Crònica de la vaga transfeminista a Nou Barris
Les dones i les dissidències de gènere de Nou Barris van omplir els carrers de reivindicacions per unes vides dignes
‘El barri no està en venda, el barri es defensa’. Aquesta era una de les consignes principals que mobilitzava a les veïnes de Nou Barris de cara a organitzar-se el 8 de març, Dia Internacional de les Dones i dissidències de gènere treballadores.
El Comitè de Vaga del 8M és un espai per als col·lectius, entitats, organitzacions i veïnes de Nou Barris on es busca consolidar xarxes de suport mutu per a combatre i denunciar la violència patriarcal, capitalista i colonial del sistema.
Des del gener, es van dur a terme assemblees setmanals per a analitzar, debatre i concretar les reivindicacions principals i necessitats que es volien assenyalar el 8 de març. Van ser aquestes idees les que van marcar els recorreguts de la cercavila del matí i de la manifestació de la tarda. L’objectiu principal era clar: assenyalar els fronts d’opressió i explotació que rebutgen les dones i dissidències de gènere del barri.
Les principals denúncies van anar vinculades a llocs concrets dels barris, on es van fer diferents accions.
Una de les primeres parades va ser al CAP Turó de la Peira. Les retallades en sanitat i educació travessen sempre a la perifèria. S’estan desplaçant les atencions i centralitzant els pressupostos. Alguns exemples són la reducció de l’atenció de Pediatria del CAP Turó de la Peira o Ginecologia del CAP de Roquetes. Es va fer una parada amb les treballadores del CAP del Turó. Una vegada més, l’atenció a les dones i la infància són les més afectades.
La cercavila del matí va aturar-se davant l’Oficina d’Habitatge del Districte de Nou Barris. En aquesta parada les veïnes del Sindicat d’Habitatge de Nou Barris van llegir un manifest i la Daniela va parlar de la seva situació. Una situació de desprotecció total on les traves burocràtiques de l’administració fan que no tingui cap solució residencial i s’estigui veient amenaçada per Desokupa. Mentrestant, l’Ajuntament no la inscriu en la mesa d’emergència per aconseguir un habitatge digne. És una més de totes les situacions similars que passen al districte, i per les quals els col·lectius del barri donen resposta per a defensar i continuar lluitant per un habitatge digne. Cada vegada hi ha un empobriment i precarització més accentuada i feminitzada. Nou Barris és una de les zones de la ciutat de Barcelona que està catalogada com de les més pobres, per la qual cosa els augments dels preus han impactat notablement en la vida de les veïnes. A més, se suma l’especulació de l’habitatge, amb lloguers abusius i amb desnonaments cada setmana que desplacen a les famílies i veïnes lluny de les seves xarxes de suport. També cal recordar que parlem del districte on més ha pujat el lloguer de tota Barcelona, un 19,9% respecte a l’any passat. Per denunciar la gentrificació dels barris, també es va fer una parada durant la manifestació de la tarda a l’Hostelle, un hostal ”només per a dones” on cap de les veïnes desnonades del barri podria permetre’s una nit. El Sindicat d’Habitatge va llegir un altre manifest sobre el pinkwashing i en rebuig a l’emblanquiment en nom del feminisme, que utilitza propostes que semblen feministes per a fer negoci i per als turistes. Les assistents a la manifestació van cridar: “Això no és feminisme, és capitalisme!” i “Foc al Patriarcat, foc al Capitalisme i foc al Colonialisme”.
En aquesta línia de denúncia a l’administració també es va aturar a Serveis Socials de Guineueta-Verdum-Prosperitat. L’Estat imposa un model per a viure que és insostenible. Institucions com Serveis Socials tenen un model que està basat en el classisme, el racisme, el paternalisme i el masclisme, on moltes dones es veuen afectades pels seus tractes i degradacions. És per això que a través d’una perfomance que reproduïa el que es viu dins les parets de les oficines, es va denunciar la violència que viuen moltes veïnes i es va reivindicar el suport mutu i l’autodefensa popular per no consentir que l’Estat desvalori les persones que van a Serveis Socials per la mateixa misèria que el mateix Estat genera. Les veïnes que van a Serveis Socials no haurien de sentir que pidolen i reben caritat, es tracta d’un dret i és justícia social. Les males pràctiques a Serveis Socials deixen a moltes veïnes totalment desprotegides i fan que, a més de les situacions de violència conseqüència del sistema, hagin de patir una revictimització quan se les fiscalitza, jutja, persegueix i controla. Per això, es va convidar a un grup que s’organitza per a confrontar les violències de DGAIA a explicar com aquesta institució castiga les mares migrants i pobres a través del control de la infància. Els seus protocols i maneres d’actuar estan fetes per a treure a les criatures del seu entorn i donar-les a famílies enriquides, enfortint la narrativa dels salvadors blancs i qüestionant els models familiars diversos.
També es va passar pel Mercat de la Guineueta per denunciar l’augment del cost de la vida i de les necessitats bàsiques. Els preus dels aliments són inassolibles i inaccessibles. Les treballadores del Mercat no podien abandonar la seva jornada laboral encara que hi hagués vaga convocada, però van fer unes bosses pel 8M i van donar espai al Comitè de Vaga per llegir el manifest. A la sortida del mercat, es va fer un mural en suport a la lluita de les temporeres de Huelva, que estan afrontant greus abusos físics i sexuals i d’explotació als camps de maduixes. La majoria d’elles són del Marroc i es troben en una situació que cal denunciar com esclavitud moderna. Es va fer èmfasi en el fet que la lluita per la pagesia sí o sí ha de parlar de les treballadores del camp perquè la terra és per qui la treballa. Es va llegir el manifest i es va animar a les veïnes a continuar el recorregut. Es va fer una parada al Domino’s Pizza de Via Júlia, una empresa que dona suport a Israel, així com ho fan Carrefour, McDonals, KFC, etc. Es va demandar el boicot a Israel i fer èmfasi en la vaga de consum amb tots els negocis que sustentin el genocidi del poble palestí. Una veïna i companya de la ràdio La Isidreta va exposar també com la maquinària de la guerra colonialista mata, explota i s’enriqueix també amb l’espoli a Amèrica Llatina i Àfrica. Va denunciar el genocidi silenciat del Congo i va demanar la solidaritat amb la vaga de les treballadores tèxtils de Bangladesh, que exigeix salaris justos.
Així mateix, durant totes les mobilitzacions a Nou Barris es van denunciar les últimes polítiques públiques que criminalitzen les comunitats i moviments veïnals. La imposició del Pla Endreça de l’Ajuntament, que ha augmentat la quantitat de cossos policials i la vigilància al veïnat, no busca millorar els barris ni les condicions de vida, sinó criminalitzar l’ús de l’espai públic per part de les veïnes i les entitats amb més control i repressió.
A més de la violència policial, el barri també s’ha d’enfrontar als discursos i pràctiques de l’extrema dreta, que ha augmentat en el nostre panorama polític i internacional i també als nostres carrers. En aquest sentit, també es va parar a la CNT de Verdum, perquè tot i ser un sindicat laboral combatiu, el passat estiu va organitzar una xerrada que atemptava contra els drets de les infàncies trans, tenint uns discursos més propis de l’extrema dreta que del que hauria de ser un sindicat que lluita per la llibertat.
Durant tota la jornada es van rebutjar els discursos d’odi trànsfobs, LGBTIfòbics, islamòfobs, putòfobs, antigitanos, masclistes, capacitistes i antifeministes. Es tracten d’armes de les quals l’Estat es beneficia per a generar violència contra les persones, arribant a tenir a Desokupa en els nostres barris violentant i intimidant a veïnes per a expulsar-les de les seves llars.
Va ser una jornada de lluita que també va tenir espai pel lleure i per recobrar energies entre les participants. Es va fer un dinar popular al Casal de Barri de Prosperitat entre la cercavila del matí (que era no-mixte) i la manifestació de la tarda, on la capçalera era per dones i dissidències de gènere, però on es podien sumar els homes cis per donar suport a la lluita transfeminista.
La manifestació de la tarda va sorgir de la necessitat de portar l’activitat del 8M a Nou Barris. Per no quedar-se fora per ser perifèria, sinó conquistar els carrers i l’espai públic, perquè són del poble i perquè així les veïnes no s’han de desplaçar fins al centre. Finalment, se’n va anar fins a la Plaça de la República per a llegir el manifest del Comitè de Vaga 8M i es va animar a finalitzar la jornada sumant a la manifestació transfeminista anticarcerària de la presó de dones Wad Ras, fins on van anar moltes veïnes per donar suport a les preses en un dia tan important.
El 8M va enfortir els vincles entre entitats i veïnes, unint a moltes persones en una jornada de lluita activa que va demostrar allò del “juntes som més fortes”. L’objectiu va ser l’alliberament de les dones i identitats dissidents, sabent que la lluita no acaba aquí, només contínua. El 8M no va ser un capítol final, sinó un fragment més de la història de lluita de Nou Barris, on la solidaritat, la comunitat i la fortalesa de les veïnes continuaran escrivint les pàgines en blanc i tenyint els carrers de transfeminisme.
