50 anys de l’assassinat de Salvador Puig Antich
Les jornades en record del militant anarquista agarrotat per la dictadura franquista el 1974 passaran per Nou Barris el 2 de març. És precisament a Nou Barris on trobem els orígens del Movimiento Ibérico de Liberación (MIL), el grup d’agitació armada on va participar Puig Antich.
El proper 2 de març es compliran 50 anys de l’assassinat de Salvador Puig Antich, militant llibertari del MIL (Moviment Ibèric d’Alliberament). Per recordar la seva lluita i la seva figura es faran unes jornades repletes d’actes, que començaran el divendres 1 de març a Sant Andreu de Palomar i passaran per Nou Barris el dissabte 2, amb un gran concert a l’Ateneu Popular 9 Barris.
El Moviment Ibèric d’Alliberament, MIL per les seves sigles en castellà, va ser un grup d’agitació armada i d’orientació anarquista actiu a Catalunya durant els anys setanta. Salvador Puig Antich va ser detingut el 25 de setembre de 1973 i va ser executat el 2 de març de 1974 a la presó Model amb el garrot vil, essent l’última persona executada per la dictadura franquista amb aquest mètode medieval.
Orígens del MIL a Nou Barris
No és casualitat que les jornades passin per Nou Barris, ja que és a Nou Barris on es va originar la història del MIL. El desembre de 1970 les treballadores de l’empresa de components per l’automòbil Harry Walker, situada al passeig Valldaura, al barri de Prosperitat, van iniciar una vaga que esdevindria la vaga més important del moviment de l’autonomia obrera. Aquesta vaga va prendre ràpidament una gran força i una gran importància, rebent un fort suport dels moviments veïnals i estudiantils de la ciutat, marcant un camí independent del sindicalisme controlat pels partits polítics i posant contra les cordes a la dictadura franquista, iniciant, de fet, el període de la seva agonia final.
Durant la vaga de la Harry Walker, alguns sectors dels Cercles de Formació de Quadres, organització vinculada a les Comissions Obreres, van constituir un nou col·lectiu marxista revolucionari, els Grups Obrers Autònoms (GOA). Aquest col·lectiu comptava amb un Equip Exterior, un Equip Obrer i un Equip Teòric. A l’Equip Obrer hi havia, entre altres, en Manuel Murcia, veí de la Guineueta i un dels principals líders obrers de la vaga de la Harry Walker. A l’Equip Teòric hi havia, entre altres, en Santi Soler, fundador del MIL. L’Equip Exterior estava format per joves estudiants.
Els GOA aviat es van allunyar del leninisme per esdevenir un grup consellista de to llibertari. El 1971 l’Equip Teòric i l’Equip Exterior es van separar dels GOA i van constituir el MIL.
Accions armades i propaganda revolucionària
El MIL es va autoanomenar com Grups Autònoms de Combat (GAC) i va orientar la seva tasca cap a la propaganda i l’agitació armada «en suport de les lluites del moviment obrer més radical». El MIL-GAC es va situar en l’àmbit ideològic del consellisme i el situacionisme, es va definir com una organització comunista revolucionària que aspirava al comunisme llibertari i va declarar les seves simpaties per l’acció directa i la guerrilla anarquista, representada per Quico Sabaté, a qui van homenatjar en la seva primera acció.
El MIL-GAC va refusar qualsevol activitat política o sindical i es va centrar a perpetrar atracaments a sucursals bancàries per finançar lluites obreres i a publicar textos revolucionaris a través de la seva editorial Ediciones Mayo 37. Mai van cometre atemptats contra les forces de seguretat ni tampoc van posar bombes. A més de Puig Antich i moltes dones que van quedar en l’anonimat, també hi van participar, entre altres, Santi Soler Amigó, els germans Solé Sugrañes, Xavier Garriga, Josep Lluís Pons Llobet i Ricard de Vargas Golarons. Al sud de França comptaven amb grups de joves llibertàries que els hi donaven suport, entre les quals hi havia Jean-Marc Rouillan i Jean Claude Torres. L’agost de 1973 el grup es va dissoldre com a organització politicomilitar i al setembre van ser detinguts Salvador Puig Antich, Oriol Solé Sugrañes i Josep Lluís Pons Llobet.
Altres membres van fugir a França, on el 1974, van fundar els Grups d’Acció Revolucionària Internacionalista (GARI), declarant-se successores del MIL. El 1976, les membres franceses que quedaven actives es van integrar a un nou grup d’agitació armada anomenat Action Directe i les que quedaven a l’Estat espanyol es van integrar als GRAPO (Grupos de Resistencia Antifascista Primero de Octubre).
L’abril de 1976 Oriol Solé Sugrañes va ser assassinat per la Guardia Civil a les muntanyes de Navarra, quan intentava arribar a França després d’haver participat en la famosa fuga de la presó de Segovia, junt amb un nombrós grup de presos d’ETA i altres organitzacions antifranquistes. Josep Lluís Pons Llobet va ser condemnat a 60 anys de presó i va ser alliberat per la Llei d’Amnistia de 1977.
Detenció i execució de Puig Antich
Salvador Puig Antich va ser detingut el 25 de setembre de 1973 en una trampa que li va preparar la policia al bar Funicular, a la cantonada dels carrers Girona i Consell de Cent, a Barcelona. El van retenir a dintre del portal que hi ha al costat del bar i allà hi va haver un tiroteig en el qual ell va quedar ferit i un policia va morir. Encara hi ha una bala encastada a les escales d’aquest portal. Seguidament, el van tancar a la Model i després el van jutjar i el van condemnar a mort. Aquesta condemna va produir una onada de protestes i indignació que va recórrer tot el món. En una Europa que ja creia haver deixat enrere la fosca època del feixisme, encara hi havia un règim dictatorial que continuava perseguint l’oposició política i aplicant sentències més pròpies de l’època medieval, com és la mort per garrot vil. Un dels carcellers que va acompanyar a Puig Antich en els seus darrers moments li va demanar si volia que digués alguna cosa als seus amics i familiars, la seva resposta va ser: «Digue’ls que continuïn lluitant».
Finalment, el 2 de març de 1974, a les 9:20h, a la sala de paqueteria de la presó Model, es va complir la sentència i el jove Puig Antich, de 25 anys, va ser agarrotat pel botxí Antonio López Sierra. Deu minuts més tard, a la presó de Tarragona, va ser agarrotat el pres comú polonès Heinz Chez, només com a cruel intent de la dictadura de desviar l’atenció del cas Puig Antich. Són les dues últimes persones executades per garrot vil a l’Estat espanyol. Anys més tard, el periodista Raúl Riebenbauer va descobrir que ni era polonès ni es deia Heinz Chez, sinó que es deia Georg Michael Welzel i era un fugitiu de la República Democràtica Alemanya.
Funeral i misses
L’endemà, dia 3, es va celebrar el funeral de Puig Antich al cementiri de Montjuïc. Hi van acudir milers de persones i la policia va fer un ampli dispositiu per impedir-ne l’entrada, amb dures càrregues policials.
En els dies posteriors es van fer misses per part de capellans progressistes a diverses esglésies de Catalunya. Una d’aquestes misses es va fer a la parròquia de Sant Andreu de Palomar el dia 8 de març, amb l’assistència de 3.000 persones i amb durs al·legats per part dels capellans contra la dictadura franquista i per la unitat de la lluita obrera internacional. La policia, per descomptat, també hi va fer acte de presència.
Jornades amb col·lectius actuals i companyes de lluita
Per recordar Puig Antich i la lluita del MIL, en el cinquanta aniversari del seu assassinat, els moviments socials llibertaris de Catalunya, conjuntament amb antigues companyes de lluita d’en Salvador, han organitzat unes jornades els dies 1, 2 i 3 de març. També hi ha unes altres jornades, organitzades pel capitalisme mediàtic a cop de talonari, però les que enllacen amb la lluita de Puig Antich i són organitzades per les seves pròpies companyes amb el focus posat en les lluites actuals són aquestes:
Divendres 1 de març, a l’Ateneu l’Harmonia, a Sant Andreu de Palomar hi haurà parlaments i actuació de cantautores de llavors, com Jaume Arnella i Joan Isaac, i d’ara, com Les Carpantes, i també vinguts d’arreu, com Vicente Palao i Aníbal Menchaca.
Dissabte 2, al matí, també a l’Harmonia, hi haurà una xerrada sobre les lluites dels anys setanta, amb militants de l’època com Ricard de Vargas o Jean-Marc Rouillan. A la tarda, al Centre Social Okupat La Cinètika, també a Sant Andreu, hi haurà projeccions, una exposició i un debat sobre les lluites actuals.
A la nit, a l’Ateneu Popular 9 Barris hi haurà un concert gratuït amb el grup de Prosperitat, Freedom fighters, i amb Kumbia Kaos, Ratpenades i Insershow.
Finalment, el diumenge 3, al matí, hi haurà l’acte que es fa cada any al cementiri de Montjuïc, on està enterrat Salvador Puig Antich, i a la tarda s’inaugurarà un mural que s’està fent a Vallcarca.
