frustrava molt perquè no em podia comprar res del que m’agradava d’allà. Els centres comercials són espais que atreuen molta gent jove però que, al final, també, són un perill, perquè t’obsessiones i mai estàs conformat amb el que tens i sempre vols més i més.

Si el tema tractat et sembla interessant, agrairíem la teva aportació sobre el que acabes de llegir. Pots participar entrant a aquest enllaç que t’introduirà en el web on podràs, tu també, respondre, de manera més simplificada, aquest mateix qüestionari. En el proper número, informarem i comentarem sobre la vostra participació. Gràcies anticipades per la teva participació!!